Canvis

Constituïda per 8 regions, Malí té les seues fronteres, al nort, en el mig del [[Sàhara]], mentres que la regió meridional, a on viu la major part dels seus habitants, esta pròxima als rius de [[Níger]] i [[Senegal]]. L'estructura econòmica del país se centra en l'[[agricultura]] i la [[peixca]]. Alguns dels recursos naturals de Malí són l'[[or]], l'[[urani]] i la [[sal]]. Malí és considerada una de les nacions més pobres del món.

Constituïda per 8 regions, Malí té les seues fronteres, al nort, en el mig del [[Sàhara]], mentres que la regió meridional, a on viu la major part dels seus habitants, esta pròxima als rius de [[Níger]] i [[Senegal]]. L'estructura econòmica del país se centra en l'[[agricultura]] i la [[peixca]]. Alguns dels recursos naturals de Malí són l'[[or]], l'[[urani]] i la [[sal]]. Malí és considerada una de les nacions més pobres del món.

L'actual territori de Malí fon seu dels tres imperis d'Àfrica occidental que controlaven el [[comerç transaharià]]: l'[[Imperi de Ghana]], l'[[Imperi de Malí]] (del qual Malí pren el seu nom), i l'[[Imperi Songhay]]. A finals del [[sigle XIX]], Malí va caure baix el control de [[França]], passant a formar part del Sudan francés. En l'any [[1959]], Malí conseguí l'independència junt en [[Senegal]], convertint-se aixina en la Federació Malí. Un any despuix, la Federació Malí es va convertir en la nació independent de Malí. Després d'un temps en que a soles hi hagué un partit polític, un colp en l'any [[1991]] va portar a l'escritura d'una nova constitució, i a l'establiment de Malí com una nació democràtica en un [[sistema pluripartidiste]]. En torn a la mitat de la població viu devall del llindar de la pobrea internacional, establit en 1.25 US$ per dia.<ref>[http://hdr.undp.org/en/media/HDI_2008_EN_Tables.Pdf ''Human Development Índexs''], Table 3: Human and income poverty, p. 35. 22 d'agost del 2009</ref>

L'actual territori de Malí fon seu dels tres imperis d'Àfrica occidental que controlaven el [[comerç transaharià]]: l'[[Imperi de Ghana]], l'[[Imperi de Malí]] (del qual Malí pren el seu nom), i l'[[Imperi Songhay]]. A finals del [[sigle XIX]], Malí va caure baix el control de [[França]], passant a formar part del Sudan francés. En l'any [[1959]], Malí conseguí l'independència junt en [[Senegal]], convertint-se aixina en la Federació Malí. Un any despuix, la Federació Malí es va convertir en la nació independent de Malí. Despuix d'un temps en que a soles hi hagué un partit polític, un colp en l'any [[1991]] va portar a l'escritura d'una nova constitució, i a l'establiment de Malí com una nació democràtica en un [[sistema pluripartidiste]]. En torn a la mitat de la població viu devall del llindar de la pobrea internacional, establit en 1.25 US$ per dia.<ref>[http://hdr.undp.org/en/media/HDI_2008_EN_Tables.Pdf ''Human Development Índexs''], Table 3: Human and income poverty, p. 35. 22 d'agost del 2009</ref>

== Història ==

== Història ==

[[Image:800px-MALI empire map.png|L'extensió de l'[[Imperi de Malí]]|thumb|left]]

[[Image:800px-MALI empire map.png|L'extensió de l'[[Imperi de Malí]]|thumb|left]]

A finals del [[sigle XIV]], l'Imperi Songhai va guanyar gradualment independència de l'imperi de Malí, comprenent finalment la regió oriental d'est imperi.<ref name=p2 /> La caiguda d'est imperi fon resultat de l'invasió [[bereber]] en [[1591]],<ref name=p2 /> i marcà el final de la funció regional d'encreuament comercial.<ref name=p2 /> Després de l'establiment de rutes marítimes per part de les potències europees, les rutes de comerç transaharianes varen perdre rellevància.<ref name=p2 />

A finals del [[sigle XIV]], l'Imperi Songhai va guanyar gradualment independència de l'imperi de Malí, comprenent finalment la regió oriental d'est imperi.<ref name=p2 /> La caiguda d'est imperi fon resultat de l'invasió [[bereber]] en [[1591]],<ref name=p2 /> i marcà el final de la funció regional d'encreuament comercial.<ref name=p2 /> Despuix de l'establiment de rutes marítimes per part de les potències europees, les rutes de comerç transaharianes varen perdre rellevància.<ref name=p2 />

