23 341
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 4:
Llínea 4: + + + + + + + + + + + +
→Geografia física
La major part de l'hemisferi correspon a oceans, ya que la major part del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] i de l'[[Oceà Índic|Índic]], la totalitat de l'[[oceà Antàrtic]] i la mitat de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] s'ubiquen ací i sumen una superfície de 206 millons de km2 aproximadament. Relacionat en este ampli desenroll oceànic en este hemisferi s'ubiquen alguns extrems mundials. Ací es troba la major distància a lo llarc d'una mateixa latitut (viage est-oest) que es desenrolla contínuament en l'oceà: a lo llarc de la latitut 56º es pot donar el regrés al món sense tocar terres emergides, passant pel passage de Drake que separa [[Amèrica]] de la [[península Antàrtica]]. Ací s'ubica també el punt de l'oceà més alluntat de tota terra emergida, conegut com a punt Nemo, en l'oceà Pacífic Sur; l'illa més remota, Bouvet i l'illa habitada més alluntada de qualsevol atre lloc habitat, Tristán de Acunya, abdós en l'Atlàntic sur i l'aeroport més remot, l'Aeroport Mataveri en l'[[illa de Pasqua]], en el Pacífic sur.
La major part de l'hemisferi correspon a oceans, ya que la major part del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] i de l'[[Oceà Índic|Índic]], la totalitat de l'[[oceà Antàrtic]] i la mitat de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] s'ubiquen ací i sumen una superfície de 206 millons de km2 aproximadament. Relacionat en este ampli desenroll oceànic en este hemisferi s'ubiquen alguns extrems mundials. Ací es troba la major distància a lo llarc d'una mateixa latitut (viage est-oest) que es desenrolla contínuament en l'oceà: a lo llarc de la latitut 56º es pot donar el regrés al món sense tocar terres emergides, passant pel passage de Drake que separa [[Amèrica]] de la [[península Antàrtica]]. Ací s'ubica també el punt de l'oceà més alluntat de tota terra emergida, conegut com a punt Nemo, en l'oceà Pacífic Sur; l'illa més remota, Bouvet i l'illa habitada més alluntada de qualsevol atre lloc habitat, Tristán de Acunya, abdós en l'Atlàntic sur i l'aeroport més remot, l'Aeroport Mataveri en l'[[illa de Pasqua]], en el Pacífic sur.
Les terres emergides d'este hemisferi són el continent antàrtic, la major part de [[Suramèrica]], gran part d'[[Oceania]], la part austral d'[[Àfrica]] i algunes illes d'[[Àsia]]. Totes sumen una superfície de 49 millons de km2.
== Geologia ==
En l'història geològica, fa 200 millons d'anys, durant el [[Juràsic]], totes les masses continentals de l'hemisferi (junt ad atres) estaven unides en un supercontinent denominat [[Gondwana]], separat del supercontinent septentrional denominat [[Laurasia]]. Gondwana es disgrega en els continents actuals, en el [[Cretàcic]]. És en estos periodos en que els mamífers es diversifiquen i l'existència de supercontinents, la seua posterior ruptura i l'aïllament de les distintes masses continentals forma part de l'explicació de la distribució actual de placentaris, marsupials i monotremes.
El continent antàrtic rodejant el pol implica una gran diferència en l'[[hemisferi nort]], on el pol està rodejat per oceà. Açò explica el fet de que en este hemisferi s'ha registrat la mínima temperatura del planeta: -89,2º C en el més de juliol de [[1983]] en la [[base Vostok]], una estació d'investigació russa.
En este hemisferi, l'estiu s'estén entre decembre i març, mentres que l'hivern ho fa entre juny i setembre.
Els huracans i les tormentes tropicals giren en sentit de les agulles del rellonge, en sentit invers a les de l'hemisferi nort per l'[[efecte Coriolis]].
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hemisferio_sur L'hemisferi sur en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hemisferio_sur L'hemisferi sur en Wikipedia]