Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
49 bytes afegits ,  09:09 16 gin 2008
sense resum d'edició
Llínea 4: Llínea 4:  
'''Celebració 26 novembre'''  
 
'''Celebració 26 novembre'''  
   −
EI sant de la devoció al Via Crucis i a la Immaculada. El frare que va salvar al Coliseu de la ruïna total. El predicador ardent de la Passió de Crist. Estes són les característiques de sant Lleonart de Port Maurici.  
+
EI sant de la devoció al [[Via Crucis]] i a la [[Immaculada]]. El frare que va salvar al [[Coliseu]] de la ruïna total. El predicador ardent de la [[Passió de Crist]]. Estes són les característiques de sant Lleonart de Port Maurici.  
   −
Havia nassut a Ligúria en 1676, i son pare era un capità de marina, Domingo Casanova, que va morir quan Lleonart era molt chiquet. Va ser portat a Roma, i va estudiar en el Colege Romà. Després va entrar al Retir de sant Bonaventura i va vestir l'hàbit franciscà.  
+
Havia nassut a [[Ligúria]] en 1676, i son pare era un capità de marina, [[Domingo Casanova]], que va morir quan Lleonart era molt chiquet. Va ser portat a [[Roma]], i va estudiar en el Colege Romà. Després va entrar al Retir de [[Santa Bonaventura]] i va vestir l'hàbit franciscà.  
   −
Va desenrollar la seua activitat sacerdotal principalment en Florència. Les encreuaments que els seus germans havien colocat fora de la porta de S. Miniato es van convertir pera ell en púlpits campals. Alguns episodis de la vida del sant demostren l'eficàcia de la seua paraula. Al final d'un sermó sobre la Passió, a Corsega, dos hòmens, endurits per odis seculars, van disparar a l'aire els seus fusells i es van abraçar en senyal de pau.  
+
Va desenrollar la seua activitat sacerdotal principalment en [[Florència]]. Les encreuaments que els seus germans havien colocat fora de la porta de [[S. Miniato]] es van convertir pera ell en púlpits campals. Alguns episodis de la vida del sant demostren l'eficàcia de la seua paraula. Al final d'un sermó sobre la Passió, a [[Corsega]], dos hòmens, endurits per odis seculars, van disparar a l'aire els seus fusells i es van abraçar en senyal de pau.  
   −
En Florència, els seus sermons constituïen un crida a tots els ciutadans, fins i tot a les dones de mala vida. Va ser famós el Via Crucis que fra Lleonart va predicar el 27 de decembre de 1750 en el Coliseu durant l'any jubilar proclamat per Benet XIV. Era la primera vegada que se celebrava un rito religiós en l'amfiteatre Flavio. Des d'eixe any es conserva la piadosa tradició fins als nostres dies i tots els divendres sants el papa presidix personalment el rito penitencial.  
+
En Florència, els seus sermons constituïen un crida a tots els ciutadans, fins i tot a les dones de mala vida. Va ser famós el Via Crucis que fra Lleonart va predicar el 27 de decembre de 1750 en el Coliseu durant l'any jubilar proclamat per [[Benet XIV]]. Era la primera vegada que se celebrava un rito religiós en l'amfiteatre Flavio. Des d'eixe any es conserva la piadosa tradició fins als nostres dies i tots els divendres sants el papa presidix personalment el rito penitencial.  
    
Abans del primer Via Crucis, el Coliseu era pràcticament una pedrera, pero quan es va introduir esta piadosa devoció, la demolició es va detindre i va ser considerat com a meta de numerosos pelegrinages.  
 
Abans del primer Via Crucis, el Coliseu era pràcticament una pedrera, pero quan es va introduir esta piadosa devoció, la demolició es va detindre i va ser considerat com a meta de numerosos pelegrinages.  
1821

edicions

Menú de navegació