En l'era colonial, Malí va caure baix el control  [[França|francés]] a finals del [[sigle XIX]].<ref name=p2 /> Cap a [[1905]], la major part de la zona estava baix el control de França formant part del [[Sudan Francés]].<ref name=p2 /> Al començament de l'any [[1959]], Malí (llavors la República Sudanesa) i Senegal s'uniren per a acabar convertint-se en la [[Federació de Malí]]. La Federació de Malí va obtindre la seua independència de França el [[20 de juny]] de [[1960]].<ref name=p2 /> El retir senegalés de la federació en agost de 1960 li va permetre a l'antiga República Sudanesa formar la nació independent de Malí el [[22 de setembre]] de l'any 1960. [[Modibo Keita]], qui fon cap de govern de la Federació de Malí fins a la seua dissolució, fon triat com el primer president.<ref name=p2 /> Keita establí ràpidament un estat de partit únic, adoptant a la seua vegada una orientació africana independent i socialista en forts llaços en l'Est, i va dur a terme una extensa nacionalisació dels recursos econòmics.<ref name=p2 />

En l'era colonial, Malí va caure baix el control  [[França|francés]] a finals del [[sigle XIX]].<ref name=p2 /> Cap a [[1905]], la major part de la zona estava baix el control de França formant part del [[Sudan Francés]].<ref name=p2 /> Al començament de l'any [[1959]], Malí (llavors la República Sudanesa) i Senegal s'uniren per a acabar convertint-se en la [[Federació de Malí]]. La Federació de Malí va obtindre la seua independència de França el [[20 de juny]] de [[1960]].<ref name=p2 /> El retir senegalés de la federació en agost de 1960 li va permetre a l'antiga República Sudanesa formar la nació independent de Malí el [[22 de setembre]] de l'any 1960. [[Modibo Keita]], qui fon cap de govern de la Federació de Malí fins a la seua dissolució, fon triat com el primer president.<ref name=p2 /> Keita establí ràpidament un estat de partit únic, adoptant a la seua vegada una orientació africana independent i socialista en forts llaços en l'Est, i va dur a terme una extensa nacionalisació dels recursos econòmics.<ref name=p2 />

El govern va continuar intentant aplicar reformes econòmiques, pero la seua popularitat entre la població va disminuir cada vegada més.<ref name=p3 /> En resposta a les creixents demandes d'una democràcia multipartidista, Traoré consentí una lliberalisació política llimitada, pero es va negar a marcar l'escomençament d'un sistema democràtic ple.<ref name=p3 /> En l'any [[1990]], escomençaren a sorgir moviments d'oposició coherents, pero este procés fon interferit per l'increment de la violència ètnica en el nort del país degut a la volta de molts [[Tuaregs]] a Malí.<ref name=p3 />

El govern va continuar intentant aplicar reformes econòmiques, pero la seua popularitat entre la població va disminuir cada vegada més.<ref name=p3 /> En resposta a les creixents demandes d'una democràcia multipartidista, Traoré consentí una lliberalisació política llimitada, pero es va negar a marcar l'escomençament d'un sistema democràtic ple.<ref name=p3 /> En l'any [[1990]], escomençaren a sorgir moviments d'oposició coherents, pero este procés fon interferit per l'increment de la violència ètnica en el nort del país degut a la volta de molts [[Tuaregs]] a Malí.<ref name=p3 />

Protestes en contra del govern ocorregudes en l'any [[1991]] varen conduir a un colp d'estat, seguit d'un govern de transició i la realisació d'una nova [[constitució]].<ref name=p3 /> En [[1992]], [[Alpha Oumar Konaré]] guanyà les primeres eleccions presidencials  [[democràcia|democràtiques]] de Malí. Després de la seua reelecció en [[1997]], el president Konaré va impulsar reformes polítiques i econòmiques i lluità contra la corrupció. En [[2002]], va anar reemplaçat per [[Amadou Toumani Touré]], un general retirat que liderà el colp d'estat en contra dels militars i va impondre la democràcia en 1991.<ref name=p4>Mali country profile, p. 4.</ref> En l'actualitat, Malí és un dels països més estables d'Àfrica en l'àmbit polític i social.<ref>[http://www.usaid.gov/locations/sub-saharan_africa/countries/mali/ USAID Àfrica: Mali]. USAID. Last accessed: 14 d'octubre del 2009. Retrieved on: June 3, 2008.</ref>

