3781 bytes afegits
, 09:15 8 jul 2019
'''José Luis Manglano de Mas''' ([[Valéncia]], 1 de decembre de [[1940]]) és un ingenier industrial [[Valencians|valencià]], Rector honorari de l'[[Universitat Cardenal Herrera]] - CEU i Decà de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).
== Biografia ==
Doctor Ingenier Industrial per l'Escola d'Ingeniers Industrials de [[Madrit]], en [[1970]]. Obtingué el Premi Fi de Carrera d'Ingeniers Industrials, en [[1965]], el Premi Extraordinari de Doctorat en [[1970]]. Va eixercir la seua professió en Hidroelèctrica Espanyola, en Tecnitec, en Cobertes i Teulades, en l'eixecució del Pla Sur de Valéncia. Despuix de ser ingenier de Chatam Blanquets en Elkin, [[Carolina del Nort]] ([[Estats Units]]), va eixercitar el lloc d'ingenier de proyectes en Aigües Potables de Valéncia, i ha desenrollat numerosos proyectes d'Ingenieria.
És membre de la Societat Espanyola de Microscopia Electrònica, de la American Physical Society i del American Institute of Physics.
Des de l'any [[1966]] és professor de Física de l'Escola Superior d'Arquitectura de Valéncia. En [[1973]] guanya per oposició la Càtedra de Física de l'[[Universitat de Sevilla]]. És nomenat Subdirector de l'Escola d'Ingeniers Industrials d'eixa Universitat. Traslladat a l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]], des de [[1975]] a [[1979]] eixercita el càrrec de Director de l'Escola d'Ingeniers Industrials. També fon Director del Departament de Física Fonamental i Aplicada. Entre els anys [[2000]] i [[2004]] fon Rector de l'Universitat Cardenal Herrera - CEU.
Entre [[1979]] i [[1982]] es llançà a l'arena política: Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Valéncia, cap de la llista més votada, també fon portaveu d'Unió de Centre Democràtic (UCD) en l'[[Ajuntament de Valéncia]], diputat en la [[Diputació Provincial de Valéncia]] i del Plenari de Diputats (nacionals i provincials), que va elaborar l'[[Estatut d'Autonomia]] que es va enviar al [[Congrés dels Diputats]]. Secretari Provincial i President, despuix, de UCD de Valéncia. Membre del Consell Polític Nacional fins al 13 de setembre de [[1982]] en el que renuncia a tots els seus càrrecs públics i es dona de baixa de UCD.
== Obra ==
Ha segut director de tesis doctorals i proyectes d'investigació entre els que destaquen els relatius al disseny integral, a través de processos informàtics. Ha publicat, entre uns atres, els següents llibres:
* Mecánica (1975)
* Fluídos, calor i sonido (1976)
* Electro i magnetismo (1977)
* Problemas de física (1983)
* Teoria General de Campos, El campo electromagnètic, La contaminació acústica (1990)
* Lecciones de Física (3 vol.) (1988-1995).
Els seus artículs científics han aparegut en les següents revistes: Hidrología, Agua, DYNA, Cerámica i Vidrio, Anales de Ingenieria Mecánica, Revista de Acústica, The Journal of the Acoustical Society of America i Applied Acoustic.
== Premis i guardons ==
* Víctor d'Argent al mèrit professional
* Premi ordinari de la Cambra Oficial d'Indústria de Madrit a proposta del Patronat de la Fundació González-Baylín, en 1965
* Premi Alts Forns de Viscaya
* Premi Extraordinari a l'Excelència Docent 2000 otorgat per l'Universitat Politècnica de Valéncia
* Premi Física 2001 otorgat per l'Acadèmia Mundial de Ciències, Tecnologia i Formació Professional.
* Medalla d'Honor al Foment de l'Invenció, otorgada per la Fundació García Cabrerizo de Madrit, en 1988.
En l'any [[1981]] el [[Grup Cultural Ilicità]] d'[[Elig]] li va otorgar la [[Premis Palmes Dorades|Palma Dorada]].
Des de [[2004]] és Rector Honorari de l'Universitat Cardenal Herrera - CEU.
== Referències ==
* [http://www.racv.es/institucional/es/academic-jose-luis-manglano-es Ficha de José Luis Manglano - RACV]