Canvis

* [[Francisco Rodríguez Adrados]], [[RAE]].  

* [[Francisco Rodríguez Adrados]], [[RAE]].  

   

   

{{cita|"Catalunya vol impondre la llengua de Pompeu Fabra (dialecte barceloní) en Valéncia per fanatisme" <ref> Catedràtic de Llingüística Francisco Rodriguez Adrados, Acadèmic de la RAE. [[Valéncia Hui]]. 28.02.[[2008]].</ref>}}

{{cita|"Catalunya vol impondre la llengua de Pompeu Fabra (dialecte barceloní) en Valéncia per fanatisme"}}<ref> Catedràtic de Llingüística Francisco Rodriguez Adrados, Acadèmic de la RAE. [[Valéncia Hui]]. 28.02.[[2008]].</ref>}}

   

   

* Wilhelm Meyer-Lübke

* Wilhelm Meyer-Lübke

{{cita| Wilhelm Meyer-Lübke , seguint el seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en [[1890]] va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques,...<ref> [http.//www.es.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref>}}  

{{cita| Wilhelm Meyer-Lübke , seguint el seu mestre el filòlec alemà Frederic Diez, en [[1890]] va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques,...}}<ref> [http.//www.es.wikipedia.org/wiki/Wilhelm_Meyer-Lübke Cites Wikipedia]</ref>}}  

Lübke va adoptar una posició polèmica en quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Deu, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu:  

Lübke va adoptar una posició polèmica en quant a la llengua catalana. Seguint el seu mestre Deu, en 1890 va assignar a la llengua catalana l'estatus de dialecte del provençal en la seua Gramàtica de les Llengües Romàniques, on diu:  

{{cita|"En l'Est la transició s'opera a poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...." <ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>.  

{{cita|"En l'Est la transició s'opera a poc a poc en el català en el Roselló: Esta última parla (parler), que no és més que un dialecte provençal...."}}<ref>Wilhelm meyer-lübke. Gramàtica de les Llengües Romàniques (p. 14)</ref>.  

No obstant això, va canviar este juí en [[1925]], despuix de ser nomenat "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona"  i haver segut "onerosament fidelisat"  per  la burguesia nazionalista catalana : va ser llavors quan va començar a  utilisar generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concordances en el provençal per a tot el conjunt idiomàtic catalá-valenciá-balear.

No obstant això, va canviar este juí en [[1925]], despuix de ser nomenat "Mantenidor dels Jochs Florals de Barcelona"  i haver segut "onerosament fidelisat"  per  la burguesia nazionalista catalana : va ser llavors quan va començar a  utilisar generalisadament el nom de "llengua catalana", pero en l'afirmació de les seues concordances en el provençal per a tot el conjunt idiomàtic catalá-valenciá-balear.

{{cita|”El catalá és, en l'essencial, una dependència del Provençal"}}

{{cita|”El catalá és, en l'essencial, una dependència del Provençal"}}

* [[Joaquím Martí i Gadea|Martí i Gadea]] destacava la singularitat de "La [[Llengua valenciana]], per la riquea de veus, modismes i gràcia (...) superant a la catalana" <ref> Gadea. Tipos. Ed.cit. [[1908]], p. 298</ref>)

* [[Joaquím Martí i Gadea|Martí i Gadea]] destacava la singularitat de "La [[Llengua valenciana]], per la riquea de veus, modismes i gràcia (...) superant a la catalana" <ref> Gadea. Tipos. Ed.cit. [[1908]], p. 298</ref>)

L'alcoyà (de [[Balones]]) defenia la seua autonomia respecte de la catalana, cosa que també oculta el lexicòlec Corominas, saquejador impenitent de l'obra de Martí i Gadea, de la que selecciona lo concordant en la seua teoria immersora.” <ref>[http://perso.wanadoo.es/rgmoya/cuandocataluna.htm Ricart Garcia Moya] </ref>)  

L'alcoyà (de [[Balones]]) defenia la seua autonomia respecte de la catalana, cosa que també oculta el lexicòlec [[Josep Coromina|Corominas]], saquejador impenitent de l'obra de Martí i Gadea, de la que selecciona lo concordant en la seua teoria immersora.” <ref>[http://perso.wanadoo.es/rgmoya/cuandocataluna.htm Ricart Garcia Moya] </ref>)  

* [[Francisco Giner Mengual]], professor de llingüística de l'Universitat de la Sorbona (París)

* [[Francisco Giner Mengual]], professor de llingüística de l'Universitat de la Sorbona (París)

{{cita| Inventar una llengua equival a llengua artificial...Eixa és la llengua que es va inventar Pompeu Fabra prenent d'ací un poc i d'allà un atre poc pero seguint la pauta de la llengua barceloneta”... >ref>Francisco Giner Mengual. Cartes destapades. Levante emv 22/12/[[1982]]</ref>)}}

{{cita|Inventar una llengua equival a llengua artificial... Eixa és la llengua que es va inventar Pompeu Fabra prenent d'ací un poc i d'allà un atre poc pero seguint la pauta de la llengua barceloneta”}} >ref>Francisco Giner Mengual. Cartes destapades. Levante emv 22/12/[[1982]]</ref>)}}

