108 940
edicions
Canvis
→Principis del sigle XIX: el temps dels teòrics
[[Archiu:HC Ørsted.jpg|200px|thumb|esquerra|[[Hans Christian Oersted]] ]]
[[Archiu:HC Ørsted.jpg|200px|thumb|esquerra|[[Hans Christian Oersted]] ]]
{{AP|Hans Christian Ørsted|Electromagnetisme}}
{{AP|Hans Christian Ørsted|Electromagnetisme}}
El físic i químic danés [[Hans Christian Ørsted]] ([[1777]]-[[1851]]) fon un gran estudiós de l'[[electromagnetisme]]. En l'any [[1813]] predigué l'existència dels fenòmens electromagnètics i en l'any 1819 conseguí demostrar la seua teoria empíricament al descobrir, juntament en [[André-Marie Ampère|Ampère]], que una agulla imantada es desvia al ser colocada en direcció perpendicular a un conductor pel qual circula una corrent elèctrica. Este descobriment fon crucial en el desenroll de l'electricitat, perque posà en evidència la relació existent entre l'electricitat i el magnetisme. En homenage a les seues contribucions es denominà [[Oersted (unitat)|Oersted]] (símbol Oe) la unitat d'intensitat de camp magnètic en el sistema Gauss. Es creu que també fon el primer en aïllar l'[[alumini]], per [[electròlisis]], en l'any [[1825]]. En [[1844]] publicà el seu ''Manual de Física Mecànica''.<ref>[http://museovirtual.csic.es/salas/magnetismo/biografias/oersted.htm Biografía de Hans Christian Ørsted] Museu virtual de ciència. csic.[15-05-2008]</ref>
El físic i químic danés [[Hans Christian Ørsted]] ([[1777]]-[[1851]]) fon un gran estudiós de l'[[electromagnetisme]]. En l'any [[1813]] predigué l'existència dels fenòmens electromagnètics i en l'any [[1819]] conseguí demostrar la seua teoria empíricament al descobrir, juntament en [[André-Marie Ampère|Ampère]], que una agulla imantada es desvia al ser colocada en direcció perpendicular a un conductor pel qual circula una corrent elèctrica. Este descobriment fon crucial en el desenroll de l'electricitat, perque posà en evidència la relació existent entre l'electricitat i el magnetisme. En homenage a les seues contribucions es denominà [[Oersted (unitat)|Oersted]] (símbol Oe) la unitat d'intensitat de camp magnètic en el sistema Gauss. Es creu que també fon el primer en aïllar l'[[alumini]], per [[electròlisis]], en l'any [[1825]]. En [[1844]] publicà el seu ''Manual de Física Mecànica''.<ref>[http://museovirtual.csic.es/salas/magnetismo/biografias/oersted.htm Biografía de Hans Christian Ørsted] Museu virtual de ciència. csic.[15-05-2008]</ref>
=== Thomas Johann Seebeck: la termoelectricitat ([[1821]]) ===
=== Thomas Johann Seebeck: la termoelectricitat ([[1821]]) ===
{{principal|Llei de Lenz}}
{{principal|Llei de Lenz}}
[[Archiu:Emil Lenz.jpg|thumb|100px|[[Heinrich Lenz]] ]]
[[Archiu:Emil Lenz.jpg|thumb|100px|[[Heinrich Lenz]] ]]
El físic estonià [[Heinrich Friedrich Lenz]] ([[1804]]-[[1865]]) formulà en l'any [[1834]] la llei de l'oposició de les corrents induïdes, coneguda com a [[Llei de Lenz]], en l'enunciat següent: ''El sentit de les corrents, o força electromotriu induïda, és tal que sempre s'opon a la variació del fluïx que la produïx''. També realisà investigacions significatives sobre la [[conductivitat elèctrica|conductivitat]] dels cossos, en relació en la seua temperatura, descobrint en l'any 1843 la relació entre abdós; cosa que despuix fon ampliat i desenrollat per [[James Prescott Joule]], per lo que passaria a dir-se [[Llei de Joule]].<ref>[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografia de Heinrich Friederich Lenz] geocities.com [17-05-2008]</ref>
