| − | Despuix de viure en la ciutat de Valéncia els primers anys de la seua vida, es va traslladar en la seua numerosa família a [[Madrit]] ([[1952]]), ciutat on ha vixcut la major part de la seua vida. Fon un mal encara que curiós estudiant i cursà la majoria dels seus estudis com a nocturn mentres treballava en una caixa d'aforros. En l'universitat començà Filosofia i Lletres, que va abandonar al tercer any. Obtingué un treball com a administratiu en l'empresa ''Iberia'' i es va consagrar a la llectura i l'escritura. | + | Despuix de viure en la ciutat de Valéncia els primers anys de la seua vida, es va traslladar en la seua numerosa família a [[Madrit]] ([[1952]]), ciutat a on ha vixcut la major part de la seua vida. Fon un mal encara que curiós estudiant i cursà la majoria dels seus estudis com a nocturn mentres treballava en una caixa d'aforros. En l'universitat començà Filosofia i Lletres, que va abandonar al tercer any. Obtingué un treball com a administratiu en l'empresa ''Iberia'' i es va consagrar a la llectura i l'escritura. |
| | La seua primera novela estava influïda per [[Julio Cortázar]] i posseïx les tares acumulades de l'experimentalisme d'eixa época i de ser un autor primerenc, encara que molt original; la segona, ''Cerbero son las sombras'' (Cerbero són les ombres) ([[1975]]), va obtindre el premi ''Sésamo'' i li va obrir les portes de la crítica. Gràcies a un entusiasta membre del jurat, Juan García Hortelano, va poder publicar despuix ''Visión del ahogado'' (Visió de l'ofegat) ([[1977]]) i ''El jardín vacío'' (El jardí buit) ([[1981]]) en la prestigiosa editorial ''Alfaguara''. Pero la seua novela més popular, i també la més transcendent per a la seua obra gràcies a escriure-la en la llibertat de no pensar en la crítica, fon ''Papel mojado'' (Paper mullat) ([[1983]]), un encàrrec per a una editorial de lliteratura jovenil que es va vendre i és seguix venent molt. Simultàneament va començar a colaborar en la prensa en un gran èxit, naixcut de la seua imaginació i el seu insobornable compromís en els desfavorits, de sort que va deixar l'ocupació en el gabinet de prensa d'Iberia i ara viu del periodisme i la lliteratura. | | La seua primera novela estava influïda per [[Julio Cortázar]] i posseïx les tares acumulades de l'experimentalisme d'eixa época i de ser un autor primerenc, encara que molt original; la segona, ''Cerbero son las sombras'' (Cerbero són les ombres) ([[1975]]), va obtindre el premi ''Sésamo'' i li va obrir les portes de la crítica. Gràcies a un entusiasta membre del jurat, Juan García Hortelano, va poder publicar despuix ''Visión del ahogado'' (Visió de l'ofegat) ([[1977]]) i ''El jardín vacío'' (El jardí buit) ([[1981]]) en la prestigiosa editorial ''Alfaguara''. Pero la seua novela més popular, i també la més transcendent per a la seua obra gràcies a escriure-la en la llibertat de no pensar en la crítica, fon ''Papel mojado'' (Paper mullat) ([[1983]]), un encàrrec per a una editorial de lliteratura jovenil que es va vendre i és seguix venent molt. Simultàneament va començar a colaborar en la prensa en un gran èxit, naixcut de la seua imaginació i el seu insobornable compromís en els desfavorits, de sort que va deixar l'ocupació en el gabinet de prensa d'Iberia i ara viu del periodisme i la lliteratura. |