Canvis

Despuix de la mort de [[Benet XIII]] en l'any [[1423]], tres dels seus cardenals es varen reunir en cónclau i varen elegir com a successor a [[Climent VIII]], que va instalar la seua sèu en [[Peníscola]].

Despuix de la mort de [[Benet XIII]] en l'any [[1423]], tres dels seus cardenals es varen reunir en cónclau i varen elegir com a successor a [[Climent VIII]], que va instalar la seua sèu en [[Peníscola]].

Alfons de Borja i Cavanilles en el temps en que era cardenal, en [[1429]], el rei Alfons V, que abans havia recolzat a Benet XIII, desijós d'un acostament a Roma, va enviar a Alfons de Borja com a llegat a Peníscola en la missió de conseguir que l'antipapa Climent VIII renunciara i se sometera al Papa [[Martí V]]. L'èxit de la seua negociació va supondre el fi del cisma que havia dividit l'Iglésia des de [[1378]], i Alfons va ser recompensat en el nomenament com a bisbe de [[Valéncia]], sèu en la que a soles va permanéixer tres anys ya que en [[1432]] va abandonar la ciutat, a la que mai retornaria, per a acompanyar a Alfons V, com a vicecanceller i conseller real, en la campanya que hauria de concloure en l'any [[1442]] en la conquista del [[Regne de Nàpols]].

Alfons de Borja i Cavanilles en el temps en que era cardenal, en [[1429]], el rei Anfós V, que abans havia recolzat a Benet XIII, desijós d'un acostament a Roma, va enviar a Anfós de Borja com a llegat a Peníscola en la missió de conseguir que l'antipapa Climent VIII renunciara i se sometera al Papa [[Martí V]]. L'èxit de la seua negociació va supondre el fi del cisma que havia dividit l'Iglésia des de [[1378]], i Anfós va ser recompensat en el nomenament com a bisbe de [[Valéncia]], sèu en la que a soles va permanéixer tres anys ya que en [[1432]] va abandonar la ciutat, a la que mai retornaria, per a acompanyar a Anfós V, com a vicecanceller i conseller real, en la campanya que hauria de concloure en l'any [[1442]] en la conquista del [[Regne de Nàpols]].

El [[2 de maig]] de l'any [[1444]] fon nomenat cardenal pel Papa [[Eugeni IV]] i va començar en una pràctica que definiria el seu pontificat: el nepotisme, oferint als seus dos nebots d'els qui era tutor, Luis Juan de Borja i [[Roderic de Borja|Rodrigo de Borja]], importants càrrecs i beneficis eclesiàstics.

El [[2 de maig]] de l'any [[1444]] fon nomenat cardenal pel Papa [[Eugeni IV]] i va començar en una pràctica que definiria el seu pontificat: el nepotisme, oferint als seus dos nebots d'els qui era tutor, Luis Juan de Borja i [[Roderic de Borja|Rodrigo de Borja]], importants càrrecs i beneficis eclesiàstics.