Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca

Américo Castro (edita)

Revisió de 18:30 23 ago 2023

2573 bytes afegits ,  18:30 23 ago 2023
Text reemplaça - 'Riu de Janeiro' a 'Rio de Janeiro'
Llínea 6: Llínea 6:  
| ocupació = Filòlec i escritor.
 
| ocupació = Filòlec i escritor.
 
| data_naix = [[4 de maig]] de [[1885]]  
 
| data_naix = [[4 de maig]] de [[1885]]  
−
| lloc_naix = [[Cantagalo]], [[Riu de Janeiro]], [[Brasil]]
+
| lloc_naix = [[Cantagalo]], [[Rio de Janeiro]], [[Brasil]]
 
| data_mort = [[25 de juliol]] de [[1972]]
 
| data_mort = [[25 de juliol]] de [[1972]]
 
| lloc_mort = [[Lloret de Mar]], [[Girona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Lloret de Mar]], [[Girona]], [[Catalunya]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
−
'''Américo Castro Quesada''' ([[Cantagalo]], [[Riu de Janeiro]], [[Brasil]], [[4 de maig]] de [[1885]] - [[Lloret de Mar]], [[Girona]], [[25 de juliol]] de [[1972]]) fon un filòlec, cervantiste i historiador cultural [[Espanya|espanyol]] pertanyent a la generació del 14 o Noucentisme.  
+
'''Américo Castro Quesada''' ([[Cantagalo]], [[Rio de Janeiro]], [[Brasil]], [[4 de maig]] de [[1885]] - † [[Lloret de Mar]], [[Girona]], [[25 de juliol]] de [[1972]]) fon un filòlec, cervantiste i historiador cultural [[Espanya|espanyol]] pertanyent a la generació del 14 o Noucentisme.  
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 16: Llínea 16:  
Américo Castro naixqué Cantagalo (Brasil), a on els seus pares posseïen un negoci, i el futur filòlec allí va passar els seus primers cinc anys, despuix dels quals varen tornar els seus pares a Espanya en [[1890]], i varen comprar unes terres en el municipi granadí de [[Huétor-Tájar]].
 
Américo Castro naixqué Cantagalo (Brasil), a on els seus pares posseïen un negoci, i el futur filòlec allí va passar els seus primers cinc anys, despuix dels quals varen tornar els seus pares a Espanya en [[1890]], i varen comprar unes terres en el municipi granadí de [[Huétor-Tájar]].
   −
Es va graduar en Lletres i Dret en l'[[Universitat de Granada]] en [[1904]], i va fer el doctorat en [[Madrit]], a on va conéixer i va ser discípul de [[Ramón Menéndez Pidal]]; despuix va passar a [[França]] per a estudiar en [[Universitat de La Sorbona|La Sorbona]] ([[1905]]-[[1907]]) i, en quedar orfe, va tindre que sustentar-se donant classes d'espanyol en [[París]]. Estudià també en [[Alemània]], pero va tornar a Madrit per a fer el [[servici militar]], i llavors va començar a colaborar en Ramón Menéndez Pidal en el Centre d'Estudis Històrics, aixina com en l'Institució Lliure d'Ensenyança, en el grup de la qual estava relacionat.
+
Es va graduar en Lletres i Dret en l'[[Universitat de Granada]] en [[1904]], i va fer el doctorat en [[Madrit]], a on va conéixer i va ser discípul de [[Ramón Menéndez Pidal]]; despuix va passar a [[França]] per a estudiar en [[Universitat de La Sorbona|La Sorbona]] ([[1905]]-[[1907]]) i, en quedar orfe, va tindre que sustentar-se donant classes d'espanyol en [[París]]. Estudià també en [[Alemanya]], pero va tornar a Madrit per a fer el [[servici militar]], i llavors va començar a colaborar en Ramón Menéndez Pidal en el Centre d'Estudis Històrics, aixina com en l'Institució Lliure d'Ensenyança, en el grup de la qual estava relacionat.
    
