Canvis

L'energia elèctrica és essencial per a la [[societat de l'informació]] de la [[tercera revolució industrial]] que es ve produint des de la segona mitat del sigle XX ([[transistor]], [[televisió]], [[computació]], [[robòtica]], [[Internet]]...). Únicament pot comparar-se-li en importància la [[motorisació]] dependent del [[petròleu]] (que també és àmpliament utilisada, com els atres [[combustibles fòssils]], en la generació d'electricitat). Abdós processos varen exigir quantitats cada vegada més grans d'energia, lo que és en l'orige de la [[crisis energètica]] i [[Contaminació atmosfèrica|mediambiental]] i de la investigació de noves [[font d'energia|fonts d'energia]], la majoria en immediata utilisació elèctrica ([[energia nuclear]] i [[energies alternatives]], donades, les llimitacions de la tradicional [[hidroelectricitat]]). Els problemes que té l'electricitat per al seu almagasenament i transport en llargues distàncies, i per a l'autonomia dels aparells mòvils, són reptes tècnics encara no resolts de forma prou eficaç.

L'energia elèctrica és essencial per a la [[societat de l'informació]] de la [[tercera revolució industrial]] que es ve produint des de la segona mitat del sigle XX ([[transistor]], [[televisió]], [[computació]], [[robòtica]], [[Internet]]...). Únicament pot comparar-se-li en importància la [[motorisació]] dependent del [[petròleu]] (que també és àmpliament utilisada, com els atres [[combustibles fòssils]], en la generació d'electricitat). Abdós processos varen exigir quantitats cada vegada més grans d'energia, lo que és en l'orige de la [[crisis energètica]] i [[Contaminació atmosfèrica|mediambiental]] i de la investigació de noves [[font d'energia|fonts d'energia]], la majoria en immediata utilisació elèctrica ([[energia nuclear]] i [[energies alternatives]], donades, les llimitacions de la tradicional [[hidroelectricitat]]). Els problemes que té l'electricitat per al seu almagasenament i transport en llargues distàncies, i per a l'autonomia dels aparells mòvils, són reptes tècnics encara no resolts de forma prou eficaç.

L'impacte cultural del que [[Marshall McLuhan]] va denominar Edat de l'Electricitat, que seguiria a l'Edat de la [[Mecanisació]] (per comparació a com l'[[Edat dels Metals]] va seguir a l'[[Edat de Pedra]]), prové de l'altíssima [[velocitat]] de propagació de la radiació electromagnètica (300.000 km/segon) que fa que es percebe de forma quasi instantànea. Este fet comporta possibilitats abans inimaginables, com la simultaneïtat i la divisió de cada procés en una [[seqüència]]. Es va impondre un canvi cultural que provenia de l'enfocament en "segments especialisats d'atenció" (l'adopció d'una perspectiva particular) i la idea de la "consciència sensitiva instantànea de la totalitat", una atenció al "camp total", un "sentit de l'estructura total". Es va fer evident i prevalent el sentit de "forma i funció com una unitat", una "idea integral de l'estructura i configuració". Estes noves concepcions mentals varen tindre gran impacte en tot tipo d'àmbits científics, educatius i fins i tot artístics (per eixemple, el [[cubisme]]). En l'àmbit de l'espacial i polític, "l'electricitat no centralisa, sino que descentralisa... mentres que el ferrocarril requerix un espai polític uniforme, l'avió i la ràdio permeten la major discontinuïtat i diversitat en l'organisació espacial".<ref>[http://www9.georgetown.edu/faculty/irvinem/theory/McLuhan-Understanding_Media-I-1-7.html''Understanding Media''], p.13; ''Reversal of the Overheated Medium'', pg. 36 - [[Marshall McLuhan]] (1964) </ref>

