Canvis

Gràcies al comerç marítim en els nous territoris extra hispànics de la Corona aragonesa ([[Sardenya]], [[Sicília]], [[Nàpols]], etc.), i la creació de la [[Taula de Canvis]] (la primera [[bossa de valors]] de l'història), durant el sigle [[sigle XIV|XIV]] lo Regne va conseguir un notable desenroll econòmic, al que sovint es qualifica com el [[Sigle d'Or valencià]]. Esta época coincidix, ademés, en una explosió lliterària notable en [[Idioma valencià|valencià]], sent una de les primeres societats d'Espanya a entrar en el [[Renaiximent]], en importants escritors, humanistes, i filòsofs. En 1469, [[Valéncia]] era la ciutat més poblada de la Península, en una població de 40.000 a 70.000 habitants; el regne explicava llavors en uns 250.000 habitants. En 1501, el papa [[Aleixandre VI]], d'ascendència valenciana, otorgà la bulat fundacional de l'[[Universitat de Valéncia]].

Gràcies al comerç marítim en els nous territoris extra hispànics de la Corona aragonesa ([[Sardenya]], [[Sicília]], [[Nàpols]], etc.), i la creació de la [[Taula de Canvis]] (la primera [[bossa de valors]] de l'història), durant el sigle [[sigle XIV|XIV]] lo Regne va conseguir un notable desenroll econòmic, al que sovint es qualifica com el [[Sigle d'Or valencià]]. Esta época coincidix, ademés, en una explosió lliterària notable en [[Idioma valencià|valencià]], sent una de les primeres societats d'Espanya a entrar en el [[Renaiximent]], en importants escritors, humanistes, i filòsofs. En 1469, [[Valéncia]] era la ciutat més poblada de la Península, en una població de 40.000 a 70.000 habitants; el regne explicava llavors en uns 250.000 habitants. En 1501, el papa [[Aleixandre VI]], d'ascendència valenciana, otorgà la bulat fundacional de l'[[Universitat de Valéncia]].

En l'entronisació del castellà [[Fernando de Trastámara]] com a rei d'Aragó en [[1412]], els llaços entre les corones castellana i aragonesa varen ser estrenyent-se gradualment, conseguint-se l'unió de les dos corones en el triumf en [[1479]] de [[Isabel I de Castella]], casada en [[Fernando I d'Aragó]], en el [[Conflicte per la successió d'Enrique IV de Castella]]. No obstant això la unió de les corones no va significar una unió política, ya que els regnes de la corona d'Aragó i el regne de Castella seguiren en la seua identitat política i les seues corts. L'unió d'abdós corones es va desfer en acabant de la mort d'Isabel de Castella per tornar-se a unir en [[Carles I d'Espanya]].

En l'entronisació del castellà [[Fernando de Trastámara]] com a rei d'Aragó en [[1412]], els llaços entre les corones castellana i aragonesa varen ser estrenyent-se gradualment, conseguint-se l'unió de les dos corones en el triumf en [[1479]] de [[Isabel I de Castella]], casada en [[Fernando I d'Aragó]], en el [[Conflicte per la successió d'Enrique IV de Castella]]. No obstant això l'unió de les corones no va significar una unió política, ya que els regnes de la corona d'Aragó i el regne de Castella seguiren en la seua identitat política i les seues corts. L'unió d'abdós corones es va desfer en acabant de la mort d'Isabel de Castella per tornar-se a unir en [[Carles I d'Espanya]].

== Sigles XVI i XVII ==

== Sigles XVI i XVII ==

== Sigle XVIII ==

== Sigle XVIII ==

{{VT|Ilustració política en Espanya|Guerra de Successió Espanyola en el Regne de Valéncia}}

{{VT|Ilustració política en Espanya|Guerra de Successió Espanyola en el Regne de Valéncia}}

A partir de [[1680]] tingué lloc una revitalisació de l'economia valenciana. No obstant això, fon parada per la [[Guerra de Successió Espanyola]] que enfrontà a [[Felip V d'Espanya|Felip V de Borbó]], ascendit al tro en [[1701]], en el [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic|archiduc Carlos d'Àustria]], pretenent també al tro espanyol i els partidaris del qual S'alçaren al seu favor en [[1705]]. El Regne de Valéncia es pronuncià majoritàriament (excepte excepcions com [[Alacant]], [[Xixona]] o [[Banyeres de Mariola]]) a favor del pretenent austríac, per lo que la regió fon escenari de numeroses operacions militars: finalment, en acabant de la [[batalla d'Almansa]] lliurada en [[1707]], Felipe V va fer efectiu el seu regnat sobre la regió valenciana, favorint a les ciutats i grups socials que s'havien mantengut fidels. Seguint el model absolutista francés de [[Luis XIV de França|Luis XIV]], Felipe V va desmantellar les estructures del [[Regne de Valéncia]] per mig dels [[Decrets de Nova Planta]], integrant-les en un mateix model en les del regne de Castella com, posteriorment, se realisà en les dels atres regnes de la Corona d'Aragó. Les reformes borbòniques varen dividir també l'antic Regne de Valéncia en tretze governacions o corregiments: [[Morella]], [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana|Castelló]], [[Valéncia]], [[Alzira]], [[Cofrents]], [[Xàtiva]], [[Montesa]], [[Dénia]], [[Alcoy]], [[Xixona]], [[Alacant]] i [[Oriola]].

A partir de [[1680]] tingué lloc una revitalisació de l'economia valenciana. No obstant això, fon parada per la [[Guerra de Successió Espanyola]] que enfrontà a [[Felip V d'Espanya|Felip V de Borbó]], ascendit al tro en [[1701]], en el [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic|archiduc Carlos d'Àustria]], pretenent també al tro espanyol i els partidaris del qual S'alçaren al seu favor en [[1705]]. El Regne de Valéncia es pronuncià majoritàriament (excepte excepcions com [[Alacant]], [[Xixona]] o [[Banyeres de Mariola de Mariola]]) a favor del pretenent austríac, per lo que la regió fon escenari de numeroses operacions militars: finalment, en acabant de la [[batalla d'Almansa]] lliurada en [[1707]], Felipe V va fer efectiu el seu regnat sobre la regió valenciana, favorint a les ciutats i grups socials que s'havien mantengut fidels. Seguint el model absolutista francés de [[Luis XIV de França|Luis XIV]], Felipe V va desmantellar les estructures del [[Regne de Valéncia]] per mig dels [[Decrets de Nova Planta]], integrant-les en un mateix model en les del regne de Castella com, posteriorment, se realisà en les dels atres regnes de la Corona d'Aragó. Les reformes borbòniques varen dividir també l'antic Regne de Valéncia en tretze governacions o corregiments: [[Morella]], [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana|Castelló]], [[Valéncia]], [[Alzira]], [[Cofrents]], [[Xàtiva]], [[Montesa]], [[Dénia]], [[Alcoy]], [[Xixona]], [[Alacant]] i [[Oriola]].

Durant el [[sigle XVIII]] la regió va mantindre un creiximent econòmic modest pero constant, principalment agrícola, estenent-se la superfície de regadiu (per mig de la canalisació de les aigües fluvials i la dessecació de zones pantanoses), roturant-se zones improductives i abancalant les caents de les montanyes.

Durant el [[sigle XVIII]] la regió va mantindre un creiximent econòmic modest pero constant, principalment agrícola, estenent-se la superfície de regadiu (per mig de la canalisació de les aigües fluvials i la dessecació de zones pantanoses), roturant-se zones improductives i abancalant les caents de les montanyes.