155 899
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 2:
Llínea 2: + − Es coneix per '''passeig marítim''' o passejada marítima a un conjunt d'espais públics [[Llitoral (geografia)|llitorals]], a voltes àmpliament urbanisats, que es construïxen en àrees urbanes i definixen la seua trobada en la mar.+ − − − + Llínea 17:
Llínea 16: − &*nbsp;-Impedir l'agressió de la costa i protegir el llitoral existent.<br />+ − &*nbsp;-Materialisar el llímit entre lo construït i lo natural.<br />+ − &*nbsp;-Favorir i preservar l'us públic del llitoral.+ − &*nbsp;-Millorar la calitat urbana i les relacions ciutadanes.<br />+ − &*nbsp;-Configurar la frontera urbana de cara a la mar.<br />+ − &*nbsp;-Millorar l'estructura urbanística i solucionar certs problemes d'esta índole.+ − + Llínea 34:
Llínea 33: − − {{Traduït de|es|Paseo marítimo}}
sense resum d'edició
[[Archiu:Paseo maritimo de Sidi Ifni (Marruecos).jpg|thumb|280px|Passeig marítim en [[Sidi Ifni]].]]
[[Archiu:Paseo maritimo de Sidi Ifni (Marruecos).jpg|thumb|280px|Passeig marítim en [[Sidi Ifni]].]]
[[Archiu:Icmeler Marmaris Beach Turkey.jpg|thumb|280px|Passeig marítim de [[Marmaris]].]]
[[Archiu:Icmeler Marmaris Beach Turkey.jpg|thumb|280px|Passeig marítim de [[Marmaris]].]]
El '''Passeig marítim''' o la '''Passejada marítima''' és un conjunt d'espais públics [[Llitoral (geografia)|llitorals]], a voltes àmpliament urbanisats, que es construïxen en àrees urbanes i definixen la seua trobada en la mar.
El seu disseny, funció i grau d'actuació sobre el territori depenen de paràmetros polítics, llegals, urbanístics, econòmics, culturals i socials. Generalment faciliten l'accés a [[plaja|plajes]] i oferixen àmplies passejades peatonals, proveint a les ciutats d'espais lúdics de distinta índole. Atres voltes són actuacions chicotetes que tenen per objecte preservar qualitats naturals existents en el territori. Els murs sobre els que solen recolzar-se, ademés, ajuden a protegir els núcleus habitats de les aigües regirades durant les tempestats.
El seu disseny, funció i grau d'actuació sobre el territori depenen de paràmetros polítics, llegals, urbanístics, econòmics, culturals i socials. Generalment faciliten l'accés a [[plaja]]s i oferixen àmplies passejades peatonals, proveint a les ciutats d'espais lúdics de distinta índole. Atres voltes són actuacions chicotetes que tenen per objecte preservar qualitats naturals existents en el territori. Els murs sobre els que solen recolzar-se, ademés, ajuden a protegir els núcleus habitats de les aigües regirades durant les tempestats.
Estes actuacions llitorals són especialment pròpies de les ciutats espanyoles, portugueses i iberoamericanes, pel domini públic de la costa que històricament han mantengut els seus territoris. En ells solen aparéixer la vegetació i les activitats recreatives.
Estes actuacions llitorals són especialment pròpies de les ciutats espanyoles, portugueses i iberoamericanes, pel domini públic de la costa que històricament han mantengut els seus territoris. En ells solen aparéixer la vegetació i les activitats recreatives.
== Història ==
== Història ==
La vora marítima ha segut històricament lloc de peixcadors primer i, despuix de la [[industrialisació]], una zona degradada i industrial a voltes i portuària atres, en perpètua expansió cap a la mar. A la mar es varen relegar usos indesijables i defensius durant els sigles [[Sigle XVIII|XVIII]] i [[Sigle XIX|XIX]] per les seues condicions insalubres. A finals del [[sigle XIX]] sorgix un interés pels [[banys d'ona]] que provoca el conte en els llitorals urbans, tals com els de [[Santander (Espanya)|Santander]] i [[Sant Sebastià]], aixina com plans ambiciosos com la mai construïda ''Ciutat de Vacacions'', ideada pel grup [[GATCPAC]] para [[Castelldefels]] en els primers anys del [[sigle XX]].
