Canvis

[[File:Idioma maya (1).JPG|thumb|right|300px|<CENTER>Idioma maya modern</CENTER>]]

[[File:Idioma maya (1).JPG|thumb|right|300px|<CENTER>Idioma maya modern</CENTER>]]

Les '''llengües mayes''' conformen una família llingüística parlada en Mesoamèrica. Les llengües mayes son parlaes per al manco 6 millons d'indígenes mayes, principalment en [[Guatemala]], [[Mèxic]] i [[Belice]]. En [[1996]], Guatemala reconegué formalment a 21 llengües mayes de nom, i Mèxic reconeix huit més.

Les '''llengües mayes''' conformen una família llingüística parlada en Mesoamèrica. Les llengües mayes són parlaes per al manco 6 millons d'indígenes mayes, principalment en [[Guatemala]], [[Mèxic]] i [[Belice]]. En [[1996]], Guatemala reconegué formalment a 21 llengües mayes de nom, i Mèxic reconeix huit més.

La família llingüísitca maya és una de les majors documentaes i la més estudià en les Amèriques. Les llengües mayes modernes descenen del proto-maya, un idioma del que se pensa que ha segut parlat fa al manco 5.000 anys; ha segut reconstruït parcialment usant el método comparatiu.

La família llingüísitca maya és una de les majors documentaes i la més estudià en les Amèriques. Les llengües mayes modernes descenen del proto-maya, un idioma del que se pensa que ha segut parlat fa al manco 5.000 anys; ha segut reconstruït parcialment usant el método comparatiu.

Les llengües mayes formen part del àrea llingüística mesoamericana, un àrea de convergència llingüística desenrollà a través de milenaris de interacció entre els pobles de Mesoamèrica. Tota esta família mostra les característiques bàsiques d'esta àrea llingüística. per eixemple, el empleu de sustantius emparentats en sustitució de preposicions per a indicar relacions especials.

Les llengües mayes formen part del àrea llingüística mesoamericana, un àrea de convergència llingüística desenrollà a través de milenaris d'interacció entre els pobles de Mesoamèrica. Tota esta família mostra les característiques bàsiques d'esta àrea llingüística. per eixemple, el empleu de sustantius emparentats en sustitució de preposicions per a indicar relacions especials.

També poseixen rascs gramaticals i tipològics que les diferencien d'atres idiomes de Mesoamèrica, tals com el empleu de ergativitat en el tractament gramatical dels verps, subjectes i objectes, categories inflexionals específiques en verps i una categoria gramatical especial d'un gran número de "posicionaors" que és típica de totes les llengües mayes.

També poseixen rascs gramaticals i tipològics que les diferencien d'atres idiomes de Mesoamèrica, tals com el empleu de ergativitat en el tractament gramatical dels verps, subjectes i objectes, categories inflexionals específiques en verps i una categoria gramatical especial d'un gran número de "posicionaors" que és típica de totes les llengües mayes.

* [[Llengúes quicheanes]]

* [[Llengúes quicheanes]]

* [[Llengües poqom]]

* [[Llengües poqom]]

 

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Poble maya]]

* [[Poble maya]]

* [[Imperi maya]]

* [[Imperi maya]]

* [[Llengües indígenes d'Amèrica]]

* [[Llengües indígenes d'Amèrica]]

[[Categoria:Grups llingüístics]]

[[Categoria:Grups llingüístics]]

[[Categoria:Llengües indígenes d'Amèrica]]

[[Categoria:Llengües indígenes d'Amèrica]]