| − | La '''catedral de Santa Maria de Vitòria''', coneguda popularment com a '''Catedral Vella''', és un temple [[catòlic]] d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]] situat en [[Vitòria]], capital del [[País Vasc]], [[Espanya]]. Des d'estiu de l'any [[2015]] el temple està en la llista de monuments [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]] baix la denominació Camins de Santiago: Camí francés i camins del Nort d'Espanya. | + | La '''catedral de Santa Maria de Vitòria''', coneguda popularment com a '''Catedral Vella''', és un temple [[catòlic]] d'estil [[arquitectura gòtica|gòtic]] situat en [[Vitòria]], capital del [[País Vasc]], [[Espanya]]. Des de l'[[estiu]] de l'any [[2015]] el temple està en la llista de monuments [[Patrimoni de la Humanitat]] de la [[UNESCO]] baix la denominació Camins de Santiago: Camí francés i camins del Nort d'Espanya. |
| − | Es troba situada en la part més alta del tossal sobre la que es va assentar la primitiva ciutat, fundada en [[1181]] sobre l'antic llogaret de "Gasteiz", en el nom de "Nova Victoria", pel rei [[Sancho VI de Navarra]] (Sancho el Sabio), i que va donar orige posteriorment a la ciutat actual. En el naiximent de la [[diòcesis de Vitòria]] en l'any [[1862]], va adquirir la categoria de [[catedral]]. És coneguda com la ''Catedral Vella'', per a distinguir-la de la [[Catedral Nova de Vitòria|Catedral Nova]], dedicada a l'Inmaculada Concepción de María i construïda en el [[sigle XX]] en estil neogòtic. | + | Es troba situada en la part més alta del tossal sobre la que es va assentar la primitiva ciutat, fundada en l'any [[1181]] sobre l'antic llogaret de "Gasteiz", en el nom de "Nova Victoria", pel rei [[Sancho VI de Navarra]] (Sancho el Sabio), i que va donar orige posteriorment a la ciutat actual. En el naiximent de la [[diòcesis de Vitòria]] en l'any [[1862]], va adquirir la categoria de [[catedral]]. És coneguda com la ''Catedral Vella'', per a distinguir-la de la [[Catedral Nova de Vitòria|Catedral Nova]], dedicada a l'Inmaculada Concepción de María i construïda en el [[sigle XX]] en estil neogòtic. |
| | Este temple, atenent a criteris estilístics i formals, és discret i la seua rellevància la dona la seua complexa construcció i la seua biografia plena de diversos avatars lligats en l'història de la ciutat. Des de finals del sigle XX (en l'any [[1994]] va ser tancada al públic) és objecte d'un complex i integral pla de restauració que ha obtengut diversos reconeiximents internacionals i ha donat rellevància al monument. | | Este temple, atenent a criteris estilístics i formals, és discret i la seua rellevància la dona la seua complexa construcció i la seua biografia plena de diversos avatars lligats en l'història de la ciutat. Des de finals del sigle XX (en l'any [[1994]] va ser tancada al públic) és objecte d'un complex i integral pla de restauració que ha obtengut diversos reconeiximents internacionals i ha donat rellevància al monument. |