Canvis

[[Image:Ribalta3.jpg|thumb|400px|Estany. Parc Ribalta]]

[[Image:Ribalta3.jpg|thumb|400px|Estany. Parc Ribalta]]

El '''Parc Ribalta''' és un dels únics parcs públics del centre de [[Castelló de la Plana]]. Es tracta d'una de les zones més representatives de la ciutat. És el jardí més emblemàtic de la ciutat de Castelló i un dels més singulars de la [[Comunitat Valenciana]].  

El '''Parc Ribalta''' o '''Passeig Ribalta''' és un dels únics parcs públics del centre de [[Castelló de la Plana]]. Es tracta d'una de les zones més representatives de la ciutat. És el jardí més emblemàtic de la ciutat de Castelló i un dels més singulars de la [[Comunitat Valenciana]].

== Història ==  

== Història ==  

=== Dates ===

=== Dates ===

Es creà en l'any 1868, durant uns cinquanta anys el seu desenroll.

Es creà en l'any [[1868]], durant uns cinquanta anys el seu desenroll.

En l'any [[1897]], [[Francisco Tomás Traver]] erigí un Obelisc per a commemorar l'històrica resistència de la ciutat de Castelló front als carlistes en juliol de [[1837]]. Dit monument fon destruit en [[1938]] i tornat a alçar en [[1980]].

En l'any [[1897]], [[Francisco Tomás Traver]] erigí un Obelisc per a commemorar l'històrica resistència de la ciutat de Castelló front als carlistes en juliol de [[1837]]. Dit monument fon destruit en [[1938]] i tornat a alçar en [[1980]].

== Descripció ==

== Descripció ==

[[Image:Ribalta1.jpg|thumb|300px|La Pérgola, del Parc Ribalta]]

[[Image:Ribalta1.jpg|thumb|300px|Templet, del Parc Ribalta]]

El Parc Ribalta pròpiament dit té un contorn triangular allargat, adossat al Passeig de [[Morella]]. La redacció del proyecte, va córrer a càrrec de Lluís Alfonso. Està estructurat en dos triànguls units per una passeig. En el círcul inscrit en el triàngul de major tamany, es va construir [[La Pérgola]]. En els seus orígens, va ser una pérgola, en una casa de recreo i un estany al seu entorn, fa uns anys, es va derribar l'antic conjunt de la Pérgola i es va construir un edifici polifuncional.

El Parc Ribalta pròpiament dit té un contorn triangular allargat, adossat al Passeig de [[Morella]]. La redacció del proyecte va córrer a càrrec de Lluís Alfonso. Està estructurat en dos triànguls units per una passeig. En el círcul inscrit en el triàngul de major tamany, es va construir [[La Pérgola]]. En els seus orígens, va ser una pérgola, en una casa de recreo i un estany al seu entorn, fa uns anys, es va derribar l'antic conjunt de la Pérgola i es va construir un edifici polifuncional.

El Parc de l'Obelisc: també traçat per Lluís Alfonso, en colaboració en Salvador Fors i el jardiner Francesc Tirado. Està travessat per un passeig diagonal empedrat, que es dirigix cap a l'antiga Estació del Ferrocarril, en el centre del passeig, es troba una gran plaça a on desemboquen el restant de passejos del Parc. Els espais deixats per els passejos, estan plens de senderes, que en les seues unions formen ''les maranyetes''.

El Parc de l'Obelisc: també traçat per Lluís Alfonso, en colaboració en Salvador Fors i el jardiner Francesc Tirado. Està travessat per un passeig diagonal empedrat, que es dirigix cap a l'antiga Estació del Ferrocarril, en el centre del passeig, es troba una gran plaça a on desemboquen el restant de passejos del Parc. Els espais deixats pels passejos, estan plens de senderes, que en les seues unions formen ''les maranyetes''.

 

 

El Parc Ribalta és el jardí més emblemàtic i representatiu de la ciutat de Castelló de la Plana, pel seu gran valor històric, cultural i per la riquea botànica i edat d'alguns eixemplars.

== Localisació ==

== Localisació ==

* Estany: traçat en [[1920]] en el Parc de l'Obelisc. Un estany en un quiosc per a aus aquàtiques creat per Francisco Tomás Traver.

* Estany: traçat en [[1920]] en el Parc de l'Obelisc. Un estany en un quiosc per a aus aquàtiques creat per Francisco Tomás Traver.

* Busts: repartits per tot el parc, dedicats a personages castellonencs importants. Cal destacar, entre uns atres, els del famós guitarriste [[Francesc Tàrrega]] en [[bronze]], de l'escultor [[Joan Batiste Adsuara|Adsuara]] ([[1915]]), i bust de [[Vicent Castell]] també en bronze realisat per Octavio Vicent, junt a l'estany es troba el monument a Domingo Herrero de Tomás Colón Bauzano, i davant de la rosaleda el monument a l'Any Internacional del Chiquet de [[1979]] de l'escultor [[Melchor Zapata]].

