Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = José Ramón Bauzá Díaz

| nom = José Ramón Bauzá Díaz

| image =  

| image = [[File:José Ramón Bauzá Díaz - Official portrait 2.JPG|thumb|250px]]

| peu =  

| peu =  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| lloc_mort =   

| lloc_mort =   

}}

}}

'''José Ramón Bauzá Díaz''' ([[Madrit]], [[16 de novembre]] de [[1970]]),​ és un polític i farmacèutic espanyol, fon president de les [[Illes Balears]] entre els anys [[2011]] i [[2015]]. Militant del [[Partit Popular]] entre [[1996]] i [[2019]], també fon alcalde de la població balear de Marratxí (Marrachí) i senador. En giner de 2019 se donà de baixa del PP, en juliol d'eixe mateix any s'afilià al partit polític de [[Ciutadans]], conseguint ser eurodiputat per eixe partit.

'''José Ramón Bauzá Díaz''' ([[Madrit]], [[16 de novembre]] de [[1970]]),​ és un polític i farmacèutic espanyol, fon president de les [[Illes Balears]] entre els anys [[2011]] i [[2015]]. Militant del [[Partit Popular]] entre [[1996]] i [[2019]], també fon alcalde de la població balear de Marratxí (Marrachí) i senador. En [[giner]] de l'any 2019 se donà de baixa del PP, en [[juliol]] d'eixe mateix any s'afilià al partit polític de [[Ciutadans]], conseguint ser eurodiputat per eixe partit.

== Biografia ==

== Biografia ==

En l'any [[2003]] assumix la presidència de la junta local del PP de Marratxí. En [[2008]], despuix de la celebració del Congrés Regional del Partit Popular de les Balears que va guanyar l'exvicepresidenta del Govern balear, Rosa Estaràs, és nomenat vicepresident eixecutiu de la formació. Despuix de la dimissió de la presidenta de la formació política, José Ramón Bauzá és nomenat president del PP balear, en junta directiva extraordinària, trobada en la que es compromet a convocar un Congrés Extraordinari obert, per a donar paraula i possibilitat d'elecció a tots els afiliats del partit polític.

En l'any [[2003]] assumix la presidència de la junta local del PP de Marratxí. En [[2008]], despuix de la celebració del Congrés Regional del Partit Popular de les Balears que va guanyar l'exvicepresidenta del Govern balear, Rosa Estaràs, és nomenat vicepresident eixecutiu de la formació. Despuix de la dimissió de la presidenta de la formació política, José Ramón Bauzá és nomenat president del PP balear, en junta directiva extraordinària, trobada en la que es compromet a convocar un Congrés Extraordinari obert, per a donar paraula i possibilitat d'elecció a tots els afiliats del partit polític.

El 7 de març de [[2010]] es va celebrar dit congrés extraordinari obert, que guanya en un 70% dels vots contra [[Carlos Delgado]],​ que es va presentar per segona volta a optar al càrrec. Despuix de negociacions, este es va integrar com a vicepresident eixecutiu del PP balear, junt en Joan Jaume, Rafel Torres i Toni Pastor, alcaldes de [[Calviá]], [[Llucmajor]], [[Inca]] i [[Manacor]], respectivament.

El [[7 de març]] de l'any [[2010]] es va celebrar dit congrés extraordinari obert, que guanya en un 70% dels vots contra [[Carlos Delgado]],​ que es va presentar per segona volta a optar al càrrec. Despuix de negociacions, este es va integrar com a vicepresident eixecutiu del PP balear, junt en Joan Jaume, Rafel Torres i Toni Pastor, alcaldes de [[Calviá]], [[Llucmajor]], [[Inca]] i [[Manacor]], respectivament.

En novembre de [[2010]] es presenta com a candidat a la Presidència de les Illes Balears pel Partit Popular, que guanya en les eleccions del 22 de maig de [[2011]] per un 46,3% dels vots. Conseguix aixina un total de 35 dels 59 escans del Parlament de les Illes Balears, obtenint majoria absoluta i sent investit president de les Illes Balears el 18 de juny de 2011.  

En [[novembre]] de [[2010]] es presenta com a candidat a la Presidència de les Illes Balears pel Partit Popular, que guanya en les eleccions del 22 de maig de [[2011]] per un 46,3% dels vots. Conseguix aixina un total de 35 dels 59 escans del Parlament de les Illes Balears, obtenint majoria absoluta i sent investit president de les Illes Balears el [[18 de juny]] de 2011.  

Durant l'any [[2013]], el govern encapçalat per Bauzá impulsa una llei per a estendre el [[Trillingüísme|trillingüísme]] a l'educació primària, secundària i bachillerat. Esta llei, coneguda com a TIL, és molt controvertida entre els professors i part de la població. Entre el professorat es porta a terme una [[Folga|folga]] indefinida des del 13 de setembre de 2013. El 29 de setembre de 2013, unes 90.000 persones es varen manifestar en [[Palma de Mallorca|Palma]], i també en les atres capitals insulars per a recolzar la folga de professors, convertint-se en la major manifestació de l'història de [[Mallorca]].​  

Durant l'any [[2013]], el govern encapçalat per Bauzá impulsa una llei per a estendre el [[Trillingüísme|trillingüísme]] a l'educació primària, secundària i bachillerat. Esta llei, coneguda com a TIL, és molt controvertida entre els professors i part de la població. Entre el professorat es porta a terme una [[Folga|folga]] indefinida des del 13 de setembre de 2013. El 29 de setembre de 2013, unes 90.000 persones es varen manifestar en [[Palma de Mallorca|Palma]], i també en les atres capitals insulars per a recolzar la folga de professors, convertint-se en la major manifestació de l'història de [[Mallorca]].​  

Pels mals resultats en les eleccions autonòmiques de [[2015]], ya que el PP, pese a haver segut el partit més votat, no podria tornar a governar, José Ramón Bauzá va anunciar el 26 de maig de 2015 que no es presentaria a la reelecció com a president del PP de les Illes Balears. En giner de [[2019]] va anunciar la seua baixa del PP i en juliol d'eixe mateix any s'afilià al partit polític Ciutadans conseguint ser eurodiputat per eixe partit.

Pels mals resultats en les eleccions autonòmiques de l'any [[2015]], ya que el PP, pese a haver segut el partit més votat, no podria tornar a governar, José Ramón Bauzá va anunciar el [[26 de maig]] de 2015 que no es presentaria a la reelecció com a president del PP de les Illes Balears. En giner de [[2019]] va anunciar la seua baixa del PP i en juliol d'eixe mateix any s'afilià al partit polític Ciutadans conseguint ser eurodiputat per eixe partit.

== Càrrecs ==

== Càrrecs ==