Canvis

Durant els 500 anys de dominació molts varen ser els que varen optar per convertir-se a l'Islam, prova d'això la ''trobem en els llinages d'alguns moros, mostra inequívoca de les seues arrels, és el cas de els Xempeteri, Aparten Vives, Sancte Marini, Aparten Lop, Aparten Sancho, Aparten Bono, Aparten Fortun, Ferriz, Aparten Calbo, etc.'' Pero molts atres, varen continuar professant la seua fe i, en l'entrega de claus del rei Zayan a [[Jaume I]] , se citaven aproximadament a un terç de la població com a cristiana.  

Durant els 500 anys de dominació molts varen ser els que varen optar per convertir-se a l'Islam, prova d'això la ''trobem en els llinages d'alguns moros, mostra inequívoca de les seues arrels, és el cas de els Xempeteri, Aparten Vives, Sancte Marini, Aparten Lop, Aparten Sancho, Aparten Bono, Aparten Fortun, Ferriz, Aparten Calbo, etc.'' Pero molts atres, varen continuar professant la seua fe i, en l'entrega de claus del rei Zayan a [[Jaume I]] , se citaven aproximadament a un terç de la població com a cristiana.  

Les dades demostren que durant la dominació a soles va existir una iglésia oberta al cult i tot indica que va ser la de la Roqueta eixa iglésia, desmentint distints autors des de [[Beuter]] a [[Llorente]].

Les senyes demostren que durant la dominació a soles va existir una iglésia oberta al cult i tot indica que va ser la de la Roqueta eixa iglésia, desmentint distints autors des de [[Beuter]] a [[Llorente]].

=== Extramurs ===

=== Extramurs ===

Se varen portar els seus restos extramurs i es varen colocar devall un altar ve a dir..  

Se varen portar els seus restos extramurs i es varen colocar devall un altar ve a dir..  

El sepulcre original segons les dades va haver de ser semblant al de [[Santa Engràcia]] en [[Saragossa]] que és de la mateixa época i en el mateix motiu.

El sepulcre original segons les senyes va haver de ser semblant al de [[Santa Engràcia]] en [[Saragossa]] que és de la mateixa época i en el mateix motiu.

Els restos es trobaven en una ara o altar i en un lloc inferior, en data de hui, no s'ha descobert eixe lloc.

Els restos es trobaven en una ara o altar i en un lloc inferior, en data de hui, no s'ha descobert eixe lloc.

Va patir les ires dels exaltats durant la [[Guerra Civil|guerra civil]] de [[1936]] i va ser incendiada. Després de la guerra va passar a les mans dels Agustins que ho varen vendre en l'any [[1973]] per a construir vivendes. La pressió dels valencians i el soport mediàtic d'alguns mijos escrits varen conseguir que no es portara a cap el derrocament i actualment l'edifici pertany a l'Arquebisbat.

Va patir les ires dels exaltats durant la [[Guerra Civil|guerra civil]] de [[1936]] i va ser incendiada. Després de la guerra va passar a les mans dels Agustins que ho varen vendre en l'any [[1973]] per a construir vivendes. La pressió dels valencians i el soport mediàtic d'alguns mijos escrits varen conseguir que no es portara a cap el derrocament i actualment l'edifici pertany a l'Arquebisbat.

== Dades arquitectòniques ==  

== Senyes arquitectòniques ==  

Actualment el monasteri està molt degradat i són diversos els proyectes que mai arriben a bon fi de restauració. En idees molt variades, com fer un museu dedicat a [[Sorolla]], el gran pintor valencià. Si be la societat valenciana i sobretot les associacions vicentines reclamen que es restaure i dedique com mai va haver de deixar de ser al sant màrtir, patró de la ciutat, el diaca Vicent.

Actualment el monasteri està molt degradat i són diversos els proyectes que mai arriben a bon fi de restauració. En idees molt variades, com fer un museu dedicat a [[Sorolla]], el gran pintor valencià. Si be la societat valenciana i sobretot les associacions vicentines reclamen que es restaure i dedique com mai va haver de deixar de ser al sant màrtir, patró de la ciutat, el diaca Vicent.

La planta és rectangular, si be les successives modificacions li donen un aspecte irregular. El temple és d'una nau, dividida en quatre zones, en capelles entre els contraforts. El transmetre, és a dir la nau que creua a la principal formant una creu llatina, disposta d'una cúpula sense tambor i en cor alt en els peus. El traspol es troba cobert per una volta de canó en revoltons en forma de mija lluna oberta per a l'accés de la llum, cridades llunetes. L'interior en columnes adossades al mur d'estil corinti i entaulament de forma denticulada. En decoració esgrafiada podem vore els  fusts de les pilastres, fris, intradós dels arcs i la l'interior  de la cúpula.

La planta és rectangular, si be les successives modificacions li donen un aspecte irregular. El temple és d'una nau, dividida en quatre zones, en capelles entre els contraforts. El transmetre, és a dir la nau que creua a la principal formant una creu llatina, disposta d'una cúpula sense tambor i en cor alt en els peus. El traspol es troba cobert per una volta de canó en revoltons en forma de mija lluna oberta per a l'accés de la llum, denominades llunetes. L'interior en columnes adossades al mur d'estil corinti i entaulament de forma denticulada. En decoració esgrafiada podem vore els  fusts de les pilastres, fris, intradós dels arcs i la l'interior  de la cúpula.

Les portades conservades són tart romàniques. Una d'elles, la que coincidix en la capella de Sant Vicent, es troba en el claustre, en la part nort de l'iglésia.  En els capitells es poden observar distintes escenes, representant seqüències del martiri del sant. “Es tracta d'una portada d'arc de mig punt abocinada en arquivoltes que baixen en fines columnes els capitells dels quals estan historiats.”  En la zona oest de l'iglésia, comunicant en les dependències de la parròquia, trobem l'atra, i va ser construïda en selleria.

Les portades conservades són tart romàniques. Una d'elles, la que coincidix en la capella de Sant Vicent, es troba en el claustre, en la part nort de l'iglésia.  En els capitells es poden observar distintes escenes, representant seqüències del martiri del sant. “Es tracta d'una portada d'arc de mig punt abocinada en arquivoltes que baixen en fines columnes els capitells dels quals estan historiats.”  En la zona oest de l'iglésia, comunicant en les dependències de la parròquia, trobem l'atra, i va ser construïda en selleria.