Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1090 bytes afegits ,  18:01 25 ago 2024
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  +
[[File:Morosviejos.jpg|thumb|250px|Festers desfilant a passodoble]]
 +
 
El '''passodoble''' o '''pas-doble''' és una marcha llaugera utilisada en les desfilades militars, adoptada com a pas dos reglamentari de l'infanteria, en una característica especial que fa que la tropa puga portar el pas ordinari: 120 passos per minut. La música que acompanya esta marcha posseïx compàs binari i moviment moderat i fon introduïda en les corregudes de bous. També es denomina passodoble al ball que s'eixecuta al compàs d'esta música.
 
El '''passodoble''' o '''pas-doble''' és una marcha llaugera utilisada en les desfilades militars, adoptada com a pas dos reglamentari de l'infanteria, en una característica especial que fa que la tropa puga portar el pas ordinari: 120 passos per minut. La música que acompanya esta marcha posseïx compàs binari i moviment moderat i fon introduïda en les corregudes de bous. També es denomina passodoble al ball que s'eixecuta al compàs d'esta música.
   −
Sembla ser que el passodoble, com a ball, procedix de la tonadeta escènica, que era una composició que en la primera mitat del [[sigle XIX]] servia com a conclusió dels entremessos i els balls escènics i que despuix de mijan del mateix sigle era utilisada com a intermig musical entre els actes de les comèdies.
+
Pareix ser que el passodoble, com a ball, procedix de la tonadeta escènica, que era una composició que en la primera mitat del [[sigle XIX]] servia com a conclusió dels entremessos i els balls escènics i que despuix de mijan del mateix sigle era utilisada com a intermig musical entre els actes de les comèdies.
    
A dia de hui el major foc de producció de passodobles se centra en [[Regne de Valéncia|terres valencianes]], entorn a les [[Festes de Moros i Cristians|festes de Moros i Cristians]].  
 
A dia de hui el major foc de producció de passodobles se centra en [[Regne de Valéncia|terres valencianes]], entorn a les [[Festes de Moros i Cristians|festes de Moros i Cristians]].  
Llínea 7: Llínea 9:  
== Orige ==
 
== Orige ==
   −
Es coneix com a passodoble el ball originat en Espanya cap als anys [[1533]] i [[1538]]. Utilisat en vàries regions per a la celebració d'events, és, ademés, un dels pocs balls de parella que seguixen arraïlats hui en dia. A principis de sigle es va relacionar en el ''garrotín'', un ball de parella gitano, prou viu i repetitiu.
+
Es coneix com a passodoble el ball originat en [[Espanya]] cap als anys [[1533]] i [[1538]]. Utilisat en vàries regions per a la celebració d'events, és, ademés, un dels pocs balls de parella que seguixen arraïlats hui en dia. A principis de sigle es va relacionar en el ''garrotín'', un ball de parella gitano, prou viu i repetitiu.
   −
El passodoble té el seu orige com a marcha militar, que per etimologia es creu que deriva del ''pas-redouble'' francés. Es tracta d'una marcha ràpida d'infanteria que regulava i agilitava el pas dels soldats ("a pas doble", més ràpit que el pas normal), i ya és tocat per bandes per a marches militars des de [[1780]]. En esta forma es conserva en desfilades militars (marcha) i civils festius (passodobles festers valencians), aixina com en passacarrers populars.  
+
El passodoble té el seu orige com a marcha militar, que per etimologia es creu que deriva del ''pas-redouble'' francés. Es tracta d'una marcha ràpida d'infanteria que regulava i agilitava el pas dels soldats ("a pas doble", més ràpit que el pas normal), i ya és tocat per bandes per a marches militars des de [[1780]]. En esta forma es conserva en desfilades militars (marcha) i civils festius (passodobles festers valencians), aixina com en passacarrers populars.
    
== Ball ==
 
== Ball ==
Llínea 25: Llínea 27:  
=== Taurins ===
 
=== Taurins ===
   −
* Sospirs d'Espanya, Espanya canyí, Agüero, La Gràcia de Deu,​ El Gat Montés, Vixca el passodoble, Terç de Lleves, Pa i bous, Cel Andalús, La Morena de la meua Copla, Francisco Alegre, Amparito Roca, El Bes, Plaça de les Vendes, Pepita Greus i La Verge de la Macarena.
+
* Sospirs d'Espanya, Espanya canyí, Agüero, La Gràcia de Deu,​ El Gat Montés, Vixca el passodoble, Terç de Lleves, Pa i bous, Cel Andalús, La Morena de la meua Copla, Francisco Alegre, [[Amparito Roca]], El Bes, Plaça de les Vendes, Pepita Greus i La Verge de la Macarena.
    
=== Militars ===
 
=== Militars ===
Llínea 33: Llínea 35:  
=== Populars ===
 
=== Populars ===
   −
* L'Entrada, Illes Canàries, En "er" Món, Costa Dorada, Oragets de Màlaga, Valéncia.
+
* L'Entrada, Illes Canàries, En "er" Món, Costa Dorada, Oragets de Màlaga, [[Valéncia (passodoble)|Valéncia]].
    
=== Banda ===
 
=== Banda ===
   −
* [[Paquito el Chocolatero]], Festa en Benidorm, L'Entrada, Petrel Passodoble,​ Alegria Agostense, Educandos de Benejúzar, Pepe Antón, Idella, Pirata Vullc Ser, Xàbia, Abanderades, El Plomet, entre uns atres.
+
* [[Paquito el Chocolatero]], [[El Bequetero]], Festa en Benidorm, L'Entrada, Petrel Passodoble,​ Alegria Agostense, Educandos de Benejúzar, Pepe Antón, Idella, Pirata Vullc Ser, Xàbia, Abanderades, El Plomet, entre uns atres.
    
== Passodobles estrangers ==
 
== Passodobles estrangers ==
   −
En uns atres paíssos, com [[Mèxic]], [[Colòmbia]] o [[Puerto Rico]] també tenen molta popularitat.
+
En uns atres països, com [[Mèxic]], [[Colòmbia]] o [[Puerto Rico]] també tenen molta popularitat.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Gascón, Rafael (1919). «Cielo andaluz». Library of Congress, Department of Special Collections, Davidson Library, University of California, Santa Barbara
 +
*  Mignano Crawford, Sheri (2008). Melodías de mandolina (3.ª edición). Petaluma, CA: Zighi Baci. pp. 11-13. ISBN 978-0976372233
 +
* Santoro, Salvador (15 de octubre de 2015). «"Silverio Pérez”, pasodoble de Agustín Lara». Jaén Taurino
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Adshead-Lansdale, J. (Ed) (1994) Dance History: An Introduction. Routledge. ISBN 0-415-09030-X
 +
* Berenguer González, Ramón T. (2008). "Pasodobles de España". ISBN 6914850
 +
* Carter, A. (1998) The Routledge Dance Studies Reader. Routledge. ISBN 0-415-16447-8
 +
* Cohen, S, J. (1992) Dance As a Theatre Art: Source Readings in Dance History from 1581 to the Present. Princeton Book Co. ISBN 0-87127-173-7.
 +
* Dunning, Jennifer (11 de marzo de 1989). «Review/Dance; Recalling the Spirit of Doris Humphrey». The New York Times
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
155 198

edicions

Menú de navegació