La vora marítima ha segut històricament lloc de peixcadors primer i, despuix de la [[industrialisació]], una zona degradada i industrial a voltes i portuària atres, en perpètua expansió cap a la mar. A la mar es varen relegar usos indesijables i defensius durant els sigles [[Sigle XVIII|XVIII]] i [[Sigle XIX|XIX]] per les seues condicions insalubres. A finals del [[sigle XIX]] sorgix un interés pels [[banys d'ona]] que provoca el conte en els llitorals urbans, tals com els de [[Santander]] i [[Sant Sebastià]], aixina com plans ambiciosos com la mai construïda ''Ciutat de Vacacions'', ideada pel grup [[GATCPAC]] para [[Castelldefels]] en els primers anys del [[sigle XX]].
Durant les últimes décades del sigle XX estos esforços es materialisen en les passejades marítimes, que recuperen la vora de la mar com a espai urbà, convertint estos en punts d'atracció turística. Casos extrems són els de [[Torremolinos]] i [[Benidorm]]. Açò és possible per l'aparició de marcs llegals que donen a la costa valor públic i jurisdicció per a transformar-la a entitats locals; en [[Espanya]], este punt d'inflexió ho marca la ''Llei de Costes de 1988''. A la seua volta, açò és una conseqüència de l'us públic que històricament ha tengut la costa en [[Espanya]], [[Portugal]] i les seues antigues [[colónia portuguesa|colónies]], cosa que no ocorria en atres països [[Europa|europeus]].
Durant les últimes décades del sigle XX estos esforços es materialisen en les passejades marítimes, que recuperen la vora de la mar com a espai urbà, convertint estos en punts d'atracció turística. Casos extrems són els de [[Torremolinos]] i [[Benidorm]]. Açò és possible per l'aparició de marcs llegals que donen a la costa valor públic i jurisdicció per a transformar-la a entitats locals; en [[Espanya]], este punt d'inflexió ho marca la ''Llei de Costes de 1988''. A la seua volta, açò és una conseqüència de l'us públic que històricament ha tengut la costa en [[Espanya]], [[Portugal]] i les seues antigues [[colónia portuguesa|colónies]], cosa que no ocorria en atres països [[Europa|europeus]].
La construcció de passejades marítimes perseguix una série d'objectius de distinta índole, repartits entre l'us humà de la costa i la seua incorporació com a espai actiu dels núcleus habitats i la preservació del mig natural.
La construcció de passejades marítimes perseguix una série d'objectius de distinta índole, repartits entre l'us humà de la costa i la seua incorporació com a espai actiu dels núcleus habitats i la preservació del mig natural.
* Protecció del llitoral:
* Protecció del llitoral:
* Impedir l'agressió de la costa i protegir el llitoral existent.
* Materialisar el llímit entre lo construït i lo natural.
*Favorir i preservar l'us públic del llitoral.
* Calitat urbana:
* Calitat urbana:
* Millorar la calitat urbana i les relacions ciutadanes.
* Configurar la frontera urbana de cara a la mar.
* Millorar l'estructura urbanística i solucionar certs problemes d'esta índole.
== Vore també ==
== Vore també ==
* [[Via pública]]
* [[Via pública]]
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Trapero, Juan Jesús; ''Los paseos marítimos españoles: su diseño como espacio público''. Ed. AKAL ([[1998]]). ISBN 978-84-460-0850-7.
* Trapero, Juan Jesús; ''Los paseos marítimos españoles: su diseño como espacio público''. Ed. AKAL ([[1998]]). ISBN 978-84-460-0850-7.
[[Categoria:Elements urbans]]
[[Categoria:Elements urbans]]
[[Categoria:Vies públiques]]
[[Categoria:Vies públiques]]