Canvis

[[André Kolingba|Kolingba]] va suspendre la constitució i va dirigir una junta militar fins a [[1985]], incorporà la constitució de [[1986]] que fon adoptada per un [[referèndum]] nacional, i va crear el seu propi partit ''Rassemblement Démocratique Centrafricain'' (RDC). En [[1987]] les  eleccions parlamentàries foren boicotejades pels dos majors opositors a [[Kolingba]] [[Abel Goumba]] i Ange-Félix Patassé pel fet que els seus partits no varen ser habilitats per a competir en les eleccions.

[[André Kolingba|Kolingba]] va suspendre la constitució i va dirigir una junta militar fins a [[1985]], incorporà la constitució de [[1986]] que fon adoptada per un [[referèndum]] nacional, i va crear el seu propi partit ''Rassemblement Démocratique Centrafricain'' (RDC). En [[1987]] les  eleccions parlamentàries foren boicotejades pels dos majors opositors a [[Kolingba]] [[Abel Goumba]] i Ange-Félix Patassé pel fet que els seus partits no varen ser habilitats per a competir en les eleccions.

En [[1990]], despuix de la caiguda del comunisme, el moviment a favor de la democràcia es tornà molt actiu. En maig de 1990 una carta firmada per 253 respectats ciutadans varen convocar a una Convenció nacional, pero Kolingba refusà esta petició. Despuix de les pressions dels països occidentals, Kolingba va accedir a realisar eleccions lliures en octubre de 1992 en ajuda de les [[nacions Unides]] a través de la seua Oficina d'assistència electoral. No obstant, alegant la possibilitat d'irregularitats, Kolingba suspengué les eleccions a fi de mantindre's en el poder. Precedentment s'havia presentat una molt forta pressió de GIBAFOR per a establir un Consell Nacional Polític Provisori per a la República "Conseil National Politique Provisoire de la République" (CNPPR), lo mateix que una Comissió electoral mixta que incloguera representants de tots els partits polítics.

En l'any [[1990]], despuix de la caiguda del comunisme, el moviment a favor de la democràcia es tornà molt actiu. En maig de 1990 una carta firmada per 253 respectats ciutadans varen convocar a una Convenció nacional, pero Kolingba refusà esta petició. Despuix de les pressions dels països occidentals, Kolingba va accedir a realisar eleccions lliures en octubre de 1992 en ajuda de les [[nacions Unides]] a través de la seua Oficina d'assistència electoral. No obstant, alegant la possibilitat d'irregularitats, Kolingba suspengué les eleccions a fi de mantindre's en el poder. Precedentment s'havia presentat una molt forta pressió de GIBAFOR per a establir un Consell Nacional Polític Provisori per a la República "Conseil National Politique Provisoire de la République" (CNPPR), lo mateix que una Comissió electoral mixta que incloguera representants de tots els partits polítics.

[[Image:395px-Central African Republic - Girl in Ngaoundaye.jpg|300px|thumb|Chiqueta centreafricana en dibuix sobre la guerra.]]

[[File:Central African Republic - Girl in Ngaoundaye.jpg|300px|thumb|Chiqueta centreafricana en dibuix sobre la guerra]]

Despuix de les eleccions en [[1993]] en el soport de la comunitat internacional, [[Ange-Félix Patassé]] va obtindre el primer lloc en la primera ronda de les eleccions seguit per [[Abel Goumba]] i [[David Dacko]], Kolingba acabà en quart lloc, en la segona volta electoral Patassé es va impondre sobre Goumba en un 52,5% dels vots que majoritàriament provingueren dels votants de [[Gbaya]], [[Kare]] i [[Kaba]] i grans poblacions del noroest mentres que els vots de Goumba varen provindre de les poblacions del sur i de l'est.

Despuix de les eleccions en [[1993]] en el soport de la comunitat internacional, [[Ange-Félix Patassé]] va obtindre el primer lloc en la primera ronda de les eleccions seguit per [[Abel Goumba]] i [[David Dacko]], Kolingba acabà en quart lloc, en la segona volta electoral Patassé es va impondre sobre Goumba en un 52,5% dels vots que majoritàriament provingueren dels votants de [[Gbaya]], [[Kare]] i [[Kaba]] i grans poblacions del noroest mentres que els vots de Goumba varen provindre de les poblacions del sur i de l'est.

Ad això el partit que portà a Patassé a la presidència Moviment per a la lliberació del poble centreafricà (''Mouvement pour la Libération Du Peuple Centrafricain'') (MLPC) va obtindre una majoria simple mes no absoluta en el Parlament per lo que requerí de socis en la coalició del govern.

Ad això el partit que portà a Patassé a la presidència Moviment per a la lliberació del poble centreafricà (''Mouvement pour la Libération Du Peuple Centrafricain'') (MLPC) va obtindre una majoria simple mes no absoluta en el Parlament per lo que requerí de socis en la coalició del govern.

En [[1994]] el president [[Ange-Félix Patassé|Patassé]] li retirà el grau militar a l'expresident de facto [[André Kolingba|Kolingba]], en decembre d'eixe any fon aprovada una nova Constitució per al país i promulgada el [[14 de giner]] de [[1995]].  

En l'any [[1994]] el president [[Ange-Félix Patassé|Patassé]] li retirà el grau militar a l'expresident de facto [[André Kolingba|Kolingba]], en decembre d'eixe any fon aprovada una nova Constitució per al país i promulgada el [[14 de giner]] de [[1995]].  

Durant els anys [[1996]] i [[1997]] es produïren diversos motins contra el govern de Patassé acompanyats de saquejos, destrucció i tensió [[ètnia|ètnica]]. El [[25 de juny]] de [[1997]] els acorts de pau de [[Bangui]] varen establir la creació d'una força militar africana a fi de garantisar la seguritat en el país i respecte al conflicte en potència. La ''Mission Interafricaine de Surveillance des Accords de Bangui'' (MISAB) fon encapçalada per l'expresident- de [[Malí]] [[Amadou Touré]] qui també oficià com a cap de mediadors i va impedir l'entrada dels rebels al govern el [[7 d'abril]] de [[1997]], eixa missió fon reemplaçada en posterioritat per la força de pau de les [[nacions Unides]] en la República Centreafricana (MINURCA).  

Durant els anys [[1996]] i [[1997]] es produïren diversos motins contra el govern de Patassé acompanyats de saquejos, destrucció i tensió [[ètnia|ètnica]]. El [[25 de juny]] de [[1997]] els acorts de pau de [[Bangui]] varen establir la creació d'una força militar africana a fi de garantisar la seguritat en el país i respecte al conflicte en potència. La ''Mission Interafricaine de Surveillance des Accords de Bangui'' (MISAB) fon encapçalada per l'expresident- de [[Malí]] [[Amadou Touré]] qui també oficià com a cap de mediadors i va impedir l'entrada dels rebels al govern el [[7 d'abril]] de [[1997]], eixa missió fon reemplaçada en posterioritat per la força de pau de les [[nacions Unides]] en la República Centreafricana (MINURCA).