Canvis

En l'any [[1930]] Borges publicà l'ensaig ''Evaristo Carriego'' i fiu el prolec d'una exposicio del pintor uruguayà Pedro Figari. Ademés, va conéixer a un jove escritor de nomes 17 anys, que despuix seria el seu amic i en el que publicaria numerosos texts: [[Adolfo Bioy Casares]].  

En l'any [[1930]] Borges publicà l'ensaig ''Evaristo Carriego'' i fiu el prolec d'una exposicio del pintor uruguayà Pedro Figari. Ademés, va conéixer a un jove escritor de nomes 17 anys, que despuix seria el seu amic i en el que publicaria numerosos texts: [[Adolfo Bioy Casares]].  

En l'any [[1935]] edità ''Historia universal de la infamia'', una serie de relats breus, entre ells, ''"Hombre de la esquina rosada"''. Al any següent es publicaren els ensajos d'''Historia de la eternidad'', a on —entre uns atres temes— Borges indaga sobre la metafora.  

En l'any [[1935]] edità ''Historia universal de la infamia'', una série de relats breus, entre ells, ''"Hombre de la esquina rosada"''. Al any següent es publicaren els ensajos d'''Historia de la eternidad'', a on —entre uns atres temes— Borges indaga sobre la metafora.  

En la ajuda del poeta [[Francisco Luis Bernárdez]], va conseguir en [[1938]] treballar en la biblioteca municipal Miguel Cané del barri porteny d'Almagro. Alli, en els seus moments lliures, es dedica a llegir i ad escriure els seus primers contes.

En la ajuda del poeta [[Francisco Luis Bernárdez]], va conseguir en [[1938]] treballar en la biblioteca municipal Miguel Cané del barri porteny d'Almagro. Alli, en els seus moments lliures, es dedica a llegir i ad escriure els seus primers contes.

Els inicis de la [[anys 1950|década de 1950]] marcaren l'inici del reconeiximent de Borges dins i fora d'[[Argentina]]. La SADE li nomenà president en [[1950]], carrec al que va dimitir tres anys mes tart. Dictà conferencies en l'Universitat de la Republica, on va apareixer el seu ensaig ''"Aspectos de la lliteratura gauchesca"''.

Els inicis de la [[anys 1950|década de 1950]] marcaren l'inici del reconeiximent de Borges dins i fora d'[[Argentina]]. La SADE li nomenà president en [[1950]], carrec al que va dimitir tres anys mes tart. Dictà conferencies en l'Universitat de la Republica, on va apareixer el seu ensaig ''"Aspectos de la lliteratura gauchesca"''.

En [[Mèxic]] va editar ''Antiguas lliteraturas germánicas'', escrit en colaboracio en Delia Ingenieros. També en eixe mateix any es publicà en [[Paris]] la primera traduccio francesa de la seua narrativa (''Fictions'', traduït per P. Verdevoye) i en [[Buenos Aires]] la serie de contes ''La muerte y la brújula''. En [[1952]] aparegueren els ensajos de ''Otras inquisiciones'' i es reedità un ensaig sobre llingüistica nomenat ''El idioma de los argentinos''.

En [[Mèxic]] va editar ''Antiguas lliteraturas germánicas'', escrit en colaboracio en Delia Ingenieros. També en eixe mateix any es publicà en [[Paris]] la primera traduccio francesa de la seua narrativa (''Fictions'', traduït per P. Verdevoye) i en [[Buenos Aires]] la série de contes ''La muerte y la brújula''. En [[1952]] aparegueren els ensajos de ''Otras inquisiciones'' i es reedità un ensaig sobre llingüistica nomenat ''El idioma de los argentinos''.

Darrer un colp militar que derrocà al govern peronista (nomenat [[Revolución Libertadora]]), Borges fon designat en [[1955]] director de la Biblioteca Nacional, carrec que ocuparia per espai de 18 anys i renunciaria a causa de la tornada al poder del mateix Juan Domingo Perón. En decembre de eixe mateix any fon designat membre de l'Academia Argentina de Lletres.

Darrer un colp militar que derrocà al govern peronista (nomenat [[Revolución Libertadora]]), Borges fon designat en [[1955]] director de la Biblioteca Nacional, carrec que ocuparia per espai de 18 anys i renunciaria a causa de la tornada al poder del mateix Juan Domingo Perón. En decembre de eixe mateix any fon designat membre de l'Academia Argentina de Lletres.

Va rebre importants premis i distincions de diverses universitats i governs de diversos països. El [[1961]] va compartir en [[Samuel Beckett]] el Premi Formentor otorgat pel Congrés Internacional d'Editors, i que fon l'inici de la seua reputació en tot el món occidental. Va rebre despuix el titul de Commendatore pel govern italià, el de Comandant de l'Orde de les Lletres i Arts pel govern francés, l'Insignia de Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britanic i el Premi Cervantes, entre d'atres guardons i títuls. La seua obra fon traduïda a mes de vinticinc idiomes i portada en el cine i la televisió.

Va rebre importants premis i distincions de diverses universitats i governs de diversos països. El [[1961]] va compartir en [[Samuel Beckett]] el Premi Formentor otorgat pel Congrés Internacional d'Editors, i que fon l'inici de la seua reputació en tot el món occidental. Va rebre despuix el titul de Commendatore pel govern italià, el de Comandant de l'Orde de les Lletres i Arts pel govern francés, l'Insignia de Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britanic i el Premi Cervantes, entre d'atres guardons i títuls. La seua obra fon traduïda a mes de vinticinc idiomes i portada en el cine i la televisió.

El [[1999]] el govern argentí va emetre una serie de monedes commemoratives pel centenari del naiximent de Borges. El govern de la Ciutat de Buenos Aires organisa visites guiades gratuïtes sobre punts de la ciutat que tingueren que vore en Borges i un tram del carrer de Serrano, del barri de [[Palermo]], va ser renomenat com Jorge Luis Borges en honor a l'escritor. De la mateixa manera, un banc del jardi zoologic de [[Buenos Aires]] nos recorda a l'escritor en un panel, que indica que des d'aquell banc Borges mirava als tigres, pels quals sentia fascinació.

El [[1999]] el govern argentí va emetre una série de monedes commemoratives pel centenari del naiximent de Borges. El govern de la Ciutat de Buenos Aires organisa visites guiades gratuïtes sobre punts de la ciutat que tingueren que vore en Borges i un tram del carrer de Serrano, del barri de [[Palermo]], va ser renomenat com Jorge Luis Borges en honor a l'escritor. De la mateixa manera, un banc del jardi zoologic de [[Buenos Aires]] nos recorda a l'escritor en un panel, que indica que des d'aquell banc Borges mirava als tigres, pels quals sentia fascinació.

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors]]