Canvis

46 bytes eliminats ,  00:29 9 jun 2009
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
'''Tavernes Blanques''' (en [[valencià]] i oficialment, '''Tavernes Blanques''') és un municipi de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] pertanyent a la comarca de la [[Horta Nort]]. D'orige incert, la seua naturalea i condicions socioeconòmiques han experimentat considerables canvis en els últims anys.
+
'''Tavernes Blanques''' és un municipi de la [[província de Valéncia]] en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] pertanyent a la comarca de la [[Horta Nort]]. D'orige incert, la seua naturalea i condicions socioeconòmiques han experimentat considerables canvis en els últims anys.
    
==Geografia==
 
==Geografia==
   
Encara que oficialment dista 3 quilómetros del centre de Valéncia, els cascs urbans d'abdós poblacions a penes està separats en l'actualitat. L'únic aspecte significatiu del relleu està constituït pel Barranc del Carraixet, el llit del qual discorre pel llímit Nort del terme municipal, formant un replec en la part Nort-oest. La resta del terme resulta sensiblement pla.
 
Encara que oficialment dista 3 quilómetros del centre de Valéncia, els cascs urbans d'abdós poblacions a penes està separats en l'actualitat. L'únic aspecte significatiu del relleu està constituït pel Barranc del Carraixet, el llit del qual discorre pel llímit Nort del terme municipal, formant un replec en la part Nort-oest. La resta del terme resulta sensiblement pla.
   −
===Localitats limítrofes===
+
===Localitats limítrofs===
    
El terme municipal de Tavernes Blanques llimita en les localitats següents:
 
El terme municipal de Tavernes Blanques llimita en les localitats següents:
 
[[Alboraya]], [[Almàssera]], [[Bonrepòs i Mirambell]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
 
[[Alboraya]], [[Almàssera]], [[Bonrepòs i Mirambell]] i [[Valéncia]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
   −
==Historia==
+
==Histria==
 
De les explicacions que tracten de justificar el nom de Tavernes Blanques, en primer lloc hi ha una  referència a la possibilitat de l'existència d'unes Tavernes en les que es consentia la venda no sols de vi sino també d'aiguardents o "''beguda blanca''" la qual cosa va poder donar lloc a la seua denominació. Per un atre costat se remena la possibilitat que dites Tavernes estigueren pintades en calç i el color de les mateixes condicionara la seua denominació. També se comenta la possibilitat que el nom se deguera a l'existència en la població de "''blanquers''" o assaonadors de pell la qual cosa també podria haver donat lloc a la denominació del lloc. Finalment s'estima una atra idea fonamentada en la suposició que el sol en que s'assentaven les primeres construccions locals fora d'un color blanquinós, este fet junt en l'existència de les Tavernes també podria haver determinat l'orige del nom de la població.
 
De les explicacions que tracten de justificar el nom de Tavernes Blanques, en primer lloc hi ha una  referència a la possibilitat de l'existència d'unes Tavernes en les que es consentia la venda no sols de vi sino també d'aiguardents o "''beguda blanca''" la qual cosa va poder donar lloc a la seua denominació. Per un atre costat se remena la possibilitat que dites Tavernes estigueren pintades en calç i el color de les mateixes condicionara la seua denominació. També se comenta la possibilitat que el nom se deguera a l'existència en la població de "''blanquers''" o assaonadors de pell la qual cosa també podria haver donat lloc a la denominació del lloc. Finalment s'estima una atra idea fonamentada en la suposició que el sol en que s'assentaven les primeres construccions locals fora d'un color blanquinós, este fet junt en l'existència de les Tavernes també podria haver determinat l'orige del nom de la població.
   Llínea 19: Llínea 18:     
==Administració==
 
==Administració==
   
=== L'actualitat de Tavernes ===
 
=== L'actualitat de Tavernes ===
   
En les eleccions de [[26 de maig]] de [[2003]], el [[Partit Popular]] va conseguir desbancar per primera vegada al [[PSOE]] del govern municipal de Tavernes (2252 enfront de 1758 d'un total de 4949 vots emesos, el 69,02% del cens). Des d'eixa data, la presidència de l'ajuntament correspon a Arturo Ros Ribes (PP).
 
En les eleccions de [[26 de maig]] de [[2003]], el [[Partit Popular]] va conseguir desbancar per primera vegada al [[PSOE]] del govern municipal de Tavernes (2252 enfront de 1758 d'un total de 4949 vots emesos, el 69,02% del cens). Des d'eixa data, la presidència de l'ajuntament correspon a Arturo Ros Ribes (PP).
   Llínea 42: Llínea 39:     
==Demografia==
 
==Demografia==
   
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
 
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
 
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
 
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
Llínea 52: Llínea 48:     
==Economia==
 
==Economia==
   
A pesar de les originàries Tavernes, l'activitat econòmica de Tavernes es va centrar en la indústria càrnica. A diferència dels pobles limítrofs, caracterisats per una activitat econòmica lligada a les  explotacions agrícoles i en amplis termes municipals, Tavernes Blanques es va dedicar a  l'explotació de bestiari porcí i vaquí, en l'establiment d'ordiers (coneguts popularment com "porcateres", de porc, porc) escorchadors i carniceries. L'existència del contrast  
 
