Canvis

La '''Guerra Civil dels Estats Units''', '''Guerra Civil Nortamericana''' o '''Guerra de Secessió dels Estats Units''',<ref> Vore una llista de molts dels títuls a Oscar Handlin et al., ''Harvard Guide to American History'' (1954) pp. 385-98.</ref> fon un conflicte bèlic ocorregut entre [[1861]] i [[1865]] entre vint-i-tres estats del nort dels [[Estats Units]] i una coalició d'onze estats del sur que varen declarar-ne l'independència i el dret a la secessió. Els onze estats del Sur partidaris de l'[[esclavitut]] declararen la secessió dels Estats Units i varen formar els [[Estats Confederats d'Amèrica]] (''la Confederació''). Liderats per [[Jefferson Davis]], varen lluitar contra els [[Estats Units d'Amèrica]] (''la Unió'' o ''el Nort''), que tenia el soport de tots els estats lliures i els cinc estats esclavistes fronterers.

La '''Guerra Civil dels Estats Units''', '''Guerra Civil Nortamericana''' o '''Guerra de Secessió dels Estats Units''',<ref> Vore una llista de molts dels títuls a Oscar Handlin et al., ''Harvard Guide to American History'' (1954) pp. 385-98.</ref> fon un conflicte bèlic ocorregut entre [[1861]] i [[1865]] entre vint-i-tres estats del nort dels [[Estats Units]] i una coalició d'onze estats del sur que varen declarar-ne l'independència i el dret a la secessió. Els onze estats del Sur partidaris de l'[[esclavitut]] declararen la secessió dels Estats Units i varen formar els [[Estats Confederats d'Amèrica]] (''la Confederació''). Liderats per [[Jefferson Davis]], varen lluitar contra els [[Estats Units d'Amèrica]] (''la Unió'' o ''el Nort''), que tenia el soport de tots els estats lliures i els cinc estats esclavistes fronterers.

En les [[Eleccions presidencials nort-americanes de 1860|eleccions presidencials]] de l'any [[1860]], el [[Partit Republicà dels Estats Units]], dirigit per [[Abraham Lincoln]] havia fet campanya en contra de l'expansió de l'esclavitut més allà dels estats en els quals ya existia. La victòria republicana en les eleccions provocà que set estats del Sur declararen la secessió de l'Unió, fins i tot abans del [[4 de març]] de [[1861]], dia de la presa de possessió del nou president. Tant l'administració del govern sortint com la de l'entrant varen rebujar la legalitat de la secessió i la consideraren una [[rebelió]] a tots els efectes.

En les [[Eleccions presidencials nort-americanes de 1860|eleccions presidencials]] de l'any [[1860]], el [[Partit Republicà dels Estats Units]], dirigit per [[Abraham Lincoln]] havia fet campanya en contra de l'expansió de l'esclavitut més allà dels estats en els quals ya existia. La victòria republicana en les eleccions provocà que set estats del Sur declararen la secessió de l'Unió, inclús  abans del [[4 de març]] de [[1861]], dia de la presa de possessió del nou president. Tant l'administració del govern sortint com la de l'entrant varen rebujar la legalitat de la secessió i la consideraren una [[rebelió]] a tots els efectes.

Les hostilitats varen començar el dia [[12 d'abril]] de [[1861]],en l'atac de les forces confederades en Fort Sumter, una instalació militar de [[Carolina del Sur]]. Lincoln va respondre creant un eixèrcit de voluntaris de cada estat, cosa que provocà la declaració de secessió de quatre estats esclavistes del Sur. Abdós parts varen mobilisar els eixèrcits, i al principi de la guerra l'Unió va assumir el control dels estats fronterers i va establir un bloqueig naval. En [[setembre]] de l'any [[1862]], la Proclamació d'Emancipació de Lincoln va acabar en l'esclavitud i va dissuadir als britànics d'intervindre-hi.<ref>Howard Jones. ''Abraham Lincoln and a New Birth of Freedom: The Union and Slavery in the Diplomacy of the Civil War'' (1999) p. 154</ref> El comandant confederat Robert E. Lee va guanyar algunes batalles a l'est, pero en l'any [[1863]], despuix de la [[batalla de Gettysburg]] va tindre que parar l'avanç cap al nort. A l'oest, en la [[batalla de Vicksburg]], l'Unió va conseguir el control del [[riu Mississippi]], de manera que la Confederació quedà dividida. A lo llarc de l'any [[1864]] la ventaja de l'Unió en hòmens i material es varen materialisar, en batalles de desgast contra Lee impulsades per [[Ulysses S. Grant]], mentres que que el general de l'Unió, [[William T. Sherman]], ocupà [[Atlanta]] ([[Geòrgia]]), i alvançà cap a l'[[Atlàntic]]. La resistència de la Confederació es va ensorrar despuix que Lee es va rendir davant Grant, despuix de la [[batalla d'Appomattox Court House]], el [[9 d'abril]] de [[1865]].

Les hostilitats varen començar el dia [[12 d'abril]] de [[1861]],en l'atac de les forces confederades en Fort Sumter, una instalació militar de [[Carolina del Sur]]. Lincoln va respondre creant un eixèrcit de voluntaris de cada estat, cosa que provocà la declaració de secessió de quatre estats esclavistes del Sur. Abdós parts varen mobilisar els eixèrcits, i al principi de la guerra l'Unió va assumir el control dels estats fronterers i va establir un bloqueig naval. En [[setembre]] de l'any [[1862]], la Proclamació d'Emancipació de Lincoln va acabar en l'esclavitud i va dissuadir als britànics d'intervindre-hi.<ref>Howard Jones. ''Abraham Lincoln and a New Birth of Freedom: The Union and Slavery in the Diplomacy of the Civil War'' (1999) p. 154</ref> El comandant confederat Robert E. Lee va guanyar algunes batalles a l'est, pero en l'any [[1863]], despuix de la [[batalla de Gettysburg]] va tindre que parar l'avanç cap al nort. A l'oest, en la [[batalla de Vicksburg]], l'Unió va conseguir el control del [[riu Mississippi]], de manera que la Confederació quedà dividida. A lo llarc de l'any [[1864]] la ventaja de l'Unió en hòmens i material es varen materialisar, en batalles de desgast contra Lee impulsades per [[Ulysses S. Grant]], mentres que que el general de l'Unió, [[William T. Sherman]], ocupà [[Atlanta]] ([[Geòrgia]]), i alvançà cap a l'[[Atlàntic]]. La resistència de la Confederació es va ensorrar despuix que Lee es va rendir davant Grant, despuix de la [[batalla d'Appomattox Court House]], el [[9 d'abril]] de [[1865]].