En l'any [[1910]] va ajudar a organisar el Centre d'Estudis Històrics en Madrit, servint com a cap del departament de lexicografia; despuix seguiria vinculat ad esta institució inclús en acabant de que es convertira en catedràtic d'Història de la [[Llengua espanyola]] en l'universitat madrilenya en [[1915]]. Dos anys abans s'havia adherit al manifest publicat en [[1913]] per [[Ortega y Gasset]] en defensa d'una eixida ''«superadora del pesimismo noventaiochista»'' per a Espanya, lo que el va vincular definitivament al Noucentisme. També va seguir estretint els seus llaços en Ramón Menéndez Pidal, aixina com en Francisco Giner de los Ríos, acostant-se a les idees krausistes. Freqüentava també a José María de Cossío, al noveliste Benjamín Jarnés, al poeta [[Juan Ramón Jiménez]], i al pintor [[Sorolla]]. Estava casat en Carmen Madinaveitia, filla del mege guipuscoà Juan Madinaveitia, molt vinculat al krausisme.  
 
En l'any [[1910]] va ajudar a organisar el Centre d'Estudis Històrics en Madrit, servint com a cap del departament de lexicografia; despuix seguiria vinculat ad esta institució inclús en acabant de que es convertira en catedràtic d'Història de la [[Llengua espanyola]] en l'universitat madrilenya en [[1915]]. Dos anys abans s'havia adherit al manifest publicat en [[1913]] per [[Ortega y Gasset]] en defensa d'una eixida ''«superadora del pesimismo noventaiochista»'' per a Espanya, lo que el va vincular definitivament al Noucentisme. També va seguir estretint els seus llaços en Ramón Menéndez Pidal, aixina com en Francisco Giner de los Ríos, acostant-se a les idees krausistes. Freqüentava també a José María de Cossío, al noveliste Benjamín Jarnés, al poeta [[Juan Ramón Jiménez]], i al pintor [[Sorolla]]. Estava casat en Carmen Madinaveitia, filla del mege guipuscoà Juan Madinaveitia, molt vinculat al krausisme.  
   −
Castro va viajar conferenciant per [[Europa]] i [[Amèrica]], i va participar en la fundació de la Revista de Filologia Espanyola, a on va publicar alguns dels seus estudis més importants. Dins d'este periodo va traduir a [[Wilhelm Meyer-Lübke]], va realisar una edició —junt en Federico de Onís— dels Furs lleonesos (1916), i va escriure una important introducció per al burlador de Sevilla de [[Tirso de Molina]] (1922). El seu interés pel Erasmisme es va traduir en un dels seus estudis més importants, ''El pensamiento de Cervantes'' (1925), a on analisa la relació de l'autor del [[El Quixot|Quixot]] en la [[Renaixença]] i esta branca de l'[[Humanisme]] eclèctic; també d'estos estudis es varen derivar atres dos treballs, [[Santa Teresa de Jesús|Santa Teresa]] i atres ensajos (Madrit, 1929; reeditat en 1972 en el títul ''Teresa la Santa i atres ensajos'') i ''Lo hispànic i l'erasmisme'' (1940-1942).  
+
Castro va viajar conferenciant per [[Europa]] i [[Amèrica]], i va participar en la fundació de la Revista de Filologia Espanyola, a on va publicar alguns dels seus estudis més importants. Dins d'este periodo va traduir a [[Wilhelm Meyer-Lübke]], va realisar una edició —junt en Federico de Onís— dels Furs lleonesos (1916), i va escriure una important introducció per al burlador de Sevilla de [[Tirso de Molina]] (1922). El seu interés pel Erasmisme es va traduir en un dels seus estudis més importants, ''El pensamiento de Cervantes'' (1925), a on analisa la relació de l'autor del [[Don Quijote de la Mancha|Quixot]] en la [[Renaixença]] i esta branca de l'[[Humanisme]] eclèctic; també d'estos estudis es varen derivar atres dos treballs, [[Santa Teresa de Jesús|Santa Teresa]] i atres ensajos (Madrit, 1929; reeditat en 1972 en el títul ''Teresa la Santa i atres ensajos'') i ''Lo hispànic i l'erasmisme'' (1940-1942).  
   −
En [[1923]] es va traslladar a [[Buenos Aires]], contractat per l'Universitat de Buenos Aires per a dirigir el recent creat Institut de Filologia de la Facultat de Filosofia i Lletres; com a primer director, li va donar una impronta filològica general, centrant-se en l'estudi de texts lliteraris, en oposició al proyecte original del decà Ricardo Rojas de destinar l'Institut a l'investigació llingüística descriptiva i normativa. També va donar classes en la Facultat i en l'Universitat Nacional de La Plata i va escriure en el diari ''La Nación''.  
+
En l'any [[1923]] es va traslladar a [[Buenos Aires]], contractat per l'Universitat de Buenos Aires per a dirigir el recent creat Institut de Filologia de la Facultat de Filosofia i Lletres; com a primer director, li va donar una impronta filològica general, centrant-se en l'estudi de texts lliteraris, en oposició al proyecte original del decà Ricardo Rojas de destinar l'Institut a l'investigació llingüística descriptiva i normativa. També va donar classes en la Facultat i en l'Universitat Nacional de La Plata i va escriure en el diari ''La Nación''.  
    