El físic estonià [[Heinrich Friedrich Lenz]] ([[1804]]-[[1865]]) formulà en l'any [[1834]] la llei de l'oposició de les corrents induïdes, coneguda com a [[Llei de Lenz]], en l'enunciat següent: ''El sentit de les corrents, o força electromotriu induïda, és tal que sempre s'opon a la variació del fluïx que la produïx''. També realisà investigacions significatives sobre la [[conductivitat elèctrica|conductivitat]] dels cossos, en relació en la seua temperatura, descobrint en l'any 1843 la relació entre abdós; lo que despuix fon ampliat i desenrollat per [[James Prescott Joule]], per lo que passaria a dir-se [[Llei de Joule]].<ref>[http://www.webcitation.org/query?id=1256589243614137&url=www.geocities.com/SiliconValley/Program/7735/ Biografia de Heinrich Friederich Lenz] geocities.com [17-05-2008]</ref>
=== Jean Peltier: efecte Peltier ([[1834]]), inducció electrostàtica ([[1840]]) ===
=== Jean Peltier: efecte Peltier ([[1834]]), inducció electrostàtica ([[1840]]) ===
{{principal|Telégraf}}
{{principal|Telégraf}}
[[Archiu:SamuelMorse.jpg|thumb|100px|[[Samuel Morse|Morse]] en un prototip de la seua invenció]]
[[Archiu:SamuelMorse.jpg|thumb|100px|[[Samuel Morse|Morse]] en un prototip de la seua invenció]]
L'inventor [[USA|estatunidenc]] [[Samuel Finley Breese Morse]] ([[1791]]-[[1872]]) és principalment conegut per l'invenció del [[telégraf]] elèctric i l'invenció del [[còdic Morse]]. El seu interés pels assunts de l'electricitat es concretà durant la tornada d'un viage per [[Europa]]. Quan estudiava en [[Yale]] aprengué que si s'interrompia un circuit es vea una fulgor i va pensar que aquelles interrupcions podien arribar a ser utilisades com un mig de comunicació.
L'inventor [[USA|estatunidenc]] [[Samuel Finley Breese Morse]] ([[1791]]-[[1872]]) és principalment conegut per l'invenció del [[telégraf]] elèctric i l'invenció del [[còdic Morse]]. El seu interés pels assunts de l'electricitat es concretà durant un viage per [[Europa]]. Quan estudiava en [[Yale]] aprengué que si s'interrompia un circuit es vea una fulgor i va pensar que aquelles interrupcions podien arribar a ser utilisades com un mig de comunicació.
En desembarcar d'aquell viage en [[1832]], ya havia dissenyat un incipient telégraf i començava a desenrollar l'idea d'un sistema telegràfic de fils en un electroimant incorporat. El [[6 de giner]] de [[1833]], Morse realisà la seua primera demostració pública en el seu telégraf mecànic òptic i efectuà en èxit les primeres proves en [[febrer]] de l'any [[1837]] en un concurs convocat pel [[Congrés dels Estats Units]].
En desembarcar d'aquell viage en l'any [[1832]], ya havia dissenyat un incipient telégraf i començava a desenrollar l'idea d'un sistema telegràfic de fils en un electroimant incorporat. El [[6 de giner]] de [[1833]], Morse realisà la seua primera demostració pública en el seu telégraf mecànic òptic i efectuà en èxit les primeres proves en [[febrer]] de l'any [[1837]] en un concurs convocat pel [[Congrés dels Estats Units]].
