Canvis

sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
{{Biografia|
 
{{Biografia|
 
| nom = José Aguirre Matiol
 
| nom = José Aguirre Matiol
| image =  
+
| image = [[Archiu:Jose Aguirre.jpg|250px]]
 
| peu =  
 
| peu =  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
 
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]  
 
}}
 
}}
'''José Aguirre Matiol''' ([[Valéncia]], 15 d'agost de [[1842]] - 30 de setembre de [[1920]]) fon un comerciant i empresari [[Valencians|valencià]].  
+
'''José Aguirre Matiol''' o '''Josep Aguirre Matiol''' ([[Valéncia]], [[15 d'agost]] de [[1842]] - † [[30 de setembre]] de [[1920]]) fon un comerciant i empresari [[Valencians|valencià]].
 +
 
 +
Un ilustre valencià que inicià l'exportació de la taronja a [[Anglaterra]], un comerciant pioner, l'intervenció del qual en el desenroll del port de Valéncia a les acaballes del sigle XIX i XX fon notable. No hem d'oblidar que també fon un home de lletres vinculat al moviment renaixentiste i a la societat [[Lo Rat Penat]].
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
   −
Jose Aguirre Matiol va nàixer en el [[Grau de Valéncia]] el [[15 d'agost]] de [[1842]] en el llavors carrer Sant Antoni del Grau i fallit en el Grau, el [[30 de setembre]] del [[1920]]. El lloc del seu decés fon la seua casa del carrer Chapa, 15.  
+
Jose Aguirre Matiol va nàixer en el [[Grau de Valéncia]] el 15 d'agost de 1842 en el llavors carrer Sant Antoni del Grau i fallit en el Grau, el 30 de setembre del 1920. El lloc del seu decés fon la seua casa del carrer Chapa, 15.  
    
De professió comerciant, consignatari de bucs i exportador de frutes. Fill de Vicente Viet d'Aguirre i Bohigues, natural de les [[Vascongades]] i de la seua segona esposa María de l'Asunción Matiol i Amiguet, natural de [[Castelló]].
 
De professió comerciant, consignatari de bucs i exportador de frutes. Fill de Vicente Viet d'Aguirre i Bohigues, natural de les [[Vascongades]] i de la seua segona esposa María de l'Asunción Matiol i Amiguet, natural de [[Castelló]].
Llínea 28: Llínea 30:  
Els germans Fournier, dos aventurers i músics ambulants francesos, foren a visitar l'oficina de "Sagrista y Aguirre" despuix d'haver recorregut diferents pobles de la comarca de [[La Ribera|la Ribera]]. En [[Alzira]] i [[Carcaixent]] quedaren maravellats pels exuberants horts de [[Taronger|tarongers]] i la delícia dels seus fruts, que nomenaren "les pomes d'or". Impressionats per lo que havien vist i tastat, els germans Fournier estaven convençuts que sería un bon negoci vendre [[Taronja (frut)|taronges]] a la seua terra, a on eren pràcticament desconegudes. Sagrista no cregué en dita empresa pero Aguirre sí.     
 
Els germans Fournier, dos aventurers i músics ambulants francesos, foren a visitar l'oficina de "Sagrista y Aguirre" despuix d'haver recorregut diferents pobles de la comarca de [[La Ribera|la Ribera]]. En [[Alzira]] i [[Carcaixent]] quedaren maravellats pels exuberants horts de [[Taronger|tarongers]] i la delícia dels seus fruts, que nomenaren "les pomes d'or". Impressionats per lo que havien vist i tastat, els germans Fournier estaven convençuts que sería un bon negoci vendre [[Taronja (frut)|taronges]] a la seua terra, a on eren pràcticament desconegudes. Sagrista no cregué en dita empresa pero Aguirre sí.     
   −
Despuix de l'éxit de l'exportació de la taronja, Aguirre Matiol, decidí provar en l'exportació de les [[Mandarina|mandarines]], la seua producció havia segut introduïda feya pocs anys per [[José Polo de Bernabé]]. Elegí la producció de l'hort que tenia en [[Museros]] el seu millor amic, [[Teodor Llorente]] (cofundador i director del periòdic ''[[Las Provincias]]''), que dibuixà la seua propia marca: les seues inicials T.LL., a tampó, baix un [[Rata penada|rat penat]] en les seues ales esteses.
+
Despuix de l'éxit de l'exportació de la taronja, Aguirre Matiol, decidí provar en l'exportació de les [[Mandarina|mandarines]], la seua producció havia segut introduïda feya pocs anys per [[José Polo de Bernabé]]. Elegí la producció de l'hort que tenia en [[Museros]] el seu millor amic, [[Teodor Llorente]] (cofundador i director del periòdic ''[[Las Provincias]]''), que dibuixà la seua pròpia marca: les seues inicials T.LL., a tampó, baix un [[Rata penada|rat penat]] en les seues ales esteses.
    
Continuà l'expansió del seu negoci a [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]], ampliant les exportacions, ademés de les taronges, ad atres productes agrícoles de la [[Comunitat Valenciana|Regió Valenciana]] com mandarines, [[ceba|cebes]] i [[Meló|melons]].  
 
Continuà l'expansió del seu negoci a [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]], ampliant les exportacions, ademés de les taronges, ad atres productes agrícoles de la [[Comunitat Valenciana|Regió Valenciana]] com mandarines, [[ceba|cebes]] i [[Meló|melons]].  
Llínea 49: Llínea 51:     
{{Cita|El valencià és un ser exent. Mira als ulls i diu la veritat, sa veritat, en el cap alt: com aquell que no ha depengut de senyors en molts sigles. I eixe temperament, que veem des del Senia fins al Segura, compromet seriament sa construcció com a comunitat estructurada cap a un proyecte d'alcanç històric|José Aguirre Matiol}}
 
{{Cita|El valencià és un ser exent. Mira als ulls i diu la veritat, sa veritat, en el cap alt: com aquell que no ha depengut de senyors en molts sigles. I eixe temperament, que veem des del Senia fins al Segura, compromet seriament sa construcció com a comunitat estructurada cap a un proyecte d'alcanç històric|José Aguirre Matiol}}
 
+
     
 
== Referències ==
 
== Referències ==
   Llínea 59: Llínea 61:  
[[Categoria:Empresaris]]
 
[[Categoria:Empresaris]]
 
[[Categoria:Empresaris valencians]]
 
[[Categoria:Empresaris valencians]]
 +
[[Categoria:Comerciants]]
 +
[[Categoria:Comerciants valencians]]
 +
[[Categoria:Valencianistes]]
 +
[[Categoria:Sigle XIX]]
 +
[[Categoria:Sigle XX]]
32 528

edicions