1821
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Pedro Barrantes''' (Valéncia, 1850 - Madrit, 1912) escritor i periodiste espanyol de la bohèmia. == Biografia == Valencià per a uns, ll...».
'''Pedro Barrantes''' ([[Valéncia]], [[1850]] - [[Madrit]], [[1912]]) escritor i periodiste espanyol de la [[bohèmia]].
== Biografia ==
Valencià per a uns, lleonés per a atres, amic de l'escritor [[Eduardo Zamacois]], qui en el seu llibre de memòries ''Anys de misèria i de rialla'' va deixar un grapat d'anècdotes del poeta.
===Anticlerical===
Va portar una joventut bohèmia i descreguda, durant la qual va colaborar en la famosa revista anticlerical, dirigida per [[Ramón Chíes]], ''Les Dominicals del Lliure Pensament''. Va patir processos i presons pels seus violents i ingeniosos artículs contra la religió, la monarquia i les institucions socials de govern i justícia; no sempre els escrivia ell, ya que treballava per un dur diari com "home de palla" del periòdic ''El País'', firmant artículs que ningú volia assumir i fent-se responsable d'aquells perillosos i denunciats. En un dels seus empresonaments fon durament torturat i, dau per mort, depositat en un carro en atres cadàvers. Va despertar en la fosa comuna, abans de ser soterrat, i va conseguir salvar-se.
===Catòlic===
Cap a 1895 va abjurar de les seues idees i es va reconciliar en l'Església Catòlica, passant a colaborar en 1897 en ''El Moviment Catòlic'' i ''La Ilustració Catòlica''; a esta etapa correspon el seu llibre poètic ''Terra i cel'', 1896. Va publicar versos, contes i artículs en ''Vida Galant'' (1899 a 1901), dirigida pel seu amic Zamacois, en ''Ploma i Llapis'', ''Barcelona Còmica'', ''Madrit Còmic'', ''La Ilustració Espanyola i Hispanoamericana'' etcétera.
===Modernista===
Com a poeta fon un [[Modernisme|modernista]] una miqueta prosaic. En el seu llibre més célebre, segons Barreiro "un sac d'excessos" escrit per a escandalisar, ''Delirium tremens'' (1906), va escriure uns famosos versos a un assessí cridat Muñoz que estava pres en la presó de Sevilla: "Soc el terrible Muñoz/ l'assessí feroç/ que mai es troba inerme/ i soc capaç de menjar-me/ cadàvers en arròs". Recitats estos versos davant de [[Pio Baroja]], este li va dir: "açò no té res de particular i menys per a un valencià", puix Baroja, com [[Julio Cejador]], ho creïa valencià, encara que el nostre home se pensa que era lleonés. I quan Barrantes pregunta per qué Baroja li contesta: "perqué els cadàvers en arròs és lo que constituïx la paella".
== Obres ==
=== Lírica ===
*''Delirium tremens: (poesies)'' Madrit, 1890 (Celestino Apaolaza) molt reimprés després, per eixemple Madrit: Pueyo, 1910)
*''Anatemes'', (Valéncia, 1892).
*En Severiano Nicoláu, ''Déu: cant'' Valéncia, 1888 (Imprenta Casa de Beneficència)
*''El drama del calvari: poema'' Madrit: Establiment Tipogràfic de P. Nuñez, 1887.
*''Terra i cel'', Madrit: L'Adalil, 1896 (Imp. i llitogr. De l'Asil d'Òrfens del Sagrat Cor de Jesús; segona edició mateix lloc i imprenta, 1897.
=== atres ===
*''Weyler...'' Madrit, 1899 (Imp. D'Antonio marzo)
*''El Pare Sanz'' Madrit, 1899 (Antonio marzo)
*''Polavieja'' Madrit, 1899 (Imp. de A. Marzo)
== Bibliografia ==
*Allen W. Philips, ''En torno a la bohemia madrileña 1890-1925. Testimonios, personajes y obras''. Madrid: Celeste ediciones, 1999.
*Javier Barreiro, ''Cruces de bohemia: Vidal y Planas, Noel, Retana, Gálvez, Dicenta y Barrantes''. Zaragoza: UnaLuna, 2001.
*Javier Barreiro, “Extrarradios del 98. La poesía atrabiliaria del leonés Pedro Barrantes: del canto bíblico a la blasfemia”, ''Literatura modernista y tiempo del 98. Actas del Congreso Internacional. Lugo, noviembre de 1998'', ed. Javier Serrano Alonso, Ana Chouciño Fernández, Luis Miguel Fernández, Amparo de Juan Bolufer, Cristina Patiño Eirín y [[Claudio Rodríguez Fer]], Universidad de Santiago de Compostela, Publicacións, 2000, pp. 377-392.
*Juan Manuel de Prada, ''Desgarrados y excéntricos'', Barcelona: Seix Barral, 2001.
*Juan Manuel de Prada, "Pedro Barrantes, delirante y tremendón", ''Clarín: Revista de nueva literatura'', año nº 3, nº 16, 1998, pp. 48-55.