A pesar de les originàries Tavernes, l'activitat econòmica de Tavernes es va centrar en la indústria càrnica. A diferència dels pobles limítrofs, caracterisats per una activitat econòmica lligada a les  explotacions agrícoles i en amplis termes municipals, Tavernes Blanques es va dedicar a  l'explotació de bestiari porcí i vaquí, en l'establiment d'ordiers (coneguts popularment com "porcateres", de porc, porc) escorchadors i carniceries. L'existència del contrast  
 
(conegut vulgarment com filato o "garita dels consumers", que obligava a pagar drets de consum en el llímit urbà de la ciutat de Valéncia) fea que el comerç del carn fora del seu llímit resultara més econòmic. Així, gràcies a la proximitat entre abdós poblacions, se justifiquen les activitats d'engreixament de bestiari porcí i vaquí, el seu sacrifici i la venda de carn. Alguns establiments, com l'escorchador de José marqués Cuñat, van persistir fins a ser seu de marques molt conegudes en el sector, com Oscar Mayer i després Primayor. La carniceria de Ramón Guanter va ocupar l'edifici que després se va destinar a seu administrativa i segon supermercat del grup Mercadona. No en va la família Roig va ser propietaria d'alguns ordiers a Tavernes.
 
(conegut vulgarment com filato o "garita dels consumers", que obligava a pagar drets de consum en el llímit urbà de la ciutat de Valéncia) fea que el comerç del carn fora del seu llímit resultara més econòmic. Així, gràcies a la proximitat entre abdós poblacions, se justifiquen les activitats d'engreixament de bestiari porcí i vaquí, el seu sacrifici i la venda de carn. Alguns establiments, com l'escorchador de José marqués Cuñat, van persistir fins a ser seu de marques molt conegudes en el sector, com Oscar Mayer i després Primayor. La carniceria de Ramón Guanter va ocupar l'edifici que després se va destinar a seu administrativa i segon supermercat del grup Mercadona. No en va la família Roig va ser propietaria d'alguns ordiers a Tavernes.
Llínea 60: Llínea 55:     
=== Lladró ===
 
=== Lladró ===
 
+
A pesar de l'anterior, l`'indústria de major proyecció de les nassudes a Tavernes Blanques és l'empresa de porcelana decorativa [http://www.lladro.com/ Lladró]. Encara que els germans Juan, José i Vicente Lladró són originaris del veí poble de [[Almàssera]], on van instalar el seu primer taller en [[1953]], la seua producció industrial es va iniciar en una nau de Tavernes en [[1958]]. Va ser allí on van inaugurar la seua escola de formació professional en [[1962]] i on, el [[2 de novembre]] de [[1967]] es va iniciar la construcció del seu ''Ciutat de la Porcelana'', un complex industrial, formatiu i d'oci dels treballadors de la firma la primera fase del qual es va inaugurar el [[13 d'octubre]] de [[1969]]. En l'actualitat, la plantilla de l'empresa supera els 2.500 treballadors.
A pesar de l'anterior, la indústria de major proyecció de les nassudes a Tavernes Blanques és l'empresa de porcelana decorativa [http://www.lladro.com/ Lladró]. Encara que els germans Juan, José i Vicente Lladró són originaris del veí poble de [[Almàssera]], on van instalar el seu primer taller en [[1953]], la seua producció industrial es va iniciar en una nau de Tavernes en [[1958]]. Va ser allí on van inaugurar la seua escola de formació professional en [[1962]] i on, el [[2 de novembre]] de [[1967]] es va iniciar la construcció del seu ''Ciutat de la Porcelana'', un complex industrial, formatiu i d'oci dels treballadors de la firma la primera fase del qual es va inaugurar el [[13 d'octubre]] de [[1969]]. En l'actualitat, la plantilla de l'empresa supera els 2.500 treballadors.
      
==Monuments==
 
==Monuments==
   
===Monumentos religiosos===
 
===Monumentos religiosos===
   
*'''ermita de la Mare de Deu dels Desamparats de Carraixet'''.
 
*'''ermita de la Mare de Deu dels Desamparats de Carraixet'''.
 
[[Image:Tavernes Blanques ermita de la Mare de Deu del Carraixet.JPG|thumb|160px|Ermita del Carraixet]]
 
[[Image:Tavernes Blanques ermita de la Mare de Deu del Carraixet.JPG|thumb|160px|Ermita del Carraixet]]
Llínea 81: Llínea 73:     
==Personalitats==
 
==Personalitats==
   
Tavernes és el lloc de naiximent de l'ilustre Alberto Latorre Aguilera, un membre d'elevat reconeiximent de la localitat.
 
Tavernes és el lloc de naiximent de l'ilustre Alberto Latorre Aguilera, un membre d'elevat reconeiximent de la localitat.
 
==Festes locals==
 
==Festes locals==
Llínea 88: Llínea 79:     
==Gastronomia==
 
==Gastronomia==
   
La gastronomia de Tavernes Blanques té plats com la paella "''d'abadejo''", els "''ous creixcuts''", "''guisat de costelles de porc en carchofa''", paella de "''fege de bou''" i  "''arròs en bledes''".
 
La gastronomia de Tavernes Blanques té plats com la paella "''d'abadejo''", els "''ous creixcuts''", "''guisat de costelles de porc en carchofa''", paella de "''fege de bou''" i  "''arròs en bledes''".
   Llínea 106: Llínea 96:  
*[http://perso.wanadoo.es/aamtblanques/ Agrupació Artístic Musical Tavernes Blanques]
 
*[http://perso.wanadoo.es/aamtblanques/ Agrupació Artístic Musical Tavernes Blanques]
    +
{{Pobles de Valéncia}}
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
2519

edicions