Canvis

[[Image:GdeFoix.jpg|right|350px|thumb|Germana de Foix]]

[[Image:GdeFoix.jpg|right|350px|thumb|Germana de Foix]]

'''Germana de Fox/Foix''' nomenada també com '''Reina Na Germana''' ([[Foix]], França, [[1488]] – [[Llíria]], [[província de Valéncia|Valéncia]], [[1538]]), esposa de [[Ferran II d'Aragó]], fon reina consort d'[[Aragó]] ([[1505]]–[[1516]]) i virreina de [[Valéncia]] ([[1523]]–[[1537]]). Era filla de [[Juan I de Narbona|Juan de Foix]] (comte de [[Etampes]] i vescomte de [[Narbona]]) i de [[Maria d'Orleans]], germana de [[Lluís XII de França]].

'''Germana de Foix''', nomenada també com '''Reina Na Germana''' ([[Foix]], França, [[1488]] - † [[Llíria]], [[província de Valéncia|Valéncia]], [[1538]]), esposa de [[Ferran II d'Aragó]], fon reina consort d'[[Aragó]] ([[1505]]–[[1516]]) i virreina de [[Valéncia]] ([[1523]]–[[1537]]). Era filla de [[Joan I de Narbona|Joan de Foix]] (comte de [[Etampes]] i vescomte de [[Narbona]]) i de [[Maria d'Orleans]], germana de [[Lluís XII de França]].

El [[19 d'octubre]] de [[1505]], als 18 anys d'edat, se va casar per poders en [[Ferran II d'Aragó]], de 53 anys, viudo de [[Isabel I de Castella|Isabel la Catòlica]] des de feya quasi un any. La boda se va celebrar en compliment dels acorts de pau firmats entre [[Lluís XII de França]] i [[Ferrando el Catòlic]] en el [[Tractat de Blois (1505)|Tratado de Blois]]. En els pactes, el rei de [[França]] va cedir a la seua neboda els drets dinàstics del [[regne de Nàpols]] i li va concedir el títul de rei de [[Jerusalem]], drets que retornarien a [[França]] en el cas que el matrimoni no tinguera descendència. A canvi de tot això el Rei Catòlic se va comprometre a nomenar hereu al possible fill del matrimoni. El matrimoni va alçar les ires dels nobles de [[Castella]], ya que ho varen vore com una maniobra de [[Ferrando el Catòlic]] per a impedir que [[Felip el Bell]] i [[Joana I]] heretaren la [[Corona d'Aragó]].

El [[19 d'octubre]] de [[1505]], als 18 anys d'edat, se va casar per poders en [[Ferran II d'Aragó]], de 53 anys, viudo d'[[Isabel I de Castella|Isabel la Catòlica]] des de feya quasi un any. La boda se va celebrar en compliment dels acorts de pau firmats entre [[Lluís XII de França]] i [[Ferrando el Catòlic]] en el [[Tractat de Blois (1505)|Tratado de Blois]]. En els pactes, el rei de [[França]] va cedir a la seua neboda els drets dinàstics del [[regne de Nàpols]] i li va concedir el títul de rei de [[Jerusalem]], drets que retornarien a [[França]] en el cas que el matrimoni no tinguera descendència. A canvi de tot això el Rei Catòlic se va comprometre a nomenar hereu al possible fill del matrimoni. El matrimoni va alçar les ires dels nobles de [[Castella]], ya que ho varen vore com una maniobra de [[Ferrando el Catòlic]] per a impedir que [[Felip el Bell]] i [[Joana I]] heretaren la [[Corona d'Aragó]].

El [[3 de maig]] de [[1509]] naix en [[Valladolit]] el primer fill, Joan, lo que  suponia la separació dels regnes de [[Castella]] i [[Aragó]], pero va morir a les poques hores de nàixer.

El [[3 de maig]] de [[1509]] naix en [[Valladolit]] el primer fill, Joan, lo que  suponia la separació dels regnes de [[Castella]] i [[Aragó]], pero va morir a les poques hores de nàixer.