També inventà un alfabet, que representa les lletres i números per una série de punts i ralles, conegut actualment com a còdic Morse, per a poder utilisar el seu telégraf. En l'any [[1843]], el Congrés dels Estats Units li assignà 30.000 dólars per a qué construïra la primera llínea de telégraf entre [[Washington DC]] i [[Baltimore]], en colaboració en [[Joseph Henry]]. El [[24 de maig]] de l'any [[1844]] Morse envià el seu famós primer mensage: «Qué nos ha dut Deu?». Fon objecte de molts honors i en els seus últims anys es dedicà a experimentar en la telegrafia submarina per cable.<ref>[http://foro.yv5huj.org/templates/BlueSilver/SamuelMorse.html Biografia de Samuel Finley Breese Morse] Bluesilver.rog [16-05-2008]</ref>
També inventà un alfabet, que representa les lletres i números per una série de punts i ralles, conegut actualment com a còdic Morse, per a poder utilisar el seu telégraf. En l'any [[1843]], el Congrés dels Estats Units li assignà 30.000 dólars per a qué construïra la primera llínea de telégraf entre [[Washington DC]] i [[Baltimore]], en colaboració en [[Joseph Henry]]. El [[24 de maig]] de l'any [[1844]] Morse envià el seu famós primer mensage: «Qué nos ha dut Deu?». Fon objecte de molts honors i en els seus últims anys es dedicà a experimentar en la telegrafia submarina per cable.<ref>[http://foro.yv5huj.org/templates/BlueSilver/SamuelMorse.html Biografia de Samuel Finley Breese Morse] Bluesilver.rog [16-05-2008]</ref>
{{principal|Siemens AG}}
{{principal|Siemens AG}}
[[Archiu:Ernst_Werner_von_Siemens.jpg|thumb|left|100px|Werner von Siemens]]
[[Archiu:Ernst_Werner_von_Siemens.jpg|thumb|left|100px|Werner von Siemens]]
L'ingenier [[Alemanya|alemà]] [[Ernst Werner von Siemens]] ([[1816]]-[[1892]]) construí en l'any [[1847]] un nou tipo de telégraf, posant aixina la primera pedra en la construcció de l'empresa [[Siemens AG]] juntament en Johann Georg Halske. En l'any [[1841]] desenrollà un procés de galvanisació, en [[1846]] un telégraf d'agulla i pressió i un sistema d'aïllament de cables elèctrics per mig de [[gutaperxa]], lo que permeté, a la pràctica, la construcció i estesa de cables submarins. Fon un dels pioners de les grans llínies telegràfiques transoceàniques, responsable de la llínea Irlanda-EUA (començada enl'nay [[1874]] a bort del buc Faraday) i Gran Bretanya-Índia ([[1870]]).
L'ingenier [[Alemanya|alemà]] [[Ernst Werner von Siemens]] ([[1816]]-[[1892]]) construí en l'any [[1847]] un nou tipo de telégraf, posant aixina la primera pedra en la construcció de l'empresa [[Siemens AG]] juntament en Johann Georg Halske. En l'any [[1841]] desenrollà un procés de galvanisació, en [[1846]] un telégraf d'agulla i pressió i un sistema d'aïllament de cables elèctrics per mig de [[gutaperxa]], lo que permeté, a la pràctica, la construcció i estesa de cables submarins. Fon un dels pioners de les grans llínies telegràfiques transoceàniques, responsable de la llínea Irlanda-EUA (començada en l'nay [[1874]] a bort del buc Faraday) i Gran Bretanya-Índia ([[1870]]).
Encara que probablement no fon l'inventor de la [[dinamo (generador elèctric)|dinamo]], la perfeccionà fins a fer-la fiable i la base de la generació de la corrent alternaa a les primeres grans fàbriques. Fon pioner en atres invencions, com el telégraf en punter/teclat per fer transparent a l'usuari el còdic Morse o la primera [[locomotora elèctrica]], presentada per la seua empresa en l'any [[1879]].
