Canvis

Aixina, puix, va conseguir que els trinitaris abandonaren el seu convent i per mig de sengles bules del [[Papa]] Eugeni IV, donades en es anys [[1444]] i [[1445]], la supressió de la comunitat trinitaria i l'establiment d'una atra de clarises, procedents del convent de Santa Clara de [[Gandia]].

Aixina, puix, va conseguir que els trinitaris abandonaren el seu convent i per mig de sengles bules del [[Papa]] Eugeni IV, donades en es anys [[1444]] i [[1445]], la supressió de la comunitat trinitaria i l'establiment d'una atra de clarises, procedents del convent de Santa Clara de [[Gandia]].

Des d'un principi la reina va fer evident la gran estima que sentia per estes monges, a les que va caramullar de donacions i privilegis, vinculant estretament esta nova fundació a la casa real. Va obtindre per a la seua superiora el ranc d'abadessa en dret a l'us del bàcul i que la noblea i les institucions valencianes, fins i tot els demés convents de la Ciutat, contribuïren a la finançació de les obres que, per a completar l'edifici trinitari i instalar decorosament a les monges, es varen mamprendre de colp i repent.

Des d'un principi la reina va fer evident la gran estima que sentia per estes monges, a les que va caramullar de donacions i privilegis, vinculant estretament esta nova fundació a la casa real. Va obtindre per a la seua superiora el ranc d'abadessa en dret a l'us del bàcul i que la noblea i les institucions valencianes, inclús  els demés convents de la Ciutat, contribuïren a la finançació de les obres que, per a completar l'edifici trinitari i instalar decorosament a les monges, es varen mamprendre de colp i repent.

També va procurar la reina la construcció d'una série de departaments independents, pero en l'interior de la clausura, a on poguera retirar-se entre les monges en el seu acompanyament sempre que li apetira. A la seua mort, la reina va ser sepultada en el monasteri, en un esplèndit sepulcre gòtic finament llaurat que es va alçar en un àngul del claustre.

També va procurar la reina la construcció d'una série de departaments independents, pero en l'interior de la clausura, a on poguera retirar-se entre les monges en el seu acompanyament sempre que li apetira. A la seua mort, la reina va ser sepultada en el monasteri, en un esplèndit sepulcre gòtic finament llaurat que es va alçar en un àngul del claustre.