A la seua arribada a [[Espanya]] en [[1517]], [[Carles I d'Espanya|Carles I]], en 17 anys, va conéixer la seua yaya, Germàna de Foix, de 29 anys, una dona discreta i afectuosa que encara no patia els problemes d'obesitat que va tindre més tart. En la primera entrevista mantinguda en la viuda en [[Valladolit]] es va mostrar molt afable en ella i va començar a organisar tornejos i banquets en el seu honor. Pronte va sorgir entre els dos una apassionada relació amorosa de la que va nàixer una filla, [[infanta Isabel de Castella|Isabel]], i encara que mai fon reconeguda oficialment, '''Germana de Foix''' se referix a ella en el seu testament com la «infanta Isabel» —Títul que no li podia correspondre— I a son pare com «l'emperador». La chiqueta va residir i fon educada en La Cort de [[Castella]].

A la seua arribada a [[Espanya]] en [[1517]], [[Carles I d'Espanya|Carles I]], en 17 anys, va conéixer la seua yaya, Germàna de Foix, de 29 anys, una dona discreta i afectuosa que encara no patia els problemes d'obesitat que va tindre més tart. En la primera entrevista mantinguda en la viuda en [[Valladolit]] es va mostrar molt afable en ella i va començar a organisar tornejos i banquets en el seu honor. Pronte va sorgir entre els dos una apassionada relació amorosa de la que va nàixer una filla, [[infanta Isabel de Castella|Isabel]], i encara que mai fon reconeguda oficialment, '''Germana de Foix''' se referix a ella en el seu testament com la «infanta Isabel» —Títul que no li podia correspondre— I a son pare com «l'emperador». La chiqueta va residir i fon educada en La Cort de [[Castella]].

En [[1519]] '''Germana de Foix''', acompanya a [[Carles I d'Espanya|Carlos I]] i a la germana d'este, Leonor, a [[Saragossa]] i [[Barcelona]] per a celebrar Corts i ser jurat com a rei. Allí se va decidir, per a llavar l'image del futur emperador davant de l'opinió pública, el casament de '''Germana de Foix''' en Ferrando, marqués de Brandenburc, del sèquit personal de [[Carles I Espanya|Carles I]], posant aixina fi als amors en la seua agüelastra. [[Carles I d'Espanya|Carles I]] la va nomenar virreina i lloctinent general de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i al marqués de Brandenburc, capità general del regne.

En l'any [[1519]] '''Germana de Foix''', acompanya a [[Carles I d'Espanya|Carlos I]] i a la germana d'este, Leonor, a [[Saragossa]] i [[Barcelona]] per a celebrar Corts i ser jurat com a rei. Allí se va decidir, per a llavar l'image del futur emperador davant de l'opinió pública, el casament de '''Germana de Foix''' en Ferrando, marqués de Brandenburc, del sèquit personal de [[Carles I Espanya|Carles I]], posant aixina fi als amors en la seua agüelastra. [[Carles I d'Espanya|Carles I]] la va nomenar virreina i lloctinent general de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i al marqués de Brandenburc, capità general del regne.

Pero Germàna va quedar pronte viuda i l'emperador va ordenar un nou matrimoni en [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calàbria]]. [[Carles I]] va nomenar al matrimoni virreis i lloctinents generals de [[Valéncia]], des d'a on varen eixercir un govern en autoritat i al mateix temps varen desenrollar un ambient cultural important en el [[Palau Real de Valéncia]] que es considerat com el núcleu del [[sigle d'Or valencià]] . Varen haver de fer front al bandolerisme i les lluites internes, a la [[pirateria]] eixercida des del nort de [[Àfrica]], a l'endeutament dels nobles i a la rebelió dels [[moriscs]]. Durant el seu mandat va impulsar una feroç persecució contra els [[Germanies|agermanats]], els benes dels quals varen ser confiscats, i va mamprendre un procés de [[Feudalisme|refeudalizació]].  En l'ajuda dels nobles per a esta causa, que lluitaven contra l'enviament d'un memorial en reivindicacions anti-nobiliàries per part de la nomenada Junta dels Tretze.

Pero Germàna va quedar pronte viuda i l'emperador va ordenar un nou matrimoni en [[Ferrando d'Aragó, Duc de Calàbria]]. [[Carles I]] va nomenar al matrimoni virreis i lloctinents generals de [[Valéncia]], des d'a on varen eixercir un govern en autoritat i al mateix temps varen desenrollar un ambient cultural important en el [[Palau Real de Valéncia]] que es considerat com el núcleu del [[sigle d'Or valencià]] . Varen haver de fer front al bandolerisme i les lluites internes, a la [[pirateria]] eixercida des del nort d'[[Àfrica]], a l'endeutament dels nobles i a la rebelió dels [[moriscs]]. Durant el seu mandat va impulsar una feroç persecució contra els [[Germanies|agermanats]], els benes dels quals varen ser confiscats, i va mamprendre un procés de [[Feudalisme|refeudalizació]].  En l'ajuda dels nobles per a esta causa, que lluitaven contra l'enviament d'un memorial en reivindicacions anti-nobiliàries per part de la nomenada Junta dels Tretze.