* Busts: repartits per tot el parc, dedicats a personages castellonencs importants. Cal destacar, entre uns atres, els del famós guitarriste [[Francesc Tàrrega]] en [[bronze]], de l'escultor [[Joan Batiste Adsuara|Adsuara]] ([[1915]]), i bust de [[Vicent Castell]] també en bronze realisat per Octavio Vicent, junt a l'estany es troba el monument a Domingo Herrero de Tomás Colón Bauzano, i davant de la rosaleda el monument a l'Any Internacional del Chiquet de [[1979]] de l'escultor [[Melchor Zapata]].

* Antiga Creu dels Caiguts: ara dedicada a les Víctimes de la Violència, situat en el Parc de l'Obelisc, mirant al Passeig Ribalta.

* [[Creu de Ribalta|Antiga Creu dels Caiguts o Creu del Ribalta]]: ara dedicada a les Víctimes de la Violència, situat en el Parc de l'Obelisc, mirant al Passeig Ribalta.

* El Menaoret i el Llegüero: en [[1986]] Álvaro Falomir tallà un monolit en pedra per a reconéixer el treball del Menaoret, un dels oficis vinculats a l'indústria del cànem i que estava destinat als chiquets. L'escultor Marcelo Díaz instalà en [[1995]], a instàncies del Rotary Club, una peça dedicada al Llegüero, nom que rebia el vigilant del parc.

* El Menaoret i el Llegüero: en [[1986]] Álvaro Falomir tallà un monolit en pedra per a reconéixer el treball del Menaoret, un dels oficis vinculats a l'indústria del cànem i que estava destinat als chiquets. L'escultor Marcelo Díaz instalà en [[1995]], a instàncies del Rotary Club, una peça dedicada al Llegüero, nom que rebia el vigilant del parc.

* Venus de l'estany: en [[1996]] l'escultor José Ruiz Correa sustituí la diosa Venus que ocupava l'estany i que fon mutilada per uns vàndals.  

* Venus de l'estany: en [[1996]] l'escultor José Ruiz Correa sustituí la deesa Venus que ocupava l'estany i que fon mutilada per uns vàndals.  

* Arenillas: Una de les últimes peces del parc és la del crític taurí Arenillas de l'escultora Maite Saura. La figura del periodiste està instalada en front de la porta d'accés a la [[Plaça de bous de Castelló|plaça de bous de Castelló]].

* Arenillas: Una de les últimes peces del parc és la del crític taurí Arenillas de l'escultora Maite Saura. La figura del periodiste està instalada en front de la porta d'accés a la [[Plaça de bous de Castelló|plaça de bous de Castelló]].

== Observacions ==

== Observacions ==

Durant el temps, s'han celebrat diversos actes com l'[[Encesa de les gayates]], durant les [[Festes de la Magdalena]]. Antigament fon el lloc de la Fira d'atraccions que arriba a Castelló dos voltes a l'any (Festes de la Magdalena i Tots Sants). També ha segut, en el passeig central, un lloc utilisat com a aparcament de coches. En l'any [[2009]] es realisaren unes obres per a que poguera passar el [[TRAM de Castelló|TRAM]] (un autobús elèctric guiat), Llínea 1.

Durant el temps, s'han celebrat diversos actes com l'[[Encesa de les gayates]], durant les [[Festes de la Magdalena]]. Antigament fon el lloc de la Fira d'atraccions, que arriba a Castelló dos voltes a l'any (Festes de la Magdalena i [[Tots Sants]]). També ha segut, en el passeig central, un lloc utilisat com a aparcament de coches. En l'any [[2009]] es realisaren unes obres per a que poguera passar el [[TRAM de Castelló|TRAM]] (un autobús elèctric guiat), Llínea 1.

== Conjunt històric ==

== Conjunt històric-artístic ==

El parc Ribalta fon declarat conjunt històric artístic en l'any [[1981]].

El Parc Ribalta forma part de l'eix històric i artístic que compon el mateix Parc Ribalta, la [[Plaça de l'Independència (Castelló)|plaça de l'Independència]] -junt a [[La Farola (Castelló)|La Farola]]-; la plaça de Tetuán -junt a l'[[Edifici de Correus de Castelló|edifici de Correus]]- i el carrer Colón -junt a la [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Concatedral de Santa Maria]]-.

 

Tot el conjunt fon declarat Be d'Interés Cultural en la categoria de Conjunt Històric-Artístic pel Ministeri de Cultura en l'any [[1981]] i figura inscrit com a tal en el Patrimoni Nacional i en el Patrimoni Cultural de la [[Generalitat Valenciana]].

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Arquitectura]]

[[Categoria:Arquitectura]]

[[Categoria:Arquitectura de la província de Castelló]]

[[Categoria:Arquitectura de la província de Castelló]]

[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

[[Categoria:Arquitectura valenciana]]