32 741
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + + + + + + + + + + + − + − Va ser membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) durant la seua primera etapa.+ − + − + Llínea 19:
Llínea 30: − + − + Llínea 34:
Llínea 45: − + − Colabora en la creació del [[Museu de Vilafamés]], de la que va ser Vicepresident varis anys.+ Llínea 49:
Llínea 60: + + + − + + + + + + + Llínea 56:
Llínea 76: + +
→Obra
'''Joaquín''' o Chimo '''Michavila Asensi''' ([[L'Alcora]], [[1926]] - [[Albalat dels Tarongers]], [[21 d'agost]] de [[2016]]). Pintor valencià. És considerat un dels mestres de l'abstracció pictòrica valenciana.
{{Biografia|
| nom = Joaquín Michavila Asensi
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Pintor.
| data_naix = [[1926]]
| lloc_naix = [[L'Alcora]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[21 d'agost]] de [[2016]]
| lloc_mort = [[Albalat dels Tarongers]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
'''Joaquín''' o Chimo '''Michavila Asensi''' ([[L'Alcora]], [[1926]] - † [[Albalat dels Tarongers]], [[21 d'agost]] de [[2016]]). Fon un pintor valencià. És considerat un dels mestres de l'abstracció pictòrica valenciana.
== Biografia ==
== Biografia ==
Naix en l'Alcora (Castelló) i la seua família es desplaça a [[Valéncia]] en l'any [[1932]], a on viu fins a l'any [[1966]]. Va cursar estudis de Magisteri i Belles arts en l'Escola Superior de Sant Carlos de Valéncia. Acadèmic de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos des de [[1975]], de la que va ser elegit President el [[14 de febrer]] de [[2006]].
Naix en l'Alcora (Castelló) i la seua família es desplaça a [[Valéncia]] en l'any [[1932]], a on viu fins a l'any [[1966]]. Va cursar estudis de Magisteri i Belles arts en l'Escola Superior de Sant Carlos de Valéncia. Acadèmic de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carles de Valéncia des de l'any [[1975]], de la que fon elegit President, el [[14 de febrer]] de [[2006]].
Pintor i professor, Michavila va iniciar la seua trayectòria artística en l'any [[1950]] en el marc del conegut com a ''Grup dels Sèt'', per a passar despuix a integrar-se des del primer moment en els grups ''Parpalló'' i ''Art Viu''.
Pintor i professor, Michavila va iniciar la seua trayectòria artística en l'any [[1950]] en el marc del conegut com a ''Grup dels Sèt'', per a passar despuix a integrar-se des del primer moment en els grups ''Parpalló'' i ''Art Viu''.
Fon membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) durant la seua primera etapa.
== Trayectòria artística ==
== Trayectòria artística ==
La primera etapa pictòrica del jove Joaquín Michavila, entre [[1952]] i [[1960]], va anar un temps de busca indecisa del propi camí i de certes indefinicions estètiques. Els paisages dominaven les seues pintures, dins d'un marc encara estrictament figuratiu. Són teles que plantegen la captació del païsage com una totalitat estructurada, que volen definir la realitat en la seua essencialitat física.
La primera etapa pictòrica del jove Joaquín Michavila, entre [[1952]] i [[1960]], fon un temps de busca indecisa del propi camí i de certes indefinicions estètiques. Els païsages dominaven les seues pintures, dins d'un marc encara estrictament figuratiu. Són teles que plantegen la captació del païsage com una totalitat estructurada, que volen definir la realitat en la seua essencialitat física.
Cap a 1960 nos trobem en el pintor constructiu que mostra preocupacions pictòriques radicalment modernes, i el recorregut plàstic de les quals transcorre entre 1960 i [[1978]] aproximadament. Els constructivistes espanyols concebien l'obra d'art com una investigació científica, racional, desenrollada conceptualment com una teorema matemàtic. Interessats per l'anàlisis de les relacions espacials a partir de colors plans i del joc d'interseccions i desajusts, pretenien transformar la realitat material.