'''Germàna de Foix''' va morir en [[Llíria]], als 49 anys d'edat. El testament ho va fer conjuntament en el seu espós, i en ell es deixaven els benes un a un atre en vida, pero a la mort d'abdós havien de passar a la [[Orde dels Jerónims]]. Per a complir la voluntat de la seua viuda, el Duc de Calàbria va promoure la construcció del [[Monasteri de Sant Miquel del Reis]], en [[Valéncia]], les obres del qual varen escomençar en [[1548]] i es varen prolongar durant els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]].

'''Germàna de Foix''' va morir en [[Llíria]], als 49 anys d'edat. El testament ho va fer conjuntament en el seu espós, i en ell es deixaven els benes un a un atre en vida, pero a la mort d'abdós havien de passar a la [[Orde dels Jerónims]]. Per a complir la voluntat de la seua viuda, el Duc de Calàbria va promoure la construcció del [[Monasteri de Sant Miquel del Reis]], en [[Valéncia]], les obres del qual varen escomençar en [[1548]] i es varen prolongar durant els [[sigle XVII|sigles XVII]] i [[sigle XVIII|XVIII]].

En una [[masia]] del terme municipal de [[Llíria]], denominada «l'Espinar», i que fon propietat dels  jerónims, es conserva la reproducció exacta de la làpida original que arreplega la defunció i el trasllat de les restes mortals de '''Germàna de Foix''', en ella resa: «''En este històric monasteri dels flares Jerónims va morir 15 d'octubre de [[1536]] sent Reina governadora de [[Valéncia]], '''Germàna de Foix''' esposa que fon del rei D. Ferrando el Catòlic marquesa de Brandemburc i Duquesa de Calàbria. Cent clercs  en antorches varen acompanyar els seus restes mortals fins a [[Valéncia]], a on reposen en el monasteri de S. Miguel dels Reis. In memòria scripsit (Crònica del [[Regne de Valéncia]]) (Viciana)''».

En una [[masia]] del terme municipal de [[Llíria]], denominada «l'Espinar», i que fon propietat dels  jerónims, es conserva la reproducció exacta de la làpida original que arreplega la defunció i el trasllat de les despulles de '''Germàna de Foix''', en ella resa: «''En este històric monasteri dels flares Jerónims va morir 15 d'octubre de [[1536]] sent Reina governadora de [[Valéncia]], '''Germàna de Foix''' esposa que fon del rei D. Ferrando el Catòlic marquesa de Brandemburc i Duquesa de Calàbria. Cent clercs  en antorches varen acompanyar els seus restes mortals fins a [[Valéncia]], a on reposen en el monasteri de S. Miguel dels Reis. In memòria scripsit (Crònica del [[Regne de Valéncia]]) (Viciana)''».

{{Successió

{{Successió

|títul2=[[Annex:Virreis de Valencia|Virreina de Valéncia]]<br/>(des de 1526 junt en el seu espós Ferrando d'Aragó)

|títul2=[[Annex:Virreis de Valencia|Virreina de Valéncia]]<br/>(des de 1526 junt en el seu espós Ferrando d'Aragó)

|predecessor2=[[Diego Hurtado de Mendoza i Lemos|Diego Hurtado de Mendoza]]

|predecessor2=[[Diego Hurtado de Mendoza i Lemos|Diego Hurtado de Mendoza]]

|successor2=[[Fernando d'Aragó, Duc de Calabria|Ferrando d'Aragó]]

|successor2=[[Fernando d'Aragó, Duc de Calàbria|Ferrando d'Aragó]]

|periodo2= [[1523]] – [[1537]]

|periodo2= [[1523]] – [[1537]]

}}

}}

== Referències ==

== Bibliografia ==

{{Traduït de|es|Germana_de_Foix}}

* De la Fuente, Mercedes (2009). Valencianas célebres y no tanto. (S. XIII-XXI). Valencia: Generalitat Valenciana-Conselleria de Benestar Social, pp. 59– 64

[[Categoria:Història Valenciana]]

[[Categoria:Història Valenciana]]

[[Categoria:Regne de Valéncia]]

[[Categoria:Regne de Valéncia]]