L'impacte cultural del que [[Marshall McLuhan]] va denominar Edat de l'Electricitat, que seguiria a l'Edat de la [[Mecanisació]] (per comparació a com l'[[Edat dels Metals]] va seguir a l'[[Edat de Pedra]]), prové de l'altíssima [[velocitat]] de propagació de la radiació electromagnètica (300.000 km/segon) que fa que es percebe de forma quasi instantànea. Este fet comporta possibilitats abans inimaginables, com la simultaneïtat i la divisió de cada procés en una [[seqüència]]. Es va impondre un canvi cultural que provenia de l'enfocament en "segments especialisats d'atenció" (l'adopció d'una perspectiva particular) i la idea de la "consciència sensitiva instantànea de la totalitat", una atenció al "camp total", un "sentit de l'estructura total". Es va fer evident i prevalent el sentit de "forma i funció com una unitat", una "idea integral de l'estructura i configuració". Estes noves concepcions mentals varen tindre gran impacte en tot tipo d'àmbits científics, educatius e inclús artístics (per eixemple, el [[cubisme]]). En l'àmbit de l'espacial i polític, "l'electricitat no centralisa, sino que descentralisa... mentres que el ferrocarril requerix un espai polític uniforme, l'avió i la ràdio permeten la major discontinuïtat i diversitat en l'organisació espacial".<ref>[http://www9.georgetown.edu/faculty/irvinem/theory/McLuhan-Understanding_Media-I-1-7.html''Understanding Media''], p.13; ''Reversal of the Overheated Medium'', pg. 36 - [[Marshall McLuhan]] (1964) </ref>

== [[Sigle XVII]] ==

== [[Sigle XVII]] ==

== Principis del [[sigle XIX]]: el temps dels teòrics ==

== Principis del [[sigle XIX]]: el temps dels teòrics ==

El propòsit de la ciència optimista sorgida de l'Ilustració era la comprensió total de la realitat. En l'àmbit de l'electricitat la clau seria descriure estes forces a distància com en les equacions de la [[mecànica newtoniana]]. Pero la realitat era molt més complexa per donar fàcil compliment a este programa. La capacitat de desviar agulles imantades, descoberta per Oersted ([[1820]]), i la inducció electromagnètica descoberta per Faraday ([[1821]]), acabaren per interrelacionar l'electricitat en el magnetisme i els moviments mecànics. La teoria completa del [[camp electromagnètic]] hagué d'esperar fins Maxwell, i fins i tot llavors ([[1864]]), en comprovar-se que una de les constants que apareixien en la seua teoria tenia el mateix valor que la [[velocitat de la llum]], es feu patent la necessitat d'englobar també l'[[òptica]] en l'electromagnetisme.<ref name=autogenerated1>Quintanilla i Sánchez Ron, ''op. cit.'', especialment ''Electromagnetismo y sociedad'', pgs.38-46</ref>

El propòsit de la ciència optimista sorgida de l'Ilustració era la comprensió total de la realitat. En l'àmbit de l'electricitat la clau seria descriure estes forces a distància com en les equacions de la [[mecànica newtoniana]]. Pero la realitat era molt més complexa per donar fàcil compliment a este programa. La capacitat de desviar agulles imantades, descoberta per Oersted ([[1820]]), i la inducció electromagnètica descoberta per Faraday ([[1821]]), acabaren per interrelacionar l'electricitat en el magnetisme i els moviments mecànics. La teoria completa del [[camp electromagnètic]] hagué d'esperar fins Maxwell, e inclús llavors ([[1864]]), en comprovar-se que una de les constants que apareixien en la seua teoria tenia el mateix valor que la [[velocitat de la llum]], es feu patent la necessitat d'englobar també l'[[òptica]] en l'electromagnetisme.<ref name=autogenerated1>Quintanilla i Sánchez Ron, ''op. cit.'', especialment ''Electromagnetismo y sociedad'', pgs.38-46</ref>

El [[romanticisme]], en el seu gust per lo tètric i la seua desconfiança en la raó, afegí un costat fosc a la consideració de l'electricitat, que excitava la imaginació de la forma més morbosa: ¿el domini humà de tal força de la naturalea el posaria al nivell creador que fins llavors només s'imaginava a l'abast de sers divins? En cadàvers i electricitat [[Mary Wollstonecraft Shelley]] compongué la trama de ''[[Frankenstein o el modern Prometeu]]'' ([[1818]]), novela precursora tant del gènero de [[novela de terror|terror]] com de la [[ciència ficció]].

El [[romanticisme]], en el seu gust per lo tètric i la seua desconfiança en la raó, afegí un costat fosc a la consideració de l'electricitat, que excitava la imaginació de la forma més morbosa: ¿el domini humà de tal força de la naturalea el posaria al nivell creador que fins llavors només s'imaginava a l'abast de sers divins? En cadàvers i electricitat [[Mary Wollstonecraft Shelley]] compongué la trama de ''[[Frankenstein o el modern Prometeu]]'' ([[1818]]), novela precursora tant del gènero de [[novela de terror|terror]] com de la [[ciència ficció]].