Canvis

Malí fa front a numerosos desafiaments en l'àmbit de la salut relacionats a la [[pobrea]] i la [[desnutrició]]; i a [[higiene]] i [[sanejament ambiental]] inadequat<ref name=p7>Mali country profile, p. 7.</ref>. Els indicadors de salut i desenroll de Malí es troben entre els pijors del món<ref name=p7 />. L'any [[2000]], a soles el 62-63% de la població tenia accés a aigua potable, i el 69% a algun tipos de servici sanitari<ref name=p8>Mali country profile, p. 8.</ref>. En [[2001]], la suma dels gastos del govern en salut varen promediaren els US$4 per càpita a un tipos de canvi mig<ref name=p7 />. Les instalacions mèdiques malienques són molt llimitades, i la disponibilitat de medicines és molt escassa<ref name=p8 />. La [[malària]] i atres malalties transmeses per [[artròpodos]] són freqüents en Malí, aixina com el número de [[malalties infeccioses]] com el [[còlera]] i la [[tuberculosis]]<ref name=p8 />. La població de Malí també patix d'una alta taxa de desnutrició infantil i una baixa taxa d'immunisació<ref name=p8 />. Segons una estimació, eixe any el 1.9% de la població adulta i infantil estava afectada pel [[HIV]]/[[SIDA]], una de les taxes més baixes d'[[Àfrica]]<ref name=p8 />.  

Malí fa front a numerosos desafiaments en l'àmbit de la salut relacionats a la [[pobrea]] i la [[desnutrició]]; i a [[higiene]] i [[sanejament ambiental]] inadequat<ref name=p7>Mali country profile, p. 7.</ref>. Els indicadors de salut i desenroll de Malí es troben entre els pijors del món<ref name=p7 />. L'any [[2000]], a soles el 62-63% de la població tenia accés a aigua potable, i el 69% a algun tipos de servici sanitari<ref name=p8>Mali country profile, p. 8.</ref>. En [[2001]], la suma dels gastos del govern en salut varen promediaren els US$4 per càpita a un tipos de canvi mig<ref name=p7 />. Les instalacions mèdiques malienques són molt llimitades, i la disponibilitat de medicines és molt escassa<ref name=p8 />. La [[malària]] i atres malalties transmeses per [[artròpodos]] són freqüents en Malí, aixina com el número de [[malalties infeccioses]] com el [[còlera]] i la [[tuberculosis]]<ref name=p8 />. La població de Malí també patix d'una alta taxa de desnutrició infantil i una baixa taxa d'immunisació<ref name=p8 />. Segons una estimació, eixe any el 1.9% de la població adulta i infantil estava afectada pel [[HIV]]/[[SIDA]], una de les taxes més baixes d'[[Àfrica]]<ref name=p8 />.  

[[Image:LYCENS~1.JPG|Estudiants secundaris en [[Kati]], Mali|thumb]]

[[File:Lycéens kati.jpg|thumb|Estudiants secundaris en [[Kati]], Mali]]

L'educació en Malí és gratuïta i obligatòria durant 9 anys, entre els 7 i els 16<ref name=p7 />. El sistema comprén sis anys d'[[educació primària]], que comença als set, seguits de sis anys d'[[educació secundària]]. No obstant, la taxa d'inscripcions en l'escola primària és baixa, en gran part perqué les famílies no tenen els recursos necessaris per a cobrir el cost d'uniformes, llibres i atres requisits necessaris per a assistir a classe<ref name=p7 />. L'any escolar 2000-2001, la taxa d'inscripció a l'escola primària era del 61% (71% en chiquets i 51% en chiquetes); a finals de la [[Anys 1990|década de 1990]], la cantitat d'inscrits a l'educació secundària era a soles del 15% (20% hòmens i 10% dònes)<ref name=p7 />.  El sistema educatiu patix de carència d'escoles en zones rurals, aixina com escassea de materials i professors<ref name=p7 />. Estimacions revelen que entre el 27% i el 46.4% dels habitants patixen d'analfabetisme, en un descens significatiu d'este percentage en les dònes respecte als hòmens.

L'educació en Malí és gratuïta i obligatòria durant 9 anys, entre els 7 i els 16<ref name=p7 />. El sistema comprén sis anys d'[[educació primària]], que comença als set, seguits de sis anys d'[[educació secundària]]. No obstant, la taxa d'inscripcions en l'escola primària és baixa, en gran part perqué les famílies no tenen els recursos necessaris per a cobrir el cost d'uniformes, llibres i atres requisits necessaris per a assistir a classe<ref name=p7 />. L'any escolar 2000-2001, la taxa d'inscripció a l'escola primària era del 61% (71% en chiquets i 51% en chiquetes); a finals de la [[Anys 1990|década de 1990]], la cantitat d'inscrits a l'educació secundària era a soles del 15% (20% hòmens i 10% dònes)<ref name=p7 />.  El sistema educatiu patix de carència d'escoles en zones rurals, aixina com escassea de materials i professors<ref name=p7 />. Estimacions revelen que entre el 27% i el 46.4% dels habitants patixen d'analfabetisme, en un descens significatiu d'este percentage en les dònes respecte als hòmens.