Canvis

L'història del llatí comença en el sigle VIII a. C. i arriba, per lo manco, fins l'Edat Mija; se pot distinguir estos periodos:

L'història del llatí comença en el sigle VIII a. C. i arriba, per lo manco, fins l'Edat Mija; se pot distinguir estos periodos:

*Arcaic: des de que naix fins a que la societat romana entra en l'òrbita cultural de Grècia (helenisació): VIII - II a. C. Autors destacats d'este periodo son Api Claudi el Cego, Livi Andrònic, Nevi, Enni, Plaut, Terenci.

* Arcaic: des de que naix fins a que la societat romana entra en l'òrbita cultural de Grècia (helenisació): VIII - II a. C. Autors destacats d'este periodo són Api Claudi el Cego, Livi Andrònic, Nevi, Enni, Plaut, Terenci.

*Clàssic: en una época de profunda crisis econòmica, política i cultural, l'èlit cultural crea, a partir de les varietats del llatí coloquial, un llatí estàndart (per a l'administració i escoles) i un llatí lliterari. És l'Edat d'Or de les lletres llatines, dels quals els seus autors més destacats son Ciceró, Jules Cèsar, Tito Livi, Virgili, Horaci, Catul i Ovidi. Açò va ocorrer aproximadament en els sigles I a. C. i I d. C.

* Clàssic: en una época de profunda crisis econòmica, política i cultural, l'èlit cultural crea, a partir de les varietats del llatí coloquial, un llatí estàndart (per a l'administració i escoles) i un llatí lliterari. És l'Edat d'Or de les lletres llatines, dels quals els seus autors més destacats són Ciceró, Jules Cèsar, Tito Livi, Virgili, Horaci, Catul i Ovidi. Açò va ocorrer aproximadament en els sigles I a. C. i I d. C.

*Postclàssic: la llengua parlada es va alluntant progresivament de la llengua estàndart, que l'escola tracta de conservar, i de la llengua lliterària. Esta distància creixent farà que de les diverses maneres de parlar llatí naixquen les llengües romàniques. I la llengua escrita, que inevitablement també s'allunta, encara que manco, de la del periodo anterior, se transforma en el llatí escolàstic o curial.

* Postclàssic: la llengua parlada es va alluntant progresivament de la llengua estàndart, que l'escola tracta de conservar, i de la llengua lliterària. Esta distància creixent farà que de les diverses maneres de parlar llatí naixquen les llengües romàniques. I la llengua escrita, que inevitablement també s'allunta, encara que manco, de la del periodo anterior, se transforma en el llatí escolàstic o curial.

*Tardiu: els pares de l'Iglésia comencen a preocupar-se per escriure un llatí més pur i lliterari, abandonant el llatí vulgar dels primers cristians. Ad este periodo pertanyen Tertulià, Jerònim de Estridó (Sant Jerònim) i Sant Agustí.

* Tardiu: els pares de l'Iglésia comencen a preocupar-se per escriure un llatí més pur i lliterari, abandonant el llatí vulgar dels primers cristians. Ad este periodo pertanyen Tertulià, Jerònim de Estridó (Sant Jerònim) i Sant Agustí.

*Migeval: el llatí com se coneixia ya no és parlat, per tant, el llatí lliterari es refugia en l'Iglésia, en la Cort i en l'escola, convertint-se en el vehícul de comunicació universal dels intelectuals migevals. Mentres, el llatí vulgar continuava la seua evolució a ritme accelerat. Puix les llengües romances anaren apareixent a poc a poc, unes ans que atres, i perque el llatí seguia sent utilisat com a lingua franca i culta, no es pot donar una data en la que es deixà d'utilisar com a llengua materna.

* Migeval: el llatí com se coneixia ya no és parlat, per tant, el llatí lliterari es refugia en l'Iglésia, en la Cort i en l'escola, convertint-se en el vehícul de comunicació universal dels intelectuals migevals. Mentres, el llatí vulgar continuava la seua evolució a ritme accelerat. Puix les llengües romances anaren apareixent a poc a poc, unes ans que atres, i perque el llatí seguia sent utilisat com a lingua franca i culta, no es pot donar una data en la que es deixà d'utilisar com a llengua materna.

*Renaixentiste: en el Renaiximent la mirada dels humanistes se torna cap a l'Antiguetat clàssica, i l'us del llatí cobrà nova força. [[Petrarca]], [[Erasme de Rotterdam]], [[Lluís Vives]], [[Antonio de Nebrija]] i molts atres escriuen les seues obres en llatí, ademés d'en la seua pròpia llengua.  

* Renaixentiste: en el Renaiximent la mirada dels humanistes se torna cap a l'Antiguetat clàssica, i l'us del llatí cobrà nova força. [[Petrarca]], [[Erasme de Rotterdam]], [[Lluís Vives]], [[Antonio de Nebrija]] i molts atres escriuen les seues obres en llatí, ademés d'en la seua pròpia llengua.  