Américo Castro fon professor honorari de les universitats de La Plata, [[Santiago de Chile]], i [[Mèxic]], aixina com de l'Universitat de Columbia en [[Nova York]]. El varen distinguir com a oficial de la Legió d'Honor, i fon acadèmic corresponent de la de Bones Lletres de Barcelona.
 
Américo Castro fon professor honorari de les universitats de La Plata, [[Santiago de Chile]], i [[Mèxic]], aixina com de l'Universitat de Columbia en [[Nova York]]. El varen distinguir com a oficial de la Legió d'Honor, i fon acadèmic corresponent de la de Bones Lletres de Barcelona.
Llínea 28: Llínea 28:  
Lliberal en política, fon nomenat embaixador en [[Berlín]] en [[1931]], a penes declarada la [[II República espanyola|República]]. Quan va esclatar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], va marchar a [[Sant Sebastià]], a on estava la seua família. Sent republicà, fon nomenat cònsul en [[Hendaya]], i des d'allí va poder salvar a bona part del cos diplomàtic mentres bombardejaven Sant Sebastià; i per fi es va marchar ell mateixa en un automòvil en [[Azorín]].
 
Lliberal en política, fon nomenat embaixador en [[Berlín]] en [[1931]], a penes declarada la [[II República espanyola|República]]. Quan va esclatar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], va marchar a [[Sant Sebastià]], a on estava la seua família. Sent republicà, fon nomenat cònsul en [[Hendaya]], i des d'allí va poder salvar a bona part del cos diplomàtic mentres bombardejaven Sant Sebastià; i per fi es va marchar ell mateixa en un automòvil en [[Azorín]].
   −
En [[1938]] es va exiliar en els [[Estats Units]]; allí va ensenyar lliteratura en l'Universitat de Wisconsin (1937-1939), Texas (1939-1940) i Princeton (1940-1953), a on va ocupar la càtedra de llengua i lliteratura espanyola que du el nom de Emory L. Ford, i creà una escola d'importants discípuls en l'[[Hispanisme]] que varen proseguir les seues idees, com per eixemple Russell P. Sebold o Stephen Gilman.
+
En l'any [[1938]] es va exiliar en els [[Estats Units]]; allí va ensenyar lliteratura en l'Universitat de Wisconsin (1937-1939), Texas (1939-1940) i Princeton (1940-1953), a on va ocupar la càtedra de llengua i lliteratura espanyola que du el nom de Emory L. Ford, i creà una escola d'importants discípuls en l'[[Hispanisme]] que varen proseguir les seues idees, com per eixemple Russell P. Sebold o Stephen Gilman.
    
Va publicar en les principals revistes de l'exili cultural hispànic: ''Realidad. Revista de Ideas'', ''Las Españas'', ''Los Sesenta'', ''Cabalgata'', ''Cuadernos del Congreso por la Libertad de la Cultura''...  
 
Va publicar en les principals revistes de l'exili cultural hispànic: ''Realidad. Revista de Ideas'', ''Las Españas'', ''Los Sesenta'', ''Cabalgata'', ''Cuadernos del Congreso por la Libertad de la Cultura''...  
   −
En [[1953]] fon nomenat professor emèrit de l'Universitat de Princeton, i va passar els seus últims anys en l'Universitat de Califòrnia, Sant Diego, en la costa oest, abans de tornar a Espanya per raons familiars en [[1970]].
+
En l'any [[1953]] fon nomenat professor emèrit de l'Universitat de Princeton, i va passar els seus últims anys en l'Universitat de Califòrnia, Sant Diego, en la costa oest, abans de tornar a Espanya per raons familiars en [[1970]].
    