* [[Ramon Miquel i Planas]] en la seua coneguda novela “El purgatori del bibliofil. Novela fantàstica“ (Ilustració Catalana. [[1918]])  es manifesta obertament contrari al neocatalaní de Pompeu Fabra a  qui denomina despectivament  “llengua badaloneta”<ref>Ramón Miquel i Planes.El purgatori del bibliofil. Ilustració Catalana. 1918</ref>

* [[Ramon Miquel i Planas]] en la seua coneguda novela “El purgatori del bibliofil. Novela fantàstica“ (Ilustració Catalana. [[1918]])  es manifesta obertament contrari al neocatalaní de Pompeu Fabra a  qui denomina despectivament  “llengua badaloneta”<ref>Ramón Miquel i Planes.El purgatori del bibliofil. Ilustració Catalana. 1918</ref>

* [[Sanchis Guarner]] se'l recriminava Fuster:  

* [[Sanchis Guarner]] se'l recriminava Fuster:  

{{cita| «Ves amb conte, per favor, aquest llenguatge teu es semític. I morfológicamente es barceloní. No podem fer passes en fals perque una cosa es el que tu escrius i una atra distinta es la que esperen els lectors als quals nosaltres podem influir, pero no ignorar».

{{cita|«Ves amb conte, per favor, aquest llenguatge teu es semític. I morfológicamente es barceloní. No podem fer passes en fals perque una cosa es el que tu escrius i una atra distinta es la que esperen els lectors als quals nosaltres podem influir, pero no ignorar»}}

* [[Manuel Mourelle de Lema|Mourelle de Lema]], Catedràtic de Romanística de l'Universitat de Madrit.

* [[Manuel Mourelle de Lema|Mourelle de Lema]], Catedràtic de Romanística de l'Universitat de Madrit.

{{cita|"Si mos fixem en lo que ocorria en Catalunya, observarem que fins a Arnau de Vilanova ( valencià) i Raimundo Lull(mallorquí) , que varen nàixer pels mateixos anys (el valencià en [[1238]] i el mallorquí en [[1235]]), no hi ha un sol autor que escriba en lo que poguera denominar-se català, és a dir, no hi ha mes que trobadors i estos ampraven una llengua d'orige gal (el provençal)” .}}

{{cita|Si mos fixem en lo que ocorria en Catalunya, observarem que fins a Arnau de Vilanova (valencià) i Raimundo Lull(mallorquí), que varen nàixer pels mateixos anys (el valencià en [[1238]] i el mallorquí en [[1235]]), no hi ha un sol autor que escriga en lo que poguera denominar-se català, és a dir, no hi ha mes que trovadors i estos ampraven una llengua d'orige gal (el provençal)}}

* L'Historiador [[Salvador de Madariaga]]  

* L'Historiador [[Salvador de Madariaga]]  

{{cita|"Les diferències gramaticals entre el valencià i el català són suficients com per a haver publicat gramàtiques diferents en una antiguetat major per a la llengua valenciana", "Parlar de Paisos Catalans és fer pardalets de paper en els documents històrics valencians".}}

{{cita|Les diferències gramaticals entre el valencià i el català són suficients com per a haver publicat gramàtiques diferents en una antiguetat major per a la llengua valenciana. Parlar de "Paisos Catalans" és fer pardalets de paper en els documents històrics valencians}}

Confessió catalana de l'espoli de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]:

Confessió catalana de l'espoli de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]:

L'erudit català Ramon Miquel i Planas , gran estudiós del nostre clàssics valencians, confessava en honestitat en [[1905]]

L'erudit català Ramon Miquel i Planas, gran estudiós del nostre clàssics valencians, confessava en honestitat en [[1905]]:

{{cita|" privar a Catalunya i a la seua lliteratura de l'aportació que representa la producció de les lletres valencianes d'aquella época ".." seria deixar la nostra lliterària truncada en el centre del seu creiximent i ufana ; més encara : seria arrancar de la lliteratura catalana la poesia casi per complet , puix en cap atre moment abans de la Renaixença , ha arribat a adquirir l'esplendor en que es mos mostra gràcies als Ausias March , als [[Roiç de Corella]] , als [[Jaume Roig]], als Gaçull , als Fenollar i a atres cent més" .. <ref>Ramón Miquel i Planes. Pròlec del "Cansoner Satíric Valéncia dels sigles XV i XVI".1905</ref>}}

I tots ells són autors valencians (mai catalans) que diuen en els seus texts : '''“Estic escrivint en la meua Llengua materna Valenciana”'''.  

 

 

I tots ells són autors valencians (mai catalans) que diuen en els seus texts: "Estic escrivint en la meua Llengua materna Valenciana".  

Per a Miquel i Planas tots els mals de la “Revolució” venien de la “reforma llingüística fabriana”  (=del químic Pompeu Fabra).

Per a Miquel i Planas tots els mals de la “Revolució” venien de la “reforma llingüística fabriana”  (=del químic Pompeu Fabra).