*Científic: la llengua llatina sobreviu en escritors científics fins a ben entrat el sigle XVIII. René Descartes, Isaac Newton, Baruch Spinoza, gottfried Leibniz escrigueren algunes de les seues obres en llatí.

* Científic: la llengua llatina sobreviu en escritors científics fins a ben entrat el sigle XVIII. René Descartes, Isaac Newton, Baruch Spinoza, gottfried Leibniz escrigueren algunes de les seues obres en llatí.

== Orígens i expansió ==

== Orígens i expansió ==

El llatí de la ciutat de Roma ed va impondre a atres varietats d'atres llocs del Laci, de les que a penes quedaren alguns retalls en el llatí lliterari. Açò va fer del llatí una llengua en molt poques diferències dialectals, al contrari de lo que passà en el grec. Podem calificar, puix, al llatí de llengua unitària.

El llatí de la ciutat de Roma ed va impondre a atres varietats d'atres llocs del Laci, de les que a penes quedaren alguns retalls en el llatí lliterari. Açò va fer del llatí una llengua en molt poques diferències dialectals, al contrari de lo que passà en el grec. Podem calificar, puix, al llatí de llengua unitària.

Despuix, la conquista de noves províncies per al territori, primer les Gàlies en Cèsar, fins a la de la Dàcia (actual Rumania) per part de Trajà, va supondre l'expansió del llatí per un immens territori i l'incorporació d'una ingent cantitat de nous parlants.

Despuix, la conquista de noves províncies per al territori, primer les Gàlies en Cèsar, fins a la de la Dàcia (actual Romania) per part de Trajà, va supondre l'expansió del llatí per un immens territori i l'incorporació d'una ingent cantitat de nous parlants.

Paralelament a l'expansió territorial de Roma, el llatí es va desenrollar com a llengua lliterària i com a ''lingua franca'', al mateix temps que el grec, que havia tengut estos papers ans. Des del sigle II a. C., en Plaut i Terenci, fins a l'any 200 d. C. en Apylei tenim una forma de llatí que no té cap variació substancial o una gran expansió territorial.

Paralelament a l'expansió territorial de Roma, el llatí es va desenrollar com a llengua lliterària i com a ''lingua franca'', al mateix temps que el grec, que havia tengut estos papers ans. Des del sigle II a. C., en Plaut i Terenci, fins a l'any 200 d. C. en Apylei tenim una forma de llatí que no té cap variació substancial o una gran expansió territorial.

El cos de llibres escrits en llatí reté un llegat durador de cultura de l'Antiga Roma. Els romans produïren una extensa cantitat de llibres de [[poesia]], [[comèdia]], [[tragèdia]], [[sàtira]], [[història]] i [[retòrica]], traçant àrduament el modo d'atres cultures, particularment l'estil de la més maura lliteratura grega. Un temps despuix de que l'Imperi Romà d'occident caiguera, la llengua llatina continuava jugant un paper molt important en la cultura europea occidental.

El cos de llibres escrits en llatí reté un llegat durador de cultura de l'Antiga Roma. Els romans produïren una extensa cantitat de llibres de [[poesia]], [[comèdia]], [[tragèdia]], [[sàtira]], [[història]] i [[retòrica]], traçant àrduament el modo d'atres cultures, particularment l'estil de la més maura lliteratura grega. Un temps despuix de que l'Imperi Romà d'occident caiguera, la llengua llatina continuava jugant un paper molt important en la cultura europea occidental.

La lliteratura llatina normalment se dividix en distints periodos. En lo que respecta a la primera, la lliteratura primtiva, a soles resten unes poques obres sobrevivents, els llibres de Plaut i Terenci s'han conservat dins dels més populars autors de tots els periodos. Moltes atres, incloent la majoria dels autors prominents del llatí clàssic, han desaparegut, encara que bé, alguns han segut redescobertes sigles despuix.

La lliteratura llatina normalment se dividix en distints periodos. En lo que respecta a la primera, la lliteratura primtiva, a soles resten unes poques obres sobrevivents, els llibres de Plaut i Terenci s'han conservat dins dels més populars autors de tots els periodos. Moltes atres, incloent la majoria dels autors prominents del llatí clàssic, han desaparegut, encara que be, alguns han segut redescobertes sigles despuix.

El periodo del llatí clàssic, quan la lliteratura llatina és ampliament considerada en el seu camp, se dividix en l'Edat Dorada, que cobrix aproximadament el periodo de l'inici de sigle I a. C. fins a la mitat del sigle I d. C.; i l'Edat de Plata, que s'estén fins al sigle II d. C. La lliteratura escrita despuix de la mitat del sigle II és comunament denigrada i ignorada.