Protestes en contra del govern ocorregudes en l'any [[1991]] varen conduir a un colp d'estat, seguit d'un govern de transició i la realisació d'una nova [[constitució]].<ref name=p3 /> En [[1992]], [[Alpha Oumar Konaré]] guanyà les primeres eleccions presidencials  [[democràcia|democràtiques]] de Malí. Despuix de la seua reelecció en [[1997]], el president Konaré va impulsar reformes polítiques i econòmiques i lluità contra la corrupció. En [[2002]], va anar reemplaçat per [[Amadou Toumani Touré]], un general retirat que liderà el colp d'estat en contra dels militars i va impondre la democràcia en 1991.<ref name=p4>Mali country profile, p. 4.</ref> En l'actualitat, Malí és un dels països més estables d'Àfrica en l'àmbit polític i social.<ref>[http://www.usaid.gov/locations/sub-saharan_africa/countries/mali/ USAID Àfrica: Mali]. USAID. Last accessed: 14 d'octubre del 2009. Retrieved on: June 3, 2008.</ref>

== Govern i política ==

== Govern i política ==

Malí és una democràcia constitucional governada per la constitució del [[12 de giner]] de [[1992]], que fon revisada en l'any [[1999]].<ref name=p14>Mali country profile, p. 14.</ref> La constitució establix una divisió de poders entre l'[[eixecutiu]], el [[llegislatiu]] i el [[judicial]].<ref name=p14 /> El sistema de govern pot ser descrit com "semi-presidencial".<ref name=p14 />

Malí és una democràcia constitucional governada per la constitució del [[12 de giner]] de [[1992]], que fon revisada en l'any [[1999]].<ref name=p14>Mali country profile, p. 14.</ref> La constitució establix una divisió de poders entre l'[[eixecutiu]], el [[llegislatiu]] i el [[judicial]].<ref name=p14 /> El sistema de govern pot ser descrit com "semi-presidencial".<ref name=p14 />

El poder eixecutiu és representat pel president, qui fruïx d'un mandat de 5 anys i està llimitat a dos térmens.<ref name=p14 /><ref>Constitution of Mali, Art. 30.</ref> El president oficia també de [[cap d'estat]] i [[comandant en cap]].<ref name=p14 /><ref>Constitution of Mali, Art. 29 & 46.</ref> El primer ministre designat pel president eixercix com a cap de govern i nomena a la seua vegada als integrants del Consell de ministres.<ref name=p14 /><ref>Constitution of Mali, Art. 38.</ref> L'Assamblea Nacional unicameral és l'únic cos llegislatiu de Malí i està integrat per diputats triats per a un mandat de 5 anys.<ref name=p15>Mali country profile, p. 15.</ref><ref>Constitution of Mali, Art. 59 & 61.</ref> Després de les eleccions de [[2007]], l'Aliança per la Democràcia i Progrés va conseguir 113 dels 160 bancs de l'assamblea.<ref>(en francés) Koné, Denis. [http://fr.allafrica.com/stories/200708131307.Html Mali: "Résultats définitifs des Législatives"]. ''[[Els Échos (Mali)|Les Echos]] '' ([[Bamako]]) (August 13, 2007). Retrieved on June 24, 2008.</ref> L'assamblea celebra dos sessions regulars cada any, durant les quals es debaten i voten les llegislacions presentades per un membre o pel govern.<ref name=p15 /><ref>Constitution of Mali, Art. 65.</ref>  

El poder eixecutiu és representat pel president, qui fruïx d'un mandat de 5 anys i està llimitat a dos térmens.<ref name=p14 /><ref>Constitution of Mali, Art. 30.</ref> El president oficia també de [[cap d'estat]] i [[comandant en cap]].<ref name=p14 /><ref>Constitution of Mali, Art. 29 & 46.</ref> El primer ministre designat pel president eixercix com a cap de govern i nomena a la seua vegada als integrants del Consell de ministres.<ref name=p14 /><ref>Constitution of Mali, Art. 38.</ref> L'Assamblea Nacional unicameral és l'únic cos llegislatiu de Malí i està integrat per diputats triats per a un mandat de 5 anys.<ref name=p15>Mali country profile, p. 15.</ref><ref>Constitution of Mali, Art. 59 & 61.</ref> Despuix de les eleccions de [[2007]], l'Aliança per la Democràcia i Progrés va conseguir 113 dels 160 bancs de l'assamblea.<ref>(en francés) Koné, Denis. [http://fr.allafrica.com/stories/200708131307.Html Mali: "Résultats définitifs des Législatives"]. ''[[Els Échos (Mali)|Les Echos]] '' ([[Bamako]]) (August 13, 2007). Retrieved on June 24, 2008.</ref> L'assamblea celebra dos sessions regulars cada any, durant les quals es debaten i voten les llegislacions presentades per un membre o pel govern.<ref name=p15 /><ref>Constitution of Mali, Art. 65.</ref>  

