| | El [[28 de juny]], Pi y Margall va renovar la composició del seu govern, pero degut a la lentitut i les constants demores durant els debats sobre la nova Constitució, els acontenyiments es varen precipitar en una celeritat asombrosa. El [[30 de juny]] l'ajuntament de Sevilla va acordar transformar-se en República Social, i al dia següent els diputats federals intransigents abandoaren les Corts. Una semana més tart, el [[9 de juliol]], [[Alcoy]] es declara independent: des del [[7 de juliol]] estaven tenint lloc una ona d'assessinats i ajusts de contes al ampar d'una folga revolucionària (la dita Revolució del petròleu dirigida per elements locals de la selecció espanyola de l'AIT). Era a soles el començament. Poc despuix, comença la sublevació cantonalista en folgues generals en tota Espanya, soldats assessinant a oficials, alcaldes agredits, i un centenar de morts. | | El [[28 de juny]], Pi y Margall va renovar la composició del seu govern, pero degut a la lentitut i les constants demores durant els debats sobre la nova Constitució, els acontenyiments es varen precipitar en una celeritat asombrosa. El [[30 de juny]] l'ajuntament de Sevilla va acordar transformar-se en República Social, i al dia següent els diputats federals intransigents abandoaren les Corts. Una semana més tart, el [[9 de juliol]], [[Alcoy]] es declara independent: des del [[7 de juliol]] estaven tenint lloc una ona d'assessinats i ajusts de contes al ampar d'una folga revolucionària (la dita Revolució del petròleu dirigida per elements locals de la selecció espanyola de l'AIT). Era a soles el començament. Poc despuix, comença la sublevació cantonalista en folgues generals en tota Espanya, soldats assessinant a oficials, alcaldes agredits, i un centenar de morts. |
| | Els focs federals del país no varen esclatar en forma d'Estats autònoms, sino en una constelació de cantons independents. Els alçaments es varen succeïr per diverses localitats de [[Valéncia]], [[Múrcia]] i [[Andalusia]] fonamentalment. Els hi hagué d'àmbit provincial com Valéncia i [[Màlaga]], atres més localisats com Alcoy, [[Cartagena]], [[Sevilla]], [[Cadis]], [[Almansa]], [[Torrevella]], [[Castelló de la Plana]], [[Granada]], [[Salamanca]], [[Bailen]], [[Andújar]], [[Tarifa]] i [[Algecires]], i els hi hagué inclús com tan chicotets com el poble manchec de [[Camunyas]] i el murcià de [[Jumilla]]. Segons s'afirma éste últim proclamà un manifest que es faria famós: | | Els focs federals del país no varen esclatar en forma d'Estats autònoms, sino en una constelació de cantons independents. Els alçaments es varen succeïr per diverses localitats de [[Valéncia]], [[Múrcia]] i [[Andalusia]] fonamentalment. Els hi hagué d'àmbit provincial com Valéncia i [[Màlaga]], atres més localisats com Alcoy, [[Cartagena]], [[Sevilla]], [[Cadis]], [[Almansa]], [[Torrevella]], [[Castelló de la Plana]], [[Granada]], [[Salamanca]], [[Bailen]], [[Andújar]], [[Tarifa]] i [[Algecires]], i els hi hagué inclús com tan chicotets com el poble manchec de [[Camunyas]] i el murcià de [[Jumilla]]. Segons s'afirma éste últim proclamà un manifest que es faria famós: |