Encara que probablement no fon l'inventor de la [[dinamo (generador elèctric)|dinamo]], la perfeccionà fins a fer-la fiable i la base de la generació de la corrent alterna a les primeres grans fàbriques. Fon pioner en atres invencions, com el telégraf en punter/teclat per fer transparent a l'usuari el còdic Morse o la primera [[locomotora elèctrica]], presentada per la seua empresa en l'any [[1879]].
Entre els seus molts invents i descobriments elèctrics destaquen la dinamo i l'us de la gutapercha, substància [[plàstic|plàstica]] treta del [[làtex]], utilisada com aïllant elèctric en el recobriment de cables conductors. En homenage a les seues contribucions en el [[Sistema Internacional d'Unitats|SI]] es denomina siemens (símbol S) a l'unitat de conductància elèctrica (inversa de la resistència), prèviament nomenada mho.<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/siemens.htm Biografia d'Ernst Werner von Siemens] Biografíasyvidas.com [10-05-2008]</ref>
Entre els seus molts invents i descobriments elèctrics destaquen la dinamo i l'us de la gutapercha, substància [[plàstic|plàstica]] treta del [[làtex]], utilisada com aïllant elèctric en el recobriment de cables conductors. En homenage a les seues contribucions en el [[Sistema Internacional d'Unitats|SI]] es denomina siemens (símbol S) a l'unitat de conductància elèctrica (inversa de la resistència), prèviament nomenada mho.<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/siemens.htm Biografia d'Ernst Werner von Siemens] Biografíasyvidas.com [10-05-2008]</ref>
[[Archiu:Gustav Robert Kirchhoff.jpg|thumb|100px|[[Gustav Robert Kirchhoff]] ]]
[[Archiu:Gustav Robert Kirchhoff.jpg|thumb|100px|[[Gustav Robert Kirchhoff]] ]]
{{principal|Lleis de Kirchhoff}}
{{principal|Lleis de Kirchhoff}}
Les principals contribucions a la ciència del físic alemà [[Gustav Robert Kirchhoff]] ([[1824]]-[[1887]]), estigueren en el camp dels [[circuit elèctric|circuits elèctrics]], la [[teoria de plaques]], l'[[òptica]], l'[[espectroscòpia]] i l'emissió de radiació de [[cos negre]]. Kirchhoff propongué el nom de radiació de cos negre en l'any [[1862]]. És responsable de dos conjunts de lleis fonamentals en la teoria clàssica de circuit elèctrics i en l'emissió tèrmica. Encara que abdós es denominen [[Lleis de Kirchhoff]], provablement esta denominació és més comú en el cas de les Lleis de Kirchhoff de l'[[ingenieria elèctrica]]. Estes lleis permeten calcular la distribució de corrents i tensions en les xàrcies elèctriques en derivacions i establix lo següent:
Les principals contribucions a la ciència del físic alemà [[Gustav Robert Kirchhoff]] ([[1824]]-[[1887]]), estigueren en el camp dels [[circuit elèctric|circuits elèctrics]], la [[teoria de plaques]], l'[[òptica]], l'[[espectroscòpia]] i l'emissió de radiació de [[cos negre]]. Kirchhoff propongué el nom de radiació de cos negre en l'any [[1862]]. És responsable de dos conjunts de lleis fonamentals en la teoria clàssica de circuit elèctrics i en l'emissió tèrmica. Encara que abdós es denominen [[Lleis de Kirchhoff]], provablement esta denominació és més comú en el cas de les Lleis de Kirchhoff de l'[[ingenieria elèctrica]]. Estes lleis permeten calcular la distribució de corrents i tensions en les rets elèctriques en derivacions i establix lo següent:
1ª) La suma algebraica de les intensitats que concorren en un punt és igual a zero.
1ª) La suma algebraica de les intensitats que concorren en un punt és igual a zero.
2ª) La suma algebraica dels productes parcials d'intensitat per resistència, en una malla, és igual a la suma algebraica de les forces electromotrius presents, quan l'intensitat de corrent és constant.
