1821
edicions
Canvis
→Milà hui
En l'últim quart de sigle la ciutat fon, per a lo bo i lo roïn, centre de la política italiana: en la pujada al govern de la classe dirigent milanesa del [[PSI]]-guiada per [[Bettino Craxi]]- al govern italià, després en l'escàndal de [[Tangentopoli]], després encara en la pujada de l'empresari milanés [[Silvio Berlusconi]], ha conduït d'una coalició de centre dreta-.
En l'últim quart de sigle la ciutat fon, per a lo bo i lo roïn, centre de la política italiana: en la pujada al govern de la classe dirigent milanesa del [[PSI]]-guiada per [[Bettino Craxi]]- al govern italià, després en l'escàndal de [[Tangentopoli]], després encara en la pujada de l'empresari milanés [[Silvio Berlusconi]], ha conduït d'una coalició de centre dreta-.
== Cultura ==
*'''La [[catedral de Milá|catedral]]''' (en [[idioma italià|italià]] ''duomo'', que prové del llatí "Domus Dei", "Casa de Deu") d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], en frontera [[neogòtic|neogòtic]]. La construcció de la catedral es va prolongar durant cinc sigles. Fon començada en 1387 en proyecte d'un arquitecte desconegut, baix la direcció de Simone de Orsenigo. És la tercera iglésia més gran del món per extensió després de Sant Pere a Roma i Sant Pau de Londres. La diòcesis de Milà és la més gran del món.
*'''Les galeries de [[Víctor Manuel II|Vittorio Emanuele]]''', junt en la catedral, estan cobertes en grans cúpules de vidre en forma de [[creu llatina]], on es troben alguns dels cafes i comerços més coneguts de la ciutat. Fon proyectada en la segona mitat del sigle XIX per Giuseppe Mengoni.
*La '''Piazza della Scala''', en l'atre extrem de les galeries. Plaça Comprentu. A pocs passos de la catedral es conserva esta prova silenciosa i arreplega de l'edat mija en Milà. En la plaça s'aguaita el ''[[Palau de la Raó de Milà|Palau de la Raó]]'' o ''Broletto Nuovo'', erigit [[1233]] pel podestá Oldrano de Tresseno; la pintoresca ''[[Loggia degli Osii|Logia dels Osii]]'', construïda en 1316 per [[Matteo Visconti]]; el Palau de les ''Escoles Palatines'', barroc (sigle XVII) i la ''Casa dels Panigarola'', gòtica.
*El '''[[Teatre alla Scala]],''' el més gran teatre de [[òpera]] del món. El temple de la lírica italiana i mundial, escenari de les representacions memorables de [[Giuseppe Verdi]], [[Giacomo Puccini]], [[Gioacchino Rossini]], [[Gaetano Donizetti]] i [[Vincenzo Bellini]] i dels triumfos de [[Arturo Toscanini|Toscanini]], fon construït en el [[1778]] i es va estrenar el 3 d'agost en una opera del gran músic italià [[Antonio Salieri]] "l'Europa Riconosciuta" .
*'''Via Manzoni, [[via Montenapoleone]] i via Gesù''', on es troba el [http://www.museobagattivalsecchi.Org Museu Bagatti Valsecchi]- una casa-museu inspirada en els palaus senyorials del Cinquecento llombart, decorada en objectes i mobles renaixentistes italians.
*L'Iglésia de '''[[Santa Maria de les Gràcies]]''', l'iglésia fon començada per [[Giovanni Solari]] en [[1463]] i transformada en [[1492]] per [[Donato Bramador]]. En una paret del [[refectori]] de l'antic convent junt en l'iglésia, es troba la pintura de [[l'Últim Sopar (Leonardo)|L'últim sopar]], obra mestra de [[Leonardo dóna Vinci]].
*La [[Pinacoteca doní Brera]], Pinacoteca Enrosiana, [[Poldi Pezzoli]] i les galeries dels Musei del Castello, que alberguen un gran número d'obres mestres de la pintura. (Pinacoteca Enrosiana): El seu primer núcleu fon la colecció privada del cardenal Federico Borromeo, colocada ací en el sigle XVII. (Pinacoteca de Brera): Fon inaugurada en 1809 en el gran edifici que acolle també l'Acadèmia d'Art. (Museu Poldi-Pezzoli): Fon fundat en la segona mitat del sigle XIX per voluntat de Gian Giacomo Poldi Pezzoli que va donar la seua colecció artística a la ciutat.
*'''[[Castillo Sforzesco]]'''. Fon començat pels Visconti en la segona mitat del sigle XIV i continuat en el sigle següent per Francesco Sforza, senyor de Milà. Les obres les van dirigir Giovanni dóna Milà i Filarete que va edificar la torre d'entrada.
*'''[[basílica de Sant Ambrosio|San Ambrosio]]'''. Basílica fundada per Sant Ambrosi en el 386, en tres naus sense transepte, estructura que conserva inclús actualment a pesar de les reconstruccions dels sigles IX-XII, que la van convertir en un model d'arquitectura llombarda.
*'''Museu Bagatti Valsecchi'''. Una casa del sigle XIX inspirada en palaus senyorials del Cinquecento llombart, decorada en objectes i mobles renaixentistes italianes. Ha conservat l'aspecte de vivenda, on els amos de casa disponien de totes les comoditats pròpies del sigle XIX, sense alterar l'harmonia general inspirada en l'antiguetat.
*'''[[Museu Cívic d'Història Natural de Milán|Museo d'història natural]]''', que conserva importants coleccions de de mineralogia, paleontologia, botanica i zoologia.
*'''Cimiterio Monumentale'''. Un cementeri de 250.000 metros quadrats construït entre 1863 i 1875 on descansen les restes d'ilustres milanesos. Una visita obligada per la seua singularitat i espectacularitat.
=== Milà hui ===
=== Milà hui ===