Cap a l'any 1960 nos trobem en el pintor constructiu que mostra preocupacions pictòriques radicalment modernes, i el recorregut plàstic de les quals transcorre entre els anys 1960 i [[1978]], aproximadament. Els constructivistes espanyols concebien l'obra d'art com una investigació científica, racional, desenrollada conceptualment com un teorema matemàtic. Interessats per l'anàlisis de les relacions espacials a partir de colors plans i del joc d'interseccions i desajusts, pretenien transformar la realitat material.
Michavila es va mantindre durant els anys xixanta i setanta fidel a la perquisició d'un art dominat per la geometria, que mantindria actituts paracientífiques. El periodo constructiviste de Michavila aplega a la seua madurea en les obres de finals dels anys setanta, que estudien la fractura de l'espai per mig de superfícies planes, sempre sense oblidar el rigor absolut de la composició.
Michavila es va mantindre durant els anys xixanta i setanta fidel a la perquisició d'un art dominat per la geometria, que mantindria actituts paracientífiques. El periodo constructiviste de Michavila aplega a la seua madurea en les obres de finals dels anys setanta, que estudien la fractura de l'espai per mig de superfícies planes, sempre sense oblidar el rigor absolut de la composició.
A finals dels setanta, Michavila va abandonar abruptament el constructivisme i va redescobrir, des d'una nova i costosament adquirida madurea, la temàtica paisagística de la seua joventut. Aixina va eixir del pou especulatiu en que s'havia enclavamentstrat la seua última obra geomètrica i va tornar els seus ulls cap a l'[[Albufera]].
A finals dels setanta, Michavila va abandonar abruptament el constructivisme i va redescobrir, des d'una nova i costosament adquirida madurea, la temàtica paisagística de la seua joventut. Aixina va eixir del pou especulatiu en que s'havia enclavamentstrat la seua última obra geomètrica i va tornar els seus ulls cap a l'[[Albufera]].
En 1978 naix un nou Michavila, l'autor d'una série justament célebre, ''El llac'', a la qual seguirà una atra menys coneguda, ''El riu''. Esta nova etapa, que alguns han definit com a abstracció lírica, comprén la totalitat dels anys huitanta. Més que abstracció lírica, terme en el qual s'ha definit una pintura abstracta de tipo espontàneu i expressió esgarrada, caldria parlar de païsage abstracte o, més extremadament, d'abstracció paisagística, perque a partir d'una realitat geogràfica, el llac de l'Albufera, i d'un gènero pictòric, el paisage, en un llenguage abstracte es crea l'obra d'art. És la feliç i sorprenent conjunció d'una realitat visual regionalista, d'un gènero pictòric clàssic i d'un llenguage artístic vanguardiste.
En l'any 1978 naix un nou Michavila, l'autor d'una série justament célebre, ''El llac'', a la qual seguirà una atra menys coneguda, ''El riu''. Esta nova etapa, que alguns han definit com a abstracció lírica, comprén la totalitat dels anys huitanta. Més que abstracció lírica, terme en el qual s'ha definit una pintura abstracta de tipo espontàneu i expressió esgarrada, caldria parlar de païsage abstracte o, més extremadament, d'abstracció paisagística, perque a partir d'una realitat geogràfica, el llac de l'Albufera, i d'un gènero pictòric, el païsage, en un llenguage abstracte es crea l'obra d'art. És la feliç i sorprenent conjunció d'una realitat visual regionalista, d'un gènero pictòric clàssic i d'un llenguage artístic vanguardiste.
Michavila també va iniciar una nova etapa a partir de la seua última producció: la série d'acrílics, de títul genèric ''Contrapunt'', un terme eminentment musical. I d'ahí brota una série, de moltes i variades peces musicals d'autors vanguardistes com Schönberg, Luis de Pablo o Paco Llácer.
Michavila també va iniciar una nova etapa a partir de la seua última producció: la série d'acrílics, de títul genèric ''Contrapunt'', un terme eminentment musical. I d'ahí brota una série, de moltes i variades peces musicals d'autors vanguardistes com [[Schönberg]], [[Luis de Pablo]] o [[Paco Llácer]].
