Canvis

Frederic Furió, originàriament Miquel-Joan Ceriol, fon el quint fill de Jeroni Ceriol, propietari agrícola, i d'Isabel Balle i Perís. La seua família estava emparentada en [[Sant Vicent Ferrer]].  

Frederic Furió, originàriament Miquel-Joan Ceriol, fon el quint fill de Jeroni Ceriol, propietari agrícola, i d'Isabel Balle i Perís. La seua família estava emparentada en [[Sant Vicent Ferrer]].  

En la ciutat de Valéncia inicià els seus estudis als sèt anys i despuix passà provablement a l'[[Universitat de Valéncia]], a on es va graduar en Arts sobre l'any [[1546]]. Eixe mateix any se'n anà a [[París]] i assistí a les classes de Pierre de la Ramée i Adrien Turnèbe, fins a [[1551]], any en que fon expulsat en els demés estudiants de procedència hispana per la lluita entre [[França]] i [[Espanya]]; participà en la guerra, en concret en la campanya de Metz a l'any següent. Despuix va seguir estudis en l'Universitat de Lovaina, a on es va llicenciar en Teologia i es va doctorar en abdós drets, civil i canònic.  

En la ciutat de Valéncia inicià els seus estudis als sèt anys i despuix passà provablement a l'[[Universitat de Valéncia]], a on es va graduar en Arts sobre l'any [[1546]]. Eixe mateix any se'n anà a [[París]] i assistí a les classes de Pierre de la Ramée i Adrien Turnèbe, fins a l'any [[1551]], any en que fon expulsat en els demés estudiants de procedència hispana per la lluita entre [[França]] i [[Espanya]]; participà en la guerra, en concret en la campanya de Metz a l'any següent. Despuix va seguir estudis en l'Universitat de Lovaina, a on es va llicenciar en Teologia i es va doctorar en abdós drets, civil i canònic.  

En els seus estudis i viages s'havia empapat de les doctrines d'[[Erasme de Rotterdam]], [[Lluis Vives]] i el citat antiaristotèlic Pierre de la Ramée i, d'acort en les seues idees humanistes, defengué la tolerància religiosa i l'utilitat pastoral de la traducció de la [[Bíblia]] a les llengües vulgars, els dialectes e inclús a les llengües indígenes dels indis americans. Açò li va portar a enfrontar-se a Giovanni da Bologna en el seu diàlec humanístic ''Bononia, sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis'' ([[1556]]), com a resultat del mateix es va vore encarcerat en eixe mateix any per l'Inquisició en Lovaina; no obstant, [[Carles I]] i Margarita de Parma el varen protegir nomenant-lo preceptor del futur [[Felip II]] i traent-lo de la presó. Segons Marcel Bataillon, esta obra fon "la defensa més atrevida que una ploma espanyola haja escrit jamai en favor d'estes traduccions"​ i s'inspira en la Paraclesis d'Erasme; per ad ell sembla absurt que es puguen llegir lliteratura de ficció que és mentira i, no obstant, no es puga llegir la veritat de les Santes Escritures, quan tot bon cristià devia ser per sí mateixa un teòlec.

En els seus estudis i viages s'havia empapat de les doctrines d'[[Erasme de Rotterdam]], [[Lluis Vives]] i el citat antiaristotèlic Pierre de la Ramée i, d'acort en les seues idees humanistes, defengué la tolerància religiosa i l'utilitat pastoral de la traducció de la [[Bíblia]] a les llengües vulgars, els dialectes e inclús a les llengües indígenes dels indis americans. Açò li va portar a enfrontar-se a Giovanni da Bologna en el seu diàlec humanístic ''Bononia, sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis'' ([[1556]]), com a resultat del mateix es va vore encarcerat en eixe mateix any per l'Inquisició en Lovaina; no obstant, [[Carles I]] i Margarita de Parma el varen protegir nomenant-lo preceptor del futur [[Felip II]] i traent-lo de la presó. Segons Marcel Bataillon, esta obra fon "la defensa més atrevida que una ploma espanyola haja escrit jamai en favor d'estes traduccions"​ i s'inspira en la Paraclesis d'Erasme; per ad ell sembla absurt que es puguen llegir lliteratura de ficció que és mentira i, no obstant, no es puga llegir la veritat de les Santes Escritures, quan tot bon cristià devia ser per sí mateixa un teòlec.

Durant la seua estància en Flandes havia iniciat correspondència en el Comte de Chinchón i Majordom major Diego Fernández de Cabrera i Mendoza, a qui en acabar la seua estància en l'estranger va remetre un informe sobre la resolució del conflicte. Tornat a Madrit, va seguir servint a la Corona en qüestions de poca importància; pero desijós d'impondre's en qüestions de major calat, redactà una petició a Felip II per a solicitar el càrrec de Vicecanceller del Consell d'Aragó, lo que no li fon concedit. Posteriorment redactà un informe sobre l'exageració dels tractaments de cortesia. En el seu domicili madrileny vivia en diversos parents i tingué vàries aventures amoroses que es referixen en els codicils testamentaris que va redactar, indicant possibles paternitats.  

Durant la seua estància en Flandes havia iniciat correspondència en el Comte de Chinchón i Majordom major Diego Fernández de Cabrera i Mendoza, a qui en acabar la seua estància en l'estranger va remetre un informe sobre la resolució del conflicte. Tornat a Madrit, va seguir servint a la Corona en qüestions de poca importància; pero desijós d'impondre's en qüestions de major calat, redactà una petició a Felip II per a solicitar el càrrec de Vicecanceller del Consell d'Aragó, lo que no li fon concedit. Posteriorment redactà un informe sobre l'exageració dels tractaments de cortesia. En el seu domicili madrileny vivia en diversos parents i tingué vàries aventures amoroses que es referixen en els codicils testamentaris que va redactar, indicant possibles paternitats.  

Va emmalaltir en [[1583]] i va fallir el 12 d'agost de [[1592]] en Valladolit, a on està enterrat en el Monasteri de la Trinitat. Poc despuix, Felip II va ordenar una investigació per a aclarir si Furió hi havia o no seguit doctrines luteranes.

Va emmalaltir en l'any [[1583]] i va fallir el 12 d'agost de [[1592]] en Valladolit, a on està enterrat en el Monasteri de la Trinitat. Poc despuix, Felip II va ordenar una investigació per a aclarir si Furió hi havia o no seguit doctrines luteranes.

En el seu honor porta el seu nom una càtedra de l'Universitat de Valéncia i la revista ''Quaderns Constitucionals'' de la Càtedra Frederic Furió Ceriol.

En el seu honor porta el seu nom una càtedra de l'Universitat de Valéncia i la revista ''Quaderns Constitucionals'' de la Càtedra Frederic Furió Ceriol.