Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
452 bytes afegits ,  17:41 1 oct 2024
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Archiu:Coves o grutes de sant Josep, la Vall d'Uixó.JPG|thumb|Interior de les coves de Sant Josep]]
+
[[File:Coves de sant Josep de la Vall d'Uixó, barques.JPG|thumb|250px|Grutes de Sant Josep]]
 +
[[Archiu:Coves o grutes de sant Josep, la Vall d'Uixó.JPG|thumb|250px|Interior de les coves de Sant Josep]]
    
Se coneix com les '''Coves de Sant Josep''' o '''Grutes de Sant Josep''' a un conjunt de coves que es formaren en el [[triàsic]], prop de 250 millons d'anys, ubicades en el parage del mateix nom situat a uns dos quilómetros de la localitat de [[La Vall d'Uxó]]. A pesar de les múltiples visites d'espeleòlecs, encara no es coneix l'orige del riu ni el final de la gruta. En la gruta la temperatura es manté constant a 20 °C durant tot l'any. En els seus 2.750 metros de recorregut actuals, representa la cavitat de major recorregut de la [[Província de Castelló]] i la segona de la [[Comunitat Valenciana]]. És el riu soterràneu navegable més llarc d'[[Europa]].
 
Se coneix com les '''Coves de Sant Josep''' o '''Grutes de Sant Josep''' a un conjunt de coves que es formaren en el [[triàsic]], prop de 250 millons d'anys, ubicades en el parage del mateix nom situat a uns dos quilómetros de la localitat de [[La Vall d'Uxó]]. A pesar de les múltiples visites d'espeleòlecs, encara no es coneix l'orige del riu ni el final de la gruta. En la gruta la temperatura es manté constant a 20 °C durant tot l'any. En els seus 2.750 metros de recorregut actuals, representa la cavitat de major recorregut de la [[Província de Castelló]] i la segona de la [[Comunitat Valenciana]]. És el riu soterràneu navegable més llarc d'[[Europa]].
Llínea 9: Llínea 10:  
* Hi ha referències del [[sigle XIX]] sobre la costum de concentrar als veïns al rededor de la font del parage ("La Font de Sant Josep"), a causa de la festivitat de la "Festa de les Flors", a on era habitual que els més atrevits s'adinsaren en la cova. No obstant això, no fon fins a l'any [[1902]], quan se realisà la primera exploració coneguda, arribant a la "Boca del Forn" (un estret pas que a través del chicotet espai que deixaven les aigües en aquella época, marcava el llímit de la part accessible de la cova).
 
* Hi ha referències del [[sigle XIX]] sobre la costum de concentrar als veïns al rededor de la font del parage ("La Font de Sant Josep"), a causa de la festivitat de la "Festa de les Flors", a on era habitual que els més atrevits s'adinsaren en la cova. No obstant això, no fon fins a l'any [[1902]], quan se realisà la primera exploració coneguda, arribant a la "Boca del Forn" (un estret pas que a través del chicotet espai que deixaven les aigües en aquella época, marcava el llímit de la part accessible de la cova).
 
* En l'any [[1915]] el prestigiós historiador [[Carlos Sarthou Carreres]] realisà una exploració parcial.
 
* En l'any [[1915]] el prestigiós historiador [[Carlos Sarthou Carreres]] realisà una exploració parcial.
* En [[1926]], un grup de veïns superà la "Boca del Forn" i conseguí arribar al Llac de Diana, trobant com a obstacul insalvable la Galeria dels Sifons
+
* En l'any [[1926]], un grup de veïns superà la "Boca del Forn" i conseguí arribar al Llac de Diana, trobant com a obstacul insalvable la Galeria dels Sifons
 
* En [[1929]], morí Herminio Arroyas Martinez, un veí de la localitat a l'intentar superar la "Galeria dels Sifons". En estos anys escomençen les primeres tentatives de condicionar la cova per a facilitar les visites instalant passareles.
 
* En [[1929]], morí Herminio Arroyas Martinez, un veí de la localitat a l'intentar superar la "Galeria dels Sifons". En estos anys escomençen les primeres tentatives de condicionar la cova per a facilitar les visites instalant passareles.
* Des de [[1936]] fins a [[1950]], s'inicien les obres d'urbanisació, en el dragage i construcció d'una presa, per lo que ya en 1950, la Boca de Forn deixa de ser el llímit del recorregut, i per mig de barrinades s'engrandix fins a permetre el pas de les barques.
+
* Des de l'any [[1936]] fins a [[1950]], s'inicien les obres d'urbanisació, en el dragage i construcció d'una presa, per lo que ya en 1950, la Boca de Forn deixa de ser el llímit del recorregut, i per mig de barrinades s'engrandix fins a permetre el pas de les barques.
 
* La primera exploració realisada per un grup d'espeleòlecs se realisà en l'any [[1954]], per part del Centre Excursioniste de Valéncia, i en [[1958]] este grup confecciona el primer pla topogràfic de la cova.  
 
* La primera exploració realisada per un grup d'espeleòlecs se realisà en l'any [[1954]], per part del Centre Excursioniste de Valéncia, i en [[1958]] este grup confecciona el primer pla topogràfic de la cova.  
 
* En l'any [[1960]] es comprova la continuïtat de la cova en superar Joaquín Saludes, del Centre d'Investigacions i Activitats Subaquàtiques de Valéncia, la "Galeria dels Sifons".
 