== Obra ==
 
== Obra ==
 +
 +
=== Edicions ===
 +
 +
* ''Fueros leoneses de [[Zamora]], [[Salamanca]], [[Ledesma]] i [[Alba de Tormes]]'' (1916).
 +
* [[Lope de Vega]], ''El Isidro''
 +
* [[Lope de Vega]], ''[[La Dorotea]]''
 +
* [[Francisco Rojas Zorrilla]], ''Cada cual lo que le toca''
 +
* [[Francisco Rojas Zorrilla]], ''La viña de Nabot''.
 +
* [[Tirso de Molina]], ''[[El condenado por desconfiado]]''
 +
* [[Tirso de Molina]], ''[[El burlador de Sevilla]]'' (1922).
 +
* [[Tirso de Molina]], ''[[El vergonzoso en palacio]]''
 +
* [[Francisco de Quevedo]], ''[[La vida del Buscón]]''
 +
 +
=== Traduccions ===
 +
 +
* ''Introducción a la lingüística románica'' de [[Wilhelm Meyer-Lübke]].
 +
 +
=== Ensajos i estudis ===
 +
 +
* Junt a [[Hugo A. Rennert]], ''Vida de [[Lope de Vega]]'' (1919).
 +
* ''El elemento extraño en el lenguaje'' (Bilbao, 1921).
 +
* ''La enseñanza del español en España'' (Madrid, 1922).
 +
* ''[[Juan de Mal Lara]] y su "Filosofía vulgar"'' (Madrid, 1923).
 +
* ''Lengua, enseñanza y literatura'' (Madrid, 1924).
 +
* ''[[Don Juan]] en la literatura española'' (Buenos Aires, 1924).
 +
* ''El nuevo Diccionario de la Academia Española'' (Madrid, 1925).
 +
* ''El pensamiento de [[Cervantes]]'' (1925).
 +
* ''[[Teresa de Jesús|Santa Teresa]] y otros ensayos'' (1929).
 +
* ''Los prólogos al Quijote'' (Buenos Aires, 1941).
 +
* ''Lo hispánico y el [[erasmismo]]'' (1940-42).
 +
* ''La peculiaridad lingüística rioplatense'' (1941).
 +
* ''[[Antonio de Guevara]]'' (Princeton, 1945).
 +
* ''España en su historia'' (1948, reeditada en modificacions diverses baix el títul de ''La realidad histórica de España'' en 1954, 1962 i 1966).
 +
* ''Aspectos del vivir hispánico'' (1949).
 +
* ''Hacia Cervantes'' (1957).
 +
* ''Santiago de España'' (1958).
 +
* ''Semblanzas y estudios españoles'' (1956).
 +
* ''Origen, ser y existir de los españoles'' (1959).
 +
* ''De la edad conflictiva'' (1961).
 +
* ''[[La Celestina]] como contienda literaria'' (1965).
 +
* ''Cervantes y los casticismos españoles'' (1967).
 +
* ''Español, palabra extranjera'' (1970).
 +
* ''De la España que aún no conocía'' (1971), 3 vols.
 +
* ''Españoles al margen'' (1972).
 +
 +
=== Obra reunida ===
 +
 +
[[Editorial Trotta]] ha publicat la seua ''Obra reunida'':
 +
 +
* ''El pensamiento de Cervantes y otros estudios cervantinos'' {2002, ISBN: 978-84-8164-509-5}
 +
* ''Cervantes y los casticismos españoles y otros estudios cervantinos'' {2002, ISBN: 978-84-8164-510-1}
 +
* ''España en su historia. Ensayos sobre Historia y Literatura'' {2021, ISBN: 978-84-8164-636-8}
 +
* ''La realidad histórica de España y otros ensayos]'' {2021, ISBN: 978-84-9879-755-8}
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
Llínea 44: Llínea 97:  
[[Categoria:Filòlecs espanyols]]
 
[[Categoria:Filòlecs espanyols]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors]]
−
[[Categoria:Escritors espanyols]]
+
[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
 
[[Categoria:Historiadors]]
 
[[Categoria:Historiadors]]
 
[[Categoria:Historiadors espanyols]]
 
[[Categoria:Historiadors espanyols]]
 
[[Categoria:Sigle XIX]]
 
[[Categoria:Sigle XIX]]
 
[[Categoria:Sigle XX]]
 
[[Categoria:Sigle XX]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/186434...277777»

Menú de navegació