Canvis

Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (''Diniu'' el seu orige com a ciutat és [[Antiga Roma|romà]] (Dianium), situant-se al nort de la ciutat actual i front al antic port. Els texts clàssics i rests arqueològics indique que en el [[Sigle I a. C.]] les tropes de Sertòri establiren en ''Dianium'' una base naval. Durant el Alt Imperi la ciutat disfrutà d'un periodo d'esplendor passant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre els anys [[636]] i [[693]], en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de [[Toledo]].

Encara que en indicis arqueològics de població ibèric (''Diniu'' el seu orige com a ciutat és [[Antiga Roma|romà]] (Dianium), situant-se al nort de la ciutat actual i front al antic port. Els texts clàssics i rests arqueològics indique que en el [[Sigle I a. C.]] les tropes de Sertòri establiren en ''Dianium'' una base naval. Durant el Alt Imperi la ciutat disfrutà d'un periodo d'esplendor passant de ser ciutat estipendiaria a municipi. Entre els anys [[636]] i [[693]], en temps del regne visigot, Dénia fon seu episcopal depenent de [[Toledo]].

En época musulmana la ciutat lograrà el moment culminant de la seua expansió i pujança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. ''Daniyya'' serà la capital de la taifa creada en l'any [[1010]] per l' amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les [[Illes Balears|Balears]], convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que acunyarà sa pròpia moneda fins a la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència en l'any [[1076]], al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de [[Saragossa]], de la qual depengué fins a la invasió almoràvit.

En época musulmana la ciutat lograrà el moment culminant de la seua expansió i pujança, que generà un moment de gran vitalitat cultural. ''Daniyya'' serà la capital de la taifa creada en l'any [[1010]] per l'amiri Muyahid al-Amiri al-Muwaffaq que, anexionant-se les [[Illes Balears|Balears]], convertirà el regne en un important centre marítim i comercial que acunyarà sa pròpia moneda fins a la invasió almohade. La taifa pergué la seua independència en l'any [[1076]], al ser destronat Iqbal al-Dawla per Al-Muqtadir, rei hudí de la Taifa de [[Saragossa]], de la qual depengué fins a la invasió almoràvit.

A partir del [[sigle XVIII]], la ciutat participà obertament en la guerra de Successió, i fon la primera en proclamar rei a l'archiduc Carles. La guerra i les represalies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada pels borbònics el [[17 de novembre]] de [[1708]]. El castell, sériament danyat, s'afonarà definitivament en la [[Guerra de l'Independència Espanyola|Guerra de l'Independència]]. En el [[sigle XIX]], Dénia es reincorporarà a la Corona i experimenta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, que s'independisà administrativament entre [[1837]]-[[1839]]. El floreixent comerç de la passa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses estrangeres en el consegüent aument de la població, que passà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament.

A partir del [[sigle XVIII]], la ciutat participà obertament en la guerra de Successió, i fon la primera en proclamar rei a l'archiduc Carles. La guerra i les represalies posteriors provocaren crisis en la ciutat. Fon finalment ocupada pels borbònics el [[17 de novembre]] de [[1708]]. El castell, sériament danyat, s'afonarà definitivament en la [[Guerra de l'Independència Espanyola|Guerra de l'Independència]]. En el [[sigle XIX]], Dénia es reincorporarà a la Corona i experimenta un gradual creiximent iniciat al barri mariner, que s'independisà administrativament entre [[1837]]-[[1839]]. El floreixent comerç de la passa va fer sorgir una burguesia comercial i va atraure empreses estrangeres en el consegüent aument de la població, que passà d'uns 6 mil a 12 mil habitants aproximadament.

== Gastronomia i festes ==

== Gastronomia i festes ==

L'[[arròs]], el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, [[allioli]], llandeta, polp sec, gambes en [[bleda|bledes]], etc. La [[mistela]] i les pases són la base d'una excelent gastronomia, a lo que n'hi ha que afegir els cítrics.

L'[[arròs]], el peixcat i el marisc, especialment mundialment famosa gamba roja de Dénia bollida. La caçola marinera (suquet), tortes, espencat, [[allioli]], llandeta, polp sec, gambes en [[bleda|bledes]], etc. La [[mistela]] i les panses són la base d'una excelent gastronomia, a lo que n'hi ha que afegir els cítrics.

En quant a les festes n'hi han: [[Falles]], [[Fogueres de Sant Joan]], [[Moros i Cristians]] i els famosos [[Bous a la mar|Bous a la Mar]].

En quant a les festes n'hi han: [[Falles]], [[Fogueres de Sant Joan]], [[Moros i Cristians]] i els famosos [[Bous a la mar|Bous a la Mar]].

== Política ==

== Política ==

L'[[Ajuntament]] estigué governat en la llegislatura [[2003]]-[[2007]] per l' [[PSPV]] gràcies als regidors que obtingué en les eleccions de 2003, en les que el [[PPCV]] tragué 5, el [[Bloc]] 4, la coalició [[Unió-Gent de Dénia]] 4 i [[Els Verts-L'Entesa]], 1. En les eleccions de 2007, el [[PSOE]] obtingué 9 regidors, el pancatalaniste Bloc, 2, el PP, 5, Centre Unificat 2, Gent de Dénia 2 i el Partit Social Demócrata 1, tornant-se a reditar una coalició socialista i nacionalista per al govern de la ciutat.

L'[[Ajuntament]] estigué governat en la llegislatura [[2003]]-[[2007]] per l' [[PSPV]] gràcies als regidors que obtingué en les eleccions de 2003, en les que el [[PPCV]] tragué 5, el [[Bloc]] 4, la coalició [[Unió-Gent de Dénia]] 4 i [[Els Verts-L'Entesa]], 1. En les eleccions de 2007, el [[PSOE]] obtingué 9 regidors, el pancatalaniste Bloc, 2, el PP, 5, Centre Unificat 2, Gent de Dénia 2 i el Partit Social Demócrata 1, tornant-se a reeditar una coalició socialista i nacionalista per al govern de la ciutat.

{{Alcaldes_Espanya

{{Alcaldes_Espanya

*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03063&Submit.x=39&Submit.y=10 Índex Estadístic Municipal de Dénia.] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant

*[http://www.dip-alicante.es/documentacion/local/menulocal.asp?codigo=03063&Submit.x=39&Submit.y=10 Índex Estadístic Municipal de Dénia.] Unitat de Documentació de la Diputació d'Alacant

*[http://maps.google.es/maps?ll=38.840429,0.108575&z=12&hl=es&t=h en Google Maps]

*[http://maps.google.es/maps?ll=38.840429,0.108575&z=12&hl=es&t=h en Google Maps]

*[http://denia.comunitatvalenciana.com Web de Turisme de Dénia realisada per l'Agencia Valenciana de Turisme].

*[http://denia.comunitatvalenciana.com Web de Turisme de Dénia realisada per l'Agència Valenciana de Turisme].

*[http://www.justo.gva.es/civis/va/indexmenu.htm Portal de la Direcció general d'Administració Local de la Generalitat Valenciana].

*[http://www.justo.gva.es/civis/va/indexmenu.htm Portal de la Direcció general d'Administració Local de la Generalitat Valenciana].

*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment.

*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment.