39 365
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:File:Sekhemkhet.png|thumb|250px|Gravat del faraó Sekhemkhet]]
[[File:Sekhemkhet.png|thumb|250px|Gravat del faraó Sekhemkhet]]
'''Sekhemkhet''' fon un [[faraó]] de la [[dinastia III]] de l'[[Antic Egipte]], que Nabib Swelim proposa identificar en [[Djeserti]] o Djeserteti, que figuren en el [[Papir de Torí]] i en les llistes de [[Llista de Saqqara|Saqqara]]. Seria el Tosortasis de [[Manethó]].
'''Sekhemkhet''' fon un [[faraó]] de la [[dinastia III]] de l'[[Antic Egipte]], que Nabib Swelim proposa identificar en Djeserti o Djeserteti, que figuren en el [[Papir de Torí]] i en les llistes de [[Llista de Saqqara|Saqqara]]. Seria el Tosortasis de [[Manethó]].
En el papir de Torí, apareix despuix de [[Djoser]] i abans d'una entrada borrada. Dona per al seu regnat 6 anys. Manethó li dona 19 anys i Swelim pensa que foren uns 15 anys.
En el papir de Torí, apareix despuix de [[Djoser]] i abans d'una entrada borrada. Dona per al seu regnat 6 anys. Manethó li dona 19 anys i Swelim pensa que foren uns 15 anys.
== Descobriment de la tomba ==
== Descobriment de la tomba ==
[[File:Sekhemkhet pyramid at Saqqara.jpg|thumb|250px|Restpos de la piràmide de Sekhemkhet]]
[[File:Sekhemkhet pyramid at Saqqara.jpg|thumb|250px|Restants de la piràmide de Sekhemkhet]]
Es va trobar la seua tomba en Saqqara en l'any [[1951]] (la piràmide inacabada de Saqqara), que havia estat abandonada despuix de pocs anys de treball, en només un escaló i mig, i el material es va fer servir despuix de pedrera per a atres monuments. La base tenia 132 metres i l'altura final havia de ser d'uns 70 metres, és dir, més gran que la de Djoser. Hi ha alguns corredors a tres costats de la piràmide en 132 sales, de les quals la d'enterrament ocupa el centre. S'hi varen trobar molts objectes, entre estos, joyeria d'[[or]]. Les inscripcions donen com a nom del propietari Sekhemkhet, que inicialment no es va associar a cap faraó conegut i que, més tart, fon identificat com a Djeserteti o Djeserti. Esta construcció es pensa que, com la del predecessor Djoser, fon dirigida per [[Imhotep]].
Es va trobar la seua tomba en Saqqara en l'any [[1951]] (la piràmide inacabada de Saqqara), que havia estat abandonada despuix de pocs anys de treball, en només un escaló i mig, i el material es va fer servir despuix de pedrera per a atres monuments. La base tenia 132 metros i l'altura final havia de ser d'uns 70 metres, és dir, més gran que la de Djoser. Hi ha alguns corredors a tres costats de la piràmide en 132 sales, de les quals la d'enterrament ocupa el centre. S'hi varen trobar molts objectes, entre estos, joyeria d'[[or]]. Les inscripcions donen com a nom del propietari Sekhemkhet, que inicialment no es va associar a cap faraó conegut i que, més tart, fon identificat com a Djeserteti o Djeserti. Esta construcció es pensa que, com la del predecessor Djoser, fon dirigida per [[Imhotep]].
En la part sur de la piràmide, es va trobar una tomba en restes d'una [[mastaba]], que només tenia un ataüt de [[fusta]] i l'esquelet d'un chiquet d'uns 3 anys, que els experts pensen que poguera ser un fill del faraó.
En la part sur de la piràmide, es va trobar una tomba en restes d'una [[mastaba]], que només tenia un ataüt de [[fusta]] i l'esquelet d'un chiquet d'uns 3 anys, que els experts pensen que poguera ser un fill del faraó.
La seua prematura mort devia ocasionar problemes successoris. Swelim en coloca com a successor a [[Nebkare]].
La seua prematura mort devia ocasionar problemes successoris. Swelim en coloca com a successor a [[Nebkare]].
== Referències ==
* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702
== Bibliografia ==
* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
* Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
* Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Antic Egipte]]
[[Categoria:Antic Egipte]]
[[Categoria:Faraons]]
[[Categoria:Faraons]]
[[Categoria:Faraons de la dinastia III]]
[[Categoria:Faraons de la dinastia III]]