Canvis

En [[Espanya]] la seua denominació depén de cada [[Comunitat Autònoma|autonomia]]: en la [[Comunitat Valenciana]] i en [[Catalunya]] es diu [[Síndic de Greuges]]. En Aragó mantenen la denominació tradicional ''Justícia d'Aragó''.  

En [[Espanya]] la seua denominació depén de cada [[Comunitat Autònoma|autonomia]]: en la [[Comunitat Valenciana]] i en [[Catalunya]] es diu [[Síndic de Greuges]]. En Aragó mantenen la denominació tradicional ''Justícia d'Aragó''.  

Existixen diferències entre l'''ombudsman'' i el defensor del poble en Espanya, ya que mentres l'''Ombudsman'' fon dissenyat per a supervisar l'Administració pública, el Defensor del Poble usa eixa supervisió com a instrument per a defendre els drets i llibertats fonamentals, tal i com es desprén de l'artícul 54 de la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució espanyola]] i de la seua ubicació dins del Capítul IV del Títul I.

Existixen diferències entre l'ombudsman' i el defensor del poble en Espanya, ya que mentres el primer fon dissenyat per a supervisar l'Administració pública, el Defensor del Poble usa eixa supervisió com a instrument per a defendre els drets i llibertats fonamentals, tal i com es desprén de l'artícul 54 de la [[Constitució Espanyola de 1978|Constitució espanyola]] i de la seua ubicació dins del Capítul IV del Títul I.

La llegitimació democràtica del Defensor del Poble és indubtable, puix que en tots els casos procedix de l'elecció parlamentària, en majoria qualificada i després de debat públic sobre la figura del candidat. No obstant, és independent del [[Parlamentarisme|Parlament]], el qual no pot enviar-li instruccions ni cessar-lo, excepte per causes taxades. S'ha senyalat en els drets humans que l'efectivitat d'esta figura queda llimitada per la seua incapacitat d'impondre coactivament les seues decisions a les autoritats concernides. La seua capacitat de control residix sobretot en la raonabilitat o persuasió dels seus arguments, per lo que adquirix un caràcter més polític que judicial. No obstant, l'experiència demostra que bona part de les seues recomanacions solen ser ateses pels poders públics.

La llegitimació democràtica del Defensor del Poble és indubtable, puix que en tots els casos procedix de l'elecció parlamentària, en majoria qualificada i després de debat públic sobre la figura del candidat. No obstant, és independent del [[Parlamentarisme|Parlament]], el qual no pot enviar-li instruccions ni cessar-lo, excepte per causes taxades. S'ha senyalat en els drets humans que l'efectivitat d'esta figura queda llimitada per la seua incapacitat d'impondre coactivament les seues decisions a les autoritats concernides. La seua capacitat de control residix sobretot en la raonabilitat o persuasió dels seus arguments, per lo que adquirix un caràcter més polític que judicial. No obstant, l'experiència demostra que bona part de les seues recomanacions solen ser ateses pels poders públics.