2ª) La suma algebraica dels productes parcials d'intensitat per resistència, en una malla, és igual a la suma algebraica de les forces electromotrius presents, quan l'intensitat de la corrent és constant.
Juntament en els químics alemanys [[Robert Wilhelm Bunsen]] i [[Joseph von Fraunhofer]], fon dels primers en desenrollar les bases teòriques i experimentals de l'espectroscòpia, desenrollant l'[[espectroscopi]] modern per l'[[anàlisis química]].
Juntament en els químics alemanys [[Robert Wilhelm Bunsen]] i [[Joseph von Fraunhofer]], fon dels primers en desenrollar les bases teòriques i experimentals de l'espectroscòpia, desenrollant l'[[espectroscopi]] modern per l'[[anàlisis química]].
El matemàtic anglés [[William Thomson]] ([[Lord Kelvin]]) ([[1824]]-[[1907]]), realisà molts treballs d'investigació física, per eixemple, l'anàlisis teòric sobre transmissió per cable, que feu possible el desenroll del [[cable submarí|cable transatlàntic]]. En l'any 1851 definí la [[Segona Llei de la Termodinàmica]]. En l'any 1858 inventà el cable flexible. Kelvin destacà pels seus importants treballs en el camp de la [[termodinàmica]] i l'[[electrònica]] gràcies als seus profunts coneiximents d'[[anàlisis matemàtic]]. És un dels científics que més feu per dur la física a la seua forma moderna.
El matemàtic anglés [[William Thomson]] ([[Lord Kelvin]]) ([[1824]]-[[1907]]), realisà molts treballs d'investigació física, per eixemple, l'anàlisis teòric sobre transmissió per cable, que feu possible el desenroll del [[cable submarí|cable transatlàntic]]. En l'any 1851 definí la [[Segona Llei de la Termodinàmica]]. En l'any 1858 inventà el cable flexible. Kelvin destacà pels seus importants treballs en el camp de la [[termodinàmica]] i l'[[electrònica]] gràcies als seus profunts coneiximents d'[[anàlisis matemàtic]]. És un dels científics que més feu per dur la física a la seua forma moderna.
És especialment famós per haver desenrollat l'[[temperatura absoluta de temperatura|escala Kelvin]]. També descobrí en [[1851]] el nomenat [[efecte Thomson]], pel qual conseguí demostrar que l'[[efecte Seebeck]] i l'[[efecte Peltier]] estan relacionats. Aixina, un material somés a un gradient tèrmic i recorregut per una [[intensitat de corrent|intensitat]] intercanvia [[calor]] en el mig exterior. Recíprocament, una corrent elèctrica és generat pel material somés a un gradient tèrmic i recorregut per un fluix de calor. La diferència fonamental entre els efectes Seebeck i Peltier respecte a l'efecte Thomson és que este últim existix per un sol material i no necessita l'existència d'una [[soldadura]]. Rebé el títul de ''Baró Kelvin'' en honor dels guanys de la seua carrera. El [[Kelvin]] és l'unitat de mesura de [[temperatura absoluta]].<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/kelvin.htm Biografia de William Thomson (Lord Kelvin)] Biografías i vidas.com [17-05-2008]</ref>
És especialment famós per haver desenrollat l'[[temperatura absoluta de temperatura|escala Kelvin]]. També descobrí en [[1851]] el nomenat [[efecte Thomson]], pel qual conseguí demostrar que l'[[efecte Seebeck]] i l'[[efecte Peltier]] estan relacionats. Aixina, un material somés a un gradient tèrmic i recorregut per una [[intensitat de corrent|intensitat]] intercanvia [[calor]] en el mig exterior. Recíprocament, una corrent elèctrica és generat pel material somés a un gradient tèrmic i recorregut per un fluix de calor. La diferència fonamental entre els efectes Seebeck i Peltier respecte a l'efecte Thomson és que este últim existix per un sol material i no necessita l'existència d'una [[soldadura]]. Rebé el títul de ''Baró Kelvin'' en honor dels guanys de la seua carrera. El [[Kelvin]] és l'unitat de mida de [[temperatura absoluta]].<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/kelvin.htm Biografia de William Thomson (Lord Kelvin)] Biografías i vidas.com [17-05-2008]</ref>
=== Heinrich Daniel Ruhmkorff: la bobina de Ruhmkorff genera purnes d'alt voltage ([[1851]]) ===
=== Heinrich Daniel Ruhmkorff: la bobina de Ruhmkorff genera purnes d'alt voltage ([[1851]]) ===
El físic [[italia|italià]] [[Antonio Pacinotti]] ([[1841]]-[[1912]]) construí la primera màquina de corrent continu denominada [[dinamo]]<ref>{{GEC|0048129}}</ref> que fon un punt de partida de la nova indústria elèctrica. Una dinamo és una [[màquina]] destinada a la transformació d'[[energia mecànica]] en [[energia elèctrica|elèctrica]] per mig del fenomen de l'[[inducció electromagnètica]].
