154 189
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Fon el primer model atòmic en bases científiques, fon formulat en l'any [[1808]] per [[John Dalton]], qui imaginava als àtoms com a diminutes esferes.<ref>Racó Arce, Alvaro (1983) ABC de Química Primer Curs, Editorial Herrero, Mèxic, ISBN: 968-420-294-6.</ref> Este primer model atòmic postulava:
Fon el primer model atòmic en bases científiques, fon formulat en l'any [[1808]] per [[John Dalton]], qui imaginava als àtoms com a diminutes esferes.<ref>Racó Arce, Alvaro (1983) ABC de Química Primer Curs, Editorial Herrero, Mèxic, ISBN: 968-420-294-6.</ref> Este primer model atòmic postulava:
* La matèria està formada per partícules molt chicotetes cridades àtoms, que són indivisibles i no es poden destruir.
* La matèria està formada per partícules molt chicotetes nomenades àtoms, que són indivisibles i no es poden destruir.
* Els àtoms d'un mateix element són iguals entre si, tenen el seu propi pes i calitats pròpies. Els àtoms dels diversos elements tenen pesos diferents.
* Els àtoms d'un mateix element són iguals entre si, tenen el seu propi pes i calitats pròpies. Els àtoms dels diversos elements tenen pesos diferents.
* Els àtoms permaneixen sense divisió, encara que es combinen en les reaccions químiques.
* Els àtoms permaneixen sense divisió, encara que es combinen en les reaccions químiques.
En el model de Schrödinger s'abandona la concepció dels electrons com a esferes diminutes en càrrega que giren entorn del núcleu, que és una extrapolació de l'experiència a nivell macroscòpic cap a les diminutes dimensions de l'àtom. En conte d'açò, Schrödinger descriu als electrons per mig d'una [[funció d'ona]], el quadrat de la qual representa la ''provabilitat de presència'' en una regió delimitada de l'espai. Esta zona de provabilitat es coneix com [[orbital atòmic|orbital]]. La gràfica següent mostra els orbitals per als primers nivells d'energia disponibles en l'àtom d'hidrogen.
En el model de Schrödinger s'abandona la concepció dels electrons com a esferes diminutes en càrrega que giren entorn del núcleu, que és una extrapolació de l'experiència a nivell macroscòpic cap a les diminutes dimensions de l'àtom. En conte d'açò, Schrödinger descriu als electrons per mig d'una [[funció d'ona]], el quadrat de la qual representa la ''provabilitat de presència'' en una regió delimitada de l'espai. Esta zona de provabilitat es coneix com [[orbital atòmic|orbital]]. La gràfica següent mostra els orbitals per als primers nivells d'energia disponibles en l'àtom d'hidrogen.
<br clear="all" />
<br clear="all" />
== Referències ==
== Referències ==
{{listaref}}
{{listaref}}
}}.
}}.
* [http://public.web.cern.ch/public/Content/Chapters/AboutCERN/WhyStudyPrtcles/UniverseBricks/UniverseBricks-en.Html Bricks of the Universe: the Building Blocks of Matter] (material divulgatiu del [[CERN]]).
* [http://public.web.cern.ch/public/Content/Chapters/AboutCERN/WhyStudyPrtcles/UniverseBricks/UniverseBricks-en.Html Bricks of the Universe: the Building Blocks of Matter] (material divulgatiu del [[CERN]]).
== Vore també ==
== Vore també ==
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
*[http://www.energia.4d2.net/ Energia nuclear: el poder de l'àtom]
* [http://www.energia.4d2.net/ Energia nuclear: el poder de l'àtom]
== Referències==
== Referències==