El periodo del llatí clàssic, quan la lliteratura llatina és ampliament considerada en el seu camp, se dividix en l'Edat Dorada, que cobrix aproximadament el periodo de l'inici de sigle I a. C. fins a la mitat del sigle I d. C.; i l'Edat de Plata, que s'estén fins al sigle II d. C. La lliteratura escrita despuix de la mitat del sigle II és comunament denigrada i ignorada.

La lliteratura llatina romana abraça dos parts: la lliteratura indígena i l'imitada.

La lliteratura llatina romana abraça dos parts: la lliteratura indígena i l'imitada.

*La lliteratura llatina romana indígena ha deixat molts pocs vestigis i a soles nos oferix fragments verdaderament arcaics i intents d'arcaisme deliberat que procedixen fonamentalment de temps de la República, dels emperadors i principalment dels Antonins.

* La lliteratura llatina romana indígena ha deixat molts pocs vestigis i a soles nos oferix fragments verdaderament arcaics i intents d'arcaisme deliberat que procedixen fonamentalment de temps de la República, dels emperadors i principalment dels Antonins.

*La lliteratura llatina romana imitada ha produït composicions en que l'inspiració individual se junta en l'imitació més feliç, obres numeroses i triades que nos han aplegat sanceres. A voltes s'han confós les obres d'orige italià, produccions més tosques del geni agrícola o religios dels primitius romans (que oferixen un caràcter més original), en les còpies llatines de les obres mestres de [[Grècia]], que oferixen un encant, una elegància i una suavitat corresponents a una civilisació culta i refinada. En este últim aspecte senyalem la tendència de dos escoles retòriques d'orige grec que tingueren gran influència en Roma: l'asianisme i l'aticisme: Des dels temps de Ciceró estes dos tendències estilístiques del grec entraren de ple en llatí i perduraren durant diversos sigles en la lliteratura llatina.

* La lliteratura llatina romana imitada ha produït composicions en que l'inspiració individual se junta en l'imitació més feliç, obres numeroses i triades que nos han aplegat sanceres. A voltes s'han confós les obres d'orige italià, produccions més tosques del geni agrícola o religios dels primitius romans (que oferixen un caràcter més original), en les còpies llatines de les obres mestres de [[Grècia]], que oferixen un encant, una elegància i una suavitat corresponents a una civilisació culta i refinada. En este últim aspecte senyalem la tendència de dos escoles retòriques d'orige grec que tingueren gran influència en Roma: l'asianisme i l'aticisme: Des dels temps de Ciceró estes dos tendències estilístiques del grec entraren de ple en llatí i perduraren durant diversos sigles en la lliteratura llatina.

=== Lliteratura enjorn ===

=== Lliteratura enjorn ===

[[File:M-T-Cicero.jpg|thumb|right|<center>Bust de Marco Túli [[Ciceró]].</center>]]

[[File:M-T-Cicero.jpg|thumb|right|<center>Bust de Marco Túli [[Ciceró]].</center>]]

*Poesia: [[Enni]]

* Poesia: [[Enni]]

*Tragèdia: [[Pacuvi]], [[Luci Acci]]

* Tragèdia: [[Pacuvi]], [[Luci Acci]]

*Comèdia: [[Cecili]], [[Terenci]], [[Plaut]]

* Comèdia: [[Cecili]], [[Terenci]], [[Plaut]]

=== Lliteratura de la edat d'or ===

=== Lliteratura de l'edat d'or ===

*Poesia: [[Lucreci]], [[Catul]], [[Virgili]], [[Horaci]], [[Ovidi]], [[Tibul]], [[Properci]].

* Poesia: [[Lucreci]], [[Catul]], [[Virgili]], [[Horaci]], [[Ovidi]], [[Tibul]], [[Properci]].

*Prosa: [[Ciceró]], [[Juli Cèsar]].

* Prosa: [[Ciceró]], [[Juli Cèsar]].

*Història: [[Salusti]], [[Livi]], [[Nepote]].

* Història: [[Salusti]], [[Livi]], [[Nepote]].

=== Lliteratura de l'edat d'[[argent]] ===

=== Lliteratura de l'edat d'[[argent]] ===

*Poesia: [[Estaci]], [[Marcial]], [[Manili]]  

* Poesia: [[Estaci]], [[Marcial]], [[Manili]]  

*Prosa: [[Petroni]], [[Quintilià]], [[Apulei]], [[Asconi]]  

* Prosa: [[Petroni]], [[Quintilià]], [[Apulei]], [[Asconi]]  

*Teatre: [[Séneca]]  

* Teatre: [[Séneca]]  

*Sàtira: [[Persi]], [[Juvenal]]  

* Sàtira: [[Persi]], [[Juvenal]]  

*Història: [[Tàcit]], [[Suetoni]]  

* Història: [[Tàcit]], [[Suetoni]]  

 

 

 

[[Categoria:Llengües]]

[[Categoria:Llengües]]

[[Categoria:Llingüística]]

[[Categoria:Llingüística]]

[[Categoria:Imperi Romà]]

[[Categoria:Imperi Romà]]