Canvis

2 bytes eliminats ,  18:55 28 set 2019
m
Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '
Llínea 1: Llínea 1:  
L''''objectivitat''' és la capacitat o l'[[ideal]] de percebre les coses del món exterior tal qual són, prescindint de la [[subjectivitat]] o filtre personal.<ref>{{GDLC|0095296}}</ref>
 
L''''objectivitat''' és la capacitat o l'[[ideal]] de percebre les coses del món exterior tal qual són, prescindint de la [[subjectivitat]] o filtre personal.<ref>{{GDLC|0095296}}</ref>
Alguns autors, com [[Kant]], creuen que és impossible perqué els propis sentits, que proporcionen les dades externes, ya constituïxen un filtre (hi ha aspectes no registrats, com proven les capacitats d'atres sers vius). Atres van més allà i afirmen que fins i tot és dubtós que existeixi alguna cosa fora de la ment ([[solipsisme]]), ya que és impossible de provar-ho. [[Tàcit]], l'[[historiador]] [[romans|romà]], és un dels primers autors que va preconisar el principi de la necessari imparcialitat, en la seua frase famosa des descriure l'[[història]] ''[[sine ira et studio]]''.<ref> [[Ferran Soldevila i Zubiburu |Ferran Soldevila]] a la seua introducció a la traducció de [[Tàcit]], ''Anals, vol. I: llibres I-II'', Barcelona, [[Fundació Bernat Metge]], 1930, pàgina IX, ISBN 9788472259249</ref>
+
Alguns autors, com [[Kant]], creuen que és impossible perqué els propis sentits, que proporcionen les dades externes, ya constituïxen un filtre (hi ha aspectes no registrats, com proven les capacitats d'atres sers vius). Atres van més allà i afirmen que inclús  és dubtós que existeixi alguna cosa fora de la ment ([[solipsisme]]), ya que és impossible de provar-ho. [[Tàcit]], l'[[historiador]] [[romans|romà]], és un dels primers autors que va preconisar el principi de la necessari imparcialitat, en la seua frase famosa des descriure l'[[història]] ''[[sine ira et studio]]''.<ref> [[Ferran Soldevila i Zubiburu |Ferran Soldevila]] a la seua introducció a la traducció de [[Tàcit]], ''Anals, vol. I: llibres I-II'', Barcelona, [[Fundació Bernat Metge]], 1930, pàgina IX, ISBN 9788472259249</ref>
    
L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (a soles es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cada u pot decidir qué és bo en cada ocasió).
 
L'objectivitat té implicacions en [[epistemologia]] i en [[ètica]], en la primera perqué permet que s'aplique el criteri de [[veritat]] de correspondència (a soles es pot assegurar que un enunciat és verdader segons este criteri si existixen oportunitats de comprovar la seua adequació a la realitat) i en la segona perqué assegura que hi ha [[Valor (axiologia)|valors]] universals i existents, alluntant-se aixina del [[relativisme]] moral (si no hi ha valors com a tals i tot depén del subjecte, cada u pot decidir qué és bo en cada ocasió).
109 448

edicions