Canvis

Capítol 2. Els idòlatres

Capítol 2. Els idòlatres

Sir Trivaix se queda pensarós per lo que considera un intent de censurar les seues classes. Al sendemà desconecta el seu «receptor» i l’envia per ahí. El receptor és una espècie de punt negre que tot lo món té i que pot enviar a on vullga, ya que este capta imàgens, sons i olors que envia al seu amo. El receptor va a parar a una habitació, una espècie de bar, a on hi han uns atres personages que són sorpresos per una redada policial. Eixos personages es diuen els idòlatres. Els idòlatres troben el receptor de Sir Trivaix i alguns se pensen que és un espia. Un tal el Monge assegura que no ho és, perque el coneix (a Trivaix). Sir Trivaix desconecta el receptor davant d'eixos problemes, per tant no el pot recuperar. Aixina i tot, en un altre aparell més rudimentari (només pot emetre informació, pero no rebre’n) conseguix impartir la classe als seus alumnes universitaris. En acabant, conecta el receptor de nou i l’atorrollen sensacions contradictòries. El Monge reapareix i li diu que l’ha conectat mentres ells feien una orgia. Sir Trivaix no coneix el significat d’eixa paraula. El Monge li explica que es tracta de drogues i desinhibició, i critica el món de Barbia i la manera de relacionar-se, en receptors i telecoms, com també critica la llengua GLI, controlada de manera que s’han prohibit i oblidat paraules, i s’han amagat els texts que les contenien. La gent que fa orgies busquen escapar del món ultracontrolat de Barbia.

Sir Trivaix se queda pensarós per lo que considera un intent de censurar les seues classes. Al sendemà desconecta el seu «receptor» i l’envia per ahí. El receptor és una espècie de punt negre que tot lo món té i que pot enviar a on vullga, ya que este capta imàgens, sons i olors que envia al seu amo. El receptor va a parar a una habitació, una espècie de bar, a on hi han uns atres personages que són sorpresos per una redada policial. Eixos personages es diuen els idòlatres. Els idòlatres troben el receptor de Sir Trivaix i alguns se pensen que és un espia. Un tal el Monge assegura que no ho és, perque el coneix (a Trivaix). Sir Trivaix desconecta el receptor davant d'eixos problemes, per tant no el pot recuperar. Aixina i tot, en un atre aparell més rudimentari (només pot emetre informació, pero no rebre’n) conseguix impartir la classe als seus alumnes universitaris. En acabant, conecta el receptor de nou i l’atorrollen sensacions contradictòries. El Monge reapareix i li diu que l’ha conectat mentres ells feien una orgia. Sir Trivaix no coneix el significat d’eixa paraula. El Monge li explica que es tracta de drogues i desinhibició, i critica el món de Barbia i la manera de relacionar-se, en receptors i telecoms, com també critica la llengua GLI, controlada de manera que s’han prohibit i oblidat paraules, i s’han amagat els texts que les contenien. La gent que fa orgies busquen escapar del món ultracontrolat de Barbia.

Capítol 3. L'image de Sir Rufall

Capítol 3. L'image de Sir Rufall