Canvis

En la revisió del còdex, el professor gallec, [[Manuel Mourelle de Lema]], filòlec i investigador romaniste, acadèmic d'honor de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), trobà a partir del foli 161 una série d'anotacions en [[Llengua Valenciana]] o romanç pla, que podrien ser despuix de les [[jarches|jarches mossàraps]], el document escrit de la Llengua Valenciana més antic conegut fins a l'any [[1996]] en que se trobà, la qual cosa confirma una volta més les tesis [[Valencianisme|valencianistes]] sobre l'orige i l'evolució de la Llengua Valenciana.

En la revisió del còdex, el professor gallec, [[Manuel Mourelle de Lema]], filòlec i investigador romaniste, acadèmic d'honor de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), trobà a partir del foli 161 una série d'anotacions en [[Llengua Valenciana]] o romanç pla, que podrien ser despuix de les [[jarches|jarches mossàraps]], el document escrit de la Llengua Valenciana més antic conegut fins a l'any [[1996]] en que se trobà, la qual cosa confirma una volta més les tesis [[Valencianisme|valencianistes]] sobre l'orige i l'evolució de la Llengua Valenciana.

Crida l'atenció en este còdex l'[[epístola]] coneguda com "Planchs de Sen Esteve" (Les planyences de Sant Esteve), que consta de paràfrasis en llengua vulgar i notació gregoriana sobre pauta de cinc llínees. D'eixe document, el professor Mourelle de Lema prengué distints fragments, de la versió llatina i valenciana; la valenciana, més que una traducció és una interpretació o explicació, a voltes ampliada, pedagògica.

Crida l'atenció en este còdex l'[[epístola]] coneguda com "Planchs de Sen Esteve" (Les planyences de Sant Esteve), que consta de paràfrasis en llengua vulgar i notació gregoriana sobre pauta de cinc llínees. D'eixe document, el professor Mourelle de Lema prengué distints fragments, de la versió llatina i valenciana; la valenciana, més que una traducció és una interpretació o explicació, a voltes ampliada, pedagògica.

{{Cita|esta liço que llegirem dels fayts dels apostols la trayrem, lo dit san luch, recontarem de Sen Esteve parlarem. En aycell temps quant Deus fon nat e font de mort ressucitat, e puys el cel sen fon puitat, sent Esteve fo lapidat, Anyats senyors pel qual raysó lo lapiderom lifello, quan iron que Deus en ell fo, e fes miracles per sondo. En contra luy corren e van li felló libertiniam e li cruel ciriniam…}}

{{Cita|esta liço que llegirem dels fayts dels apostols la trayrem, lo dit san luch, recontarem de Sen Esteve parlarem. En aycell temps quant Deus fon nat e font de mort ressucitat, e puys el cel sen fon puitat, sent Esteve fo lapidat, Anyats senyors pel qual raysó lo lapiderom lifello, quan iron que Deus en ell fo, e fes miracles per sondo. En contra luy corren e van li felló libertiniam e li cruel ciriniam…}}

== Referències ==

== Referències ==