| Llínea 3: |
Llínea 3: |
| | [[Image:Berenj2.jpg|thumb|right|300px|<center>Albargina</center>]] | | [[Image:Berenj2.jpg|thumb|right|300px|<center>Albargina</center>]] |
| | | | |
| − | L''''albargina''' és el fruit que produix l’albarginera, planta que pertany a la família de les solanacees (Solanum melongena); té una duració d’un any i una alçaria que va dels 30 als 80 cm; de brot endurit per la base, fulles oblongues de color [[vert]] intens i a vegades punchoses. La planta dona unes bellissimes [[flor|flors]] d’un [[blau]] violàceu, estrelades, de cinc sépals i cinc pétals, ademés dels estams junts en el centre de la corola. | + | L''''albargina''' és el fruit que produix l'[[albarginera]], planta que pertany a la família de les solanàcees (Solanum melongena); té una duració d'un any i una alçaria que va dels 30 als 80 cm.; de brot endurit per la base, fulles oblongues de color [[vert]] intens i a vegades punchoses. La planta dona unes bellíssimes [[flor|flors]] d'un [[blau]] violàceu, estrelades, de cinc sépals i cinc pétals, ademés dels estams junts en el centre de la corola. |
| | | | |
| − | Al seu fruit, la albargina, la naturalea l’ha dotat de diferents colorits tots ells irrepetibles i singulars, ya siguen morats completament o entreverats que, regularment, van del violat, clar o fosc, fins a arribar a un [[blanc]] immaculat o purpúreu; pero sempre i en totes les varietats, en una pell finíssima, forta i al mateix temps brillant com si acabaren de donar-li un fregat de cera. La seua forma, també caprichosa, és a vegades esfèrica o cilíndrica i d’uns 10 a 35 cm de llargària que conté una polpa blanca i suculenta plena de llavoretes. | + | Al seu fruit, la albargina, la naturalea l'ha dotat de diferents colorits tots ells irrepetibles i singulars, ya siguen morats completament o entreverats que, regularment, van del violat, clar o fosc, fins a arribar a un [[blanc]] immaculat o purpúreu; pero sempre i en totes les varietats, en una pell finíssima, forta i al mateix temps brillant com si acabaren de donar-li un fregat de cera. La seua forma, també caprichosa, és a vegades esfèrica o cilíndrica i d'uns 10 a 35 cm. de llargària que conté una polpa blanca i suculenta plena de llavoretes. |
| | | | |
| | == Valor alimentari == | | == Valor alimentari == |
| − | El valor alimentari de l’albargina és prou baix, puix oferix un residu sòlit inferior al 8%; les [[proteïnes]] no superen el 2%; els glúcits a soles un 3% i els [[lípits]] estan absents; conté en molt chicoteta proporció [[vitamines]] A, B i C. | + | |
| | + | El valor alimentari de l'albargina és prou baix, puix oferix un residu sòlit inferior al 8%; les [[proteïnes]] no superen el 2%; els glúcits a soles un 3% i els [[lípits]] estan absents; conté en molt chicoteta proporció [[vitamines]] A, B i C. |
| | | | |
| | == Possibilitats culinàries == | | == Possibilitats culinàries == |
| − | Oferix diverses possibilitats culinàries, com per eixemple, com a guarnició de plats de carn o peix; fregides i reboçades en [[ou]], acabades de fer i encara calentes; partides pel mig i fetes al forn, en [[oli]] d’[[oliva]], [[sal]], [[piberroig]] i trossets de carn de ternera picada. És una especialitat de l’horta de [[Gandia]]. | + | |
| | + | Oferix diverses possibilitats culinàries, com per eixemple, com a guarnició o acompanyament de plats de carn o peix; fregides i reboçades en [[ou]], acabades de fer i encara calentes; partides pel mig i fetes al forn, en [[oli]] d'[[oliva]], [[sal]], [[peberroig]] i trossets de carn de ternera picada. És una especialitat de l'horta de [[Gandia]]. |
| | | | |
| | == Producció == | | == Producció == |
| − | Hui en dia i degut a la producció en hivernàcul, la podem fruir durant tot l’any. Es dona en tots els climes templats. En [[Espanya]] destaquen com a productores en cantitat i calitat, [[Múrcia]], [[Almeria]], [[Màlaga]] i [[Valéncia]], especialment la zona de Gandia. | + | |
| | + | Hui en dia i degut a la producció en hivernàcul, la podem fruir durant tot l'any. Es dona en tots els climes templats. En [[Espanya]] destaquen com a productores en cantitat i calitat, [[Múrcia]], [[Almeria]], [[Màlaga]] i [[Valéncia]], especialment la zona de Gandia. |
| | | | |
| | == Varietats == | | == Varietats == |
| − | Varietats n’hi ha moltes, des de la Violeta llarga i la Rallada de Gandia, fins a la Black Beauty, Mission Bell, etc.
| + | |
| | + | De varietats n'hi han moltes, des de la Violeta llarga i la Rallada de Gandia, fins a la Black Beauty, Mission Bell, etc. |
| | | | |
| | [[Categoria:Aliments]] | | [[Categoria:Aliments]] |