* En l'any [[1960]] es comprova la continuïtat de la cova en superar Joaquín Saludes, del Centre d'Investigacions i Activitats Subaquàtiques de Valéncia, la "Galeria dels Sifons".
 
* Les voladures en dinamita permeten obrir este pas en [[1961]], quedant descobert l'"Estany Blau" i el restant de les galeries que constituïxen el recorregut actual, descobrint també la "Galeria Seca".
 
* Les voladures en dinamita permeten obrir este pas en [[1961]], quedant descobert l'"Estany Blau" i el restant de les galeries que constituïxen el recorregut actual, descobrint també la "Galeria Seca".
* En els anys successius (de [[1971]] a [[1975]]), diverses expedicions d'espeleòlecs de [[Castelló]] i escafandristes de [[Barcelona]], acabaran per descobrir noves galeries i sifons, després d'arribar fins al final conegut de la cavitat, conseguint els 2.348 metros de llongitut.
+
* En els anys successius (de [[1971]] a [[1975]]), diverses expedicions d'espeleòlecs de [[Castelló]] i escafandristes de [[Barcelona]], acabaran per descobrir noves galeries i sifons, despuix d'arribar fins al final conegut de la cavitat, conseguint els 2.348 metros de llongitut.
    
== Comentaris ==
 
== Comentaris ==
   −
Les Coves de Sant Josep són el riu soterràneu navegable més llarc d'[[Europa]], a soles se pot visitar una part d'ell. Pero no solament pel seu atractiu i patrimoni natural est espai és tan singular oferint una experiència única, sino perque ademés posseïx en el seu interior pintures rupestres que estan catalogades i protegides per l'[[UNESCO]] de la mateixa manera que tot l'art rupestre de l'arc mediterràneu ibèric, un recurs arqueològic d'alt valor arqueològic que forma part de la llista de la UNESCO del patrimoni de la Humanitat des de l'any [[1998]].
+
Les Coves de Sant Josep són el riu soterràneu navegable més llarc d'[[Europa]], a soles se pot visitar una part d'ell. Pero no solament pel seu atractiu i patrimoni natural est espai és tan singular oferint una experiència única, sino perque ademés posseïx en el seu interior pintures rupestres que estan catalogades i protegides per la [[UNESCO]] de la mateixa manera que tot l'art rupestre de l'arc mediterràneu ibèric, un recurs arqueològic d'alt valor arqueològic que forma part de la llista de la UNESCO del patrimoni de la Humanitat des de l'any [[1998]].
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Vall d'Uxó]]
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
+
{{commonscat|Coves de Sant Josep}}
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Grutas_de_San_Jos%C3%A9 Grutes de Sant Josep en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Grutas_de_San_Jos%C3%A9 Grutes de Sant Josep en Wikipedia]
 
* [http://covesdesantjosep.es/ Pàgina de les Coves de Sant Josep]
 
* [http://covesdesantjosep.es/ Pàgina de les Coves de Sant Josep]
 
* [http://www.abc.es/viajar/guia-repsol/20140902/abci-cueva-jose-castellon-201409011749.html El río subterráneo navegable más largo de Europa está en Castellón - ''ABC'']
 
* [http://www.abc.es/viajar/guia-repsol/20140902/abci-cueva-jose-castellon-201409011749.html El río subterráneo navegable más largo de Europa está en Castellón - ''ABC'']
 
* [http://valenciabonita.es/2017/06/13/sabias-que-el-rio-subterraneo-navegable-mas-largo-de-europa-esta-en-la-comunidad-valenciana/ ¿Sabías que el río subterráneo navegable más largo de Europa está en la Comunidad Valenciana? - Valencia Bonita]
 
* [http://valenciabonita.es/2017/06/13/sabias-que-el-rio-subterraneo-navegable-mas-largo-de-europa-esta-en-la-comunidad-valenciana/ ¿Sabías que el río subterráneo navegable más largo de Europa está en la Comunidad Valenciana? - Valencia Bonita]
* [https://www.levante-emv.com/a-mi-aire/2018/07/13/les-coves-sant-josep-maravilla/1743736.html Les Coves de Sant Josep, una maravilla oculta en las entrañas de la tierra - Levante]
+
* [https://www.levante-emv.com/a-mi-aire/2018/07/13/les-coves-sant-josep-maravilla/1743736.html Les Coves de Sant Josep, una maravilla oculta en las entrañas de la tierra - Levante-EMV]
 +
* [https://www.levante-emv.com/castello/2019/03/21/descubren-100-metros-nuevas-galerias/1851181.html Descubren 100 metros de nuevas galerías en las Coves de Sant Josep - Levante-EMV]
   −
[[Categoria:La Vall d'Uxó]]
+
[[Categoria:Geografia de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Coves de la Comunitat Valenciana|Sant Josep]]
 
[[Categoria:Coves de la Comunitat Valenciana|Sant Josep]]
 +
[[Categoria:Rius d'Espanya]]
 
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Rius de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:La Vall d'Uxó]]
 
[[Categoria:Art Rupestre]]
 
[[Categoria:Art Rupestre]]
 
[[Categoria:Ecologia]]
 
[[Categoria:Ecologia]]
32 242

edicions

Menú de navegació