La constitució de Malí establix l'independència jurídica,<ref name=p15 /><ref>Constitution of Mali, Art. 81.</ref> pero el poder eixecutiu eixercix influència sobre el poder judicial en virtut de la seua facultat de designar juges i supervisar tant les funcions judicials com l'aplicació de llei.<ref name=p15 /> Els tribunals maliencs de major jerarquia són el Tribunal Suprem, que té competències judicials i administratives, i un Tribunal Constitucional independent que proporciona control jurisdiccional dels actes llegislatius i servix com a àrbit electoral.<ref name=p15 /><ref>Constitution of Mali, Art. 83-94.</ref> N'hi han diversos tribunals menors, encara que els caps de les aldees i els ancians s'encarreguen de resoldre conflictes més locals en les aldees.<ref name=p15 />

La constitució de Malí establix l'independència jurídica,<ref name=p15 /><ref>Constitution of Mali, Art. 81.</ref> pero el poder eixecutiu eixercix influència sobre el poder judicial en virtut de la seua facultat de designar juges i supervisar tant les funcions judicials com l'aplicació de llei.<ref name=p15 /> Els tribunals maliencs de major jerarquia són el Tribunal Suprem, que té competències judicials i administratives, i un Tribunal Constitucional independent que proporciona control jurisdiccional dels actes llegislatius i servix com a àrbit electoral.<ref name=p15 /><ref>Constitution of Mali, Art. 83-94.</ref> N'hi han diversos tribunals menors, encara que els caps de les aldees i els ancians s'encarreguen de resoldre conflictes més locals en les aldees.<ref name=p15 />

== Relacions exteriors i eixèrcit ==

== Relacions exteriors i eixèrcit ==

[[Image:George Bush and Amadou Toumani Toure.jpg|El president malienc Amadou Toumani Touré en l'ex-president nortamericà [[George W. Bush]]|thumb]]

[[Image:George Bush and Amadou Toumani Toure.jpg|El president malienc Amadou Toumani Touré en l'ex-president nortamericà [[George W. Bush]]|thumb]]

Després de l'independència conseguida en l'any [[1960]], Malí seguí el camí del socialisme i va estar alineada ideològicament en el bloc comuniste, pero en el pas del temps, la seua política de relacions exteriors ha passat a ser cada vegada més pragmàtica i prooccidental.<ref name=p17>Mali country profile, p. 17.</ref>Des de l'establiment d'una forma democràtica de govern l'any [[2002]], les relacions en l'oest en general i en [[Estats Units]] en particular, han millorat significativament.<ref name=p17 /> Malí té una relació de llarc temps pero a la seua vegada ambivalent en [[França]], una ex-potència en matèria de [[colònies]].<ref name=p17 />  

Despuix de l'independència conseguida en l'any [[1960]], Malí seguí el camí del socialisme i va estar alineada ideològicament en el bloc comuniste, pero en el pas del temps, la seua política de relacions exteriors ha passat a ser cada vegada més pragmàtica i prooccidental.<ref name=p17>Mali country profile, p. 17.</ref>Des de l'establiment d'una forma democràtica de govern l'any [[2002]], les relacions en l'oest en general i en [[Estats Units]] en particular, han millorat significativament.<ref name=p17 /> Malí té una relació de llarc temps pero a la seua vegada ambivalent en [[França]], una ex-potència en matèria de [[colònies]].<ref name=p17 />  

Malí és activa en organisacions regionals com l'[[Unió Africana]].<ref name=p17 /> Una de les principals metes de la política de relacions exterior malienca és treballar per a controlar i resoldre conflictes regionals en països com [[Costa de Marfil]], [[Libèria]] i [[Serra Lleona]].<ref name=p17 /> Malí se sent amenaçada pel potencial de propagació de conflictes en els estats llimítrofs, i les seues relacions en estos són a sovint reticents.<ref name=p17 /> L'inseguritat general respecte a les fronteres del nort, incloent el [[bandolerisme]] i [[terrorisme]] transfronterer, és un tema preocupant en les relacions regionals.<ref name=p17 />

Malí és activa en organisacions regionals com l'[[Unió Africana]].<ref name=p17 /> Una de les principals metes de la política de relacions exterior malienca és treballar per a controlar i resoldre conflictes regionals en països com [[Costa de Marfil]], [[Libèria]] i [[Serra Lleona]].<ref name=p17 /> Malí se sent amenaçada pel potencial de propagació de conflictes en els estats llimítrofs, i les seues relacions en estos són a sovint reticents.<ref name=p17 /> L'inseguritat general respecte a les fronteres del nort, incloent el [[bandolerisme]] i [[terrorisme]] transfronterer, és un tema preocupant en les relacions regionals.<ref name=p17 />