{{Traduït de|es|Pedro_Barrantes}}
[[Categoria:Periodistes de Valéncia]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XIX]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]]
[[Categoria:Escritors en espanyol del sigle XIX]]
[[Categoria:Escritors en espanyol del sigle XX]]
[[Categoria:Poetes d'Espanya del sigle XIX]]
[[Categoria:Poetes d'Espanya del sigle XX]]
[[Categoria:Escritors de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Valencians]]
== Biografia ==
Valencià per a uns, lleonés per a atres, amic de l'escritor [[Eduardo Zamacois]], qui en el seu llibre de memòries ''Anys de misèria i de rialla'' va deixar un grapat d'anècdotes del poeta.
===Anticlerical===
Va portar una joventut bohèmia i descreguda, durant la qual va colaborar en la famosa revista anticlerical, dirigida per [[Ramón Chíes]], ''Les Dominicals del Lliure Pensament''. Va patir processos i presons pels seus violents i ingeniosos artículs contra la religió, la monarquia i les institucions socials de govern i justícia; no sempre els escrivia ell, ya que treballava per un dur diari com "home de palla" del periòdic ''El País'', firmant artículs que ningú volia assumir i fent-se responsable d'aquells perillosos i denunciats. En un dels seus empresonaments fon durament torturat i, dau per mort, depositat en un carro en atres cadàvers. Va despertar en la fosa comuna, abans de ser soterrat, i va conseguir salvar-se.
===Catòlic===
Cap a 1895 va abjurar de les seues idees i es va reconciliar en l'Església Catòlica, passant a colaborar en 1897 en ''El Moviment Catòlic'' i ''La Ilustració Catòlica''; a esta etapa correspon el seu llibre poètic ''Terra i cel'', 1896. Va publicar versos, contes i artículs en ''Vida Galant'' (1899 a 1901), dirigida pel seu amic Zamacois, en ''Ploma i Llapis'', ''Barcelona Còmica'', ''Madrit Còmic'', ''La Ilustració Espanyola i Hispanoamericana'' etcétera.
===Modernista===
Com a poeta fon un [[Modernisme|modernista]] una miqueta prosaic. En el seu llibre més célebre, segons Barreiro "un sac d'excessos" escrit per a escandalisar, ''Delirium tremens'' (1906), va escriure uns famosos versos a un assessí cridat Muñoz que estava pres en la presó de Sevilla: "Soc el terrible Muñoz/ l'assessí feroç/ que mai es troba inerme/ i soc capaç de menjar-me/ cadàvers en arròs". Recitats estos versos davant de [[Pio Baroja]], este li va dir: "açò no té res de particular i menys per a un valencià", puix Baroja, com [[Julio Cejador]], ho creïa valencià, encara que el nostre home se pensa que era lleonés. I quan Barrantes pregunta per qué Baroja li contesta: "perqué els cadàvers en arròs és lo que constituïx la paella".
== Obres ==
=== Lírica ===
*''Delirium tremens: (poesies)'' Madrit, 1890 (Celestino Apaolaza) molt reimprés després, per eixemple Madrit: Pueyo, 1910)
*''Anatemes'', (Valéncia, 1892).
*En Severiano Nicoláu, ''Déu: cant'' Valéncia, 1888 (Imprenta Casa de Beneficència)
*''El drama del calvari: poema'' Madrit: Establiment Tipogràfic de P. Nuñez, 1887.
*''Terra i cel'', Madrit: L'Adalil, 1896 (Imp. i llitogr. De l'Asil d'Òrfens del Sagrat Cor de Jesús; segona edició mateix lloc i imprenta, 1897.
=== atres ===
*''Weyler...'' Madrit, 1899 (Imp. D'Antonio marzo)
*''El Pare Sanz'' Madrit, 1899 (Antonio marzo)
*''Polavieja'' Madrit, 1899 (Imp. de A. Marzo)
== Bibliografia ==
*Allen W. Philips, ''En torno a la bohemia madrileña 1890-1925. Testimonios, personajes y obras''. Madrid: Celeste ediciones, 1999.
*Javier Barreiro, ''Cruces de bohemia: Vidal y Planas, Noel, Retana, Gálvez, Dicenta y Barrantes''. Zaragoza: UnaLuna, 2001.
*Javier Barreiro, “Extrarradios del 98. La poesía atrabiliaria del leonés Pedro Barrantes: del canto bíblico a la blasfemia”, ''Literatura modernista y tiempo del 98. Actas del Congreso Internacional. Lugo, noviembre de 1998'', ed. Javier Serrano Alonso, Ana Chouciño Fernández, Luis Miguel Fernández, Amparo de Juan Bolufer, Cristina Patiño Eirín y [[Claudio Rodríguez Fer]], Universidad de Santiago de Compostela, Publicacións, 2000, pp. 377-392.
*Juan Manuel de Prada, ''Desgarrados y excéntricos'', Barcelona: Seix Barral, 2001.
*Juan Manuel de Prada, "Pedro Barrantes, delirante y tremendón", ''Clarín: Revista de nueva literatura'', año nº 3, nº 16, 1998, pp. 48-55.
{{Traduït de|es|Pedro_Barrantes}}
[[Categoria:Periodistes de Valéncia]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XIX]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]]
[[Categoria:Escritors en espanyol del sigle XIX]]
[[Categoria:Escritors en espanyol del sigle XX]]
[[Categoria:Poetes d'Espanya del sigle XIX]]
[[Categoria:Poetes d'Espanya del sigle XX]]
[[Categoria:Escritors de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Valencians]]