Canvis

Ni les invasions de els visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Vizcaya ni a Guipúzcoa, encara que probablement les seues costes foren assolades per els vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les cercanies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria.

Ni les invasions de els visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Vizcaya ni a Guipúzcoa, encara que probablement les seues costes foren assolades per els vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les cercanies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria.

Després de la invasió musulmana, se creu que Vizcaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Asturies]], en alguns enfrentaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Asturies, escrita en el [[sigle IX]], i referint-se al reinat d'Alfonso I, és a on se fa per primera volta referència a Àlava i Vizcaya: "Alava, Vizcaya, Alaon i Orduña sempre havien segut poseides per els seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les.

Despuix de la invasió musulmana, se creu que Vizcaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Asturies]], en alguns enfrentaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Asturies, escrita en el [[sigle IX]], i referint-se al reinat d'Alfonso I, és a on se fa per primera volta referència a Àlava i Vizcaya: "Alava, Vizcaya, Alaon i Orduña sempre havien segut poseides per els seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les.

=== Els Furs Medievals ===

=== Els Furs Medievals ===

== Transport ==

== Transport ==

[[File:Plaza de la Virgen Blanca en Vitoria-Gasteiz.JPG|thumb|right|200px|[[Plaça de la Verge Blanca]], monument a la [[Batalla de Vitoria]].]]

[[File:Plaza de la Virgen Blanca en Vitoria-Gasteiz.JPG|thumb|right|200px|[[Plaça de la Verge Blanca]], monument a la [[Batalla de Vitoria]].]]

Dins del sector del transport marítim destaca el Port de Bilbao, en 37,2 millons de tonelades en 2006, sent el Regne Unit, rest d'Espanya i China els principals llocs d'orige o destí, contribuix en 419 millons d'euros al PIB vasc i genera 9.500 posts de treball. Després està el Port de Pasages en Guipúzcoa.

Dins del sector del transport marítim destaca el Port de Bilbao, en 37,2 millons de tonelades en 2006, sent el Regne Unit, rest d'Espanya i China els principals llocs d'orige o destí, contribuix en 419 millons d'euros al PIB vasc i genera 9.500 posts de treball. Despuix està el Port de Pasages en Guipúzcoa.

Els aeroports vascs de Lujua (Bilbao), Foronda (Vitoria) i Fonterrabia (San Sebastià) es situen en un escàs radi de xixanta kilòmetros i desclaçaren en [[2006]] a 4,41 millons de viagers.

Els aeroports vascs de Lujua (Bilbao), Foronda (Vitoria) i Fonterrabia (San Sebastià) es situen en un escàs radi de xixanta kilòmetros i desclaçaren en [[2006]] a 4,41 millons de viagers.