Ha realisat exposicions per tota [[Espanya]] i en moltes ciutats del món.
Ha realisat exposicions per tota [[Espanya]] i en moltes ciutats del món.
* 1990- ¿? : [[Tenebrisme]] (Serie ''Contrapunt'').
* 1990- ¿? : [[Tenebrisme]] (Serie ''Contrapunt'').
Ha expost per tot lo món, entre atres ciutats [[Roma]], Aleixandria, Tòquio, Sao Paulo, Florència, [[Basilea]], Denver, [[Brusseles]], [[Helsinki]], [[Berlin]], Bonn, [[Viena]], [[Venècia]], [[Buenos Aires]], [[Nova York]], etc.
Ha expost per tot lo món, entre atres ciutats [[Roma]], [[Aleixandria]], [[Tòkio]], [[Sao Paulo]], [[Florència]], [[Basilea]], [[Denver]], [[Brusseles]], [[Helsinki]], [[Berlin]], [[Bonn]], [[Viena]], [[Venècia]], [[Buenos Aires]], [[Nova York]], etc...
Colaborà en la creació del [[Museu d'Art Contemporàneu Vicente Aguilera Cerni|Museu de Vilafamés]] (MACVAC), de la que fon Vicepresident varis anys.
== Premis i distincions ==
== Premis i distincions ==
== Referències ==
== Referències ==
* [https://sulponticello.com/iii-epoca/interacciones-entre-musica-pintura-y-su-relacion-con-los-artistas-vicente-gomez-garcia-y-joaquin-michavila/ Alemany, Joan Gómez (7 de febrero de 2022). «Interacciones entre música-pintura y su relación con los artistas Vicente Gómez García y Joaquín Michavila». Sul Ponticello]
* [http://www.eldiario.es/cv/val/Joaquin_Michavila-arte-fallecimiento-cultura_0_550495164.html El pintor Joaquín Michavila muere a los 90 años]
* [https://riunet.upv.es/handle/10251/61442 González Martínez, Felip (7 de marzo de 2016). La incidència de l'agrupació artística d'Els Set (1948-1954) en les primeres pejades de l'art modern valencià del Primer Franquisme. Universitat Politècnica de Valéncia]
* [http://www.eldiario.es/cv/val/Joaquin_Michavila-arte-fallecimiento-cultura_0_550495164.html El pintor Joaquín Michavila muere a los 90 años]
== Bibliografia ==
* 12 Artistas valencianos contemporáneos en la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Romà de la Calle. Valéncia : Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, 2008. ISBN 978-84-936225-0-3
* De la calle, Romà: 12 Artistas valencianos contemporáneos en la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Valéncia, Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, 2008
* González Martínez, Felip: La incidència de l'agrupació artística d'Els Set (1948-1954) en les primeres petjades de l'art modern valencià del Primer Franquisme, Universitat Politècnica de Valéncia, 2015, Facultat de Belles Arts (Departament d'Escultura),Tesis disponible en la red: https://riunet.upv.es/handle/10251/61442
* Herrero i Piqueres, Joan Francesc. Pintors d'Antella. Bonaire, 1985. ISBN 84-7331-008-8 (en [[valencià]])
* Muñóz Ibáñez, Manuel (dir.). JOAQUIM MICHAVILA. CONTRAPUNTO. València, Institut Alfons el Magnànim. Diputació de Valéncia, 1998
* Muñóz Ibáñez, Manuel. La pintura valenciana desde la posguerra hasta el grupo Parpalló (1939-1956), catálogo de la exposición, Centre Cultural La Beneficència, Sala Parpalló, Valéncia, 1996
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Joaqu%C3%ADn_Michavila Joaquín Michavila en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Joaqu%C3%ADn_Michavila Joaquín Michavila en Wikipedia]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Pintors]]
[[Categoria:Pintors]]
[[Categoria:Pintors valencians]]
[[Categoria:Pintors valencians]]
[[Categoria:Sigle XX]]