El físic [[italia|italià]] [[Antonio Pacinotti]] ([[1841]]-[[1912]]) construí la primera màquina de corrent continu denominada [[dinamo]]<ref>{{GEC|0048129}}</ref> que fon un punt de partida de la nova indústria elèctrica. Una dinamo és una [[màquina]] destinada a la transformació d'[[energia mecànica]] en [[energia elèctrica|elèctrica]] per mig del fenomen de l'[[inducció electromagnètica]].
La corrent generada és produïda quan el [[camp magnètic]] creat per un [[Imant (física)|imant]] o un [[electroimant]] fix (inductor) travessa una bobina rotatòria (induït) colocada al seu si. La corrent induïda en esta bobina giratòria, en principi [[corrent alternaa]] és transformada en [[corrent continua]] per mig de l'acció d'un commutador giratori, solidari en l'induït, denominat [[colector d'admissió]], constituït per uns electrodos denominats [[delga|delgues]]. D'aquí és conduïda a l'exterior per mig de atres contacte fixos nomenats [[escombreta|escombretes]] que fan contacte per fregament en les delgues del colector. La dinamo fon el primer [[generador elèctric]] apte per us industrial. [[Zénobe Gramme]] va inventar la dinamo 5 anys més tart pero perfeccionà els invents de dinamos que existien i en reinventà el disseny en proyectar els primers generadors comercials a gran escala, que operaven en [[París]] a voltants de l'any 1870. El seu disseny es coneix com la dinamo de Gramme.<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gramme.html Biografia de Zenobe Gramme] (en anglés), chem.ch [17-05-2008]</ref>
La corrent generada és produïda quan el [[camp magnètic]] creat per un [[Imant (física)|imant]] o un [[electroimant]] fix (inductor) travessa una bobina rotatòria (induït) colocada al seu si. La corrent induïda en esta bobina giratòria, en principi [[corrent alternaa]] és transformada en [[corrent continua]] per mig de l'acció d'un commutador giratori, solidari en l'induït, denominat [[colector d'admissió]], constituït per uns electrodos denominats [[delga|delgues]]. D'ací és conduïda a l'exterior per mig de atres contacte fixos nomenats [[escombreta|escombretes]] que fan contacte per fregament en les delgues del colector. La dinamo fon el primer [[generador elèctric]] apte per us industrial. [[Zénobe Gramme]] va inventar la dinamo 5 anys més tart pero perfeccionà els invents de dinamos que existien i en reinventà el disseny en proyectar els primers generadors comercials a gran escala, que operaven en [[París]] a voltants de l'any 1870. El seu disseny es coneix com la dinamo de Gramme.<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gramme.html Biografia de Zenobe Gramme] (en anglés), chem.ch [17-05-2008]</ref>
=== Johann Wilhelm Hittorf: el primer tubo de rajos catòdics ([[1872]]) ===
=== Johann Wilhelm Hittorf: el primer tubo de rajos catòdics ([[1872]]) ===