31 910
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «El '''Pla Hidrològic Nacional''' (PHN), en castellà ''Plan Hidrológico Nacional'', (Llei 10/2001, de 5 de juliol), fon un proyecte de gestió hídrica ap…»
El '''Pla Hidrològic Nacional''' (PHN), en [[castellà]] ''Plan Hidrológico Nacional'', (Llei 10/2001, de 5 de juliol), fon un proyecte de gestió hídrica aprovat pel [[Congrés dels Diputats|Congrés espanyol]] en l'any [[2001]].
== Objectius ==
El principal objectiu del proyecte del Pla era el transvasament de part de l'aigua de l'[[Riu Ebre|Ebre]]. Un proyecte per a transferir [[aigua]] des de la conca de l'Ebre a [[Barcelona]], [[Castelló]], [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Múrcia]] i [[Almeria]].
== Aprovació del PHN ==
El PHN fon aprovat l'any [[2005]] pel [[Corts Generals|Parlament espanyol]], pel [[Partit Popular]] (PP), que obtingué en eixes eleccions la majoria absoluta durant la VII llegislatura [[2000]]-[[2004]], sent el seu president [[José María Aznar]].
Un Pla que es va aprovar en el vot majoritari del 85% dels membres del [[Consell Nacional de l'Aigua]]. Un Pla en el que tots guanyaven i ningú perdia perque es garantisava que només es trascolaria l'aigua excedentària de la conca de l'Ebre, en la seua desembocadura i just abans de ser abocada a la mar. Un Pla finançat ademés en fondos aportats en gran part per l'[[Unió Europea]] i que suponia poder portar a terme importants inversions i la creació de mils de llocs de treball directes i indirectes. Se complia el principi de solidaritat interterritorial (la solidaritat entre territoris que proclama la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució espanyola]] i s'aportava aigua ad aquelles zones eminentment agrícoles de regadiu.
== Derogació del PHN ==
En les següents eleccions (VIII llegislatura espanyola, [[2004]]-[[2008]]) guanyà el [[PSOE|Partit Socialiste]] ([[PSOE]]) i fon investit president [[José Luis Rodríguez Zapatero]].
El PHN fon derogat, Zapatero necessitava per a la seua investidura el respal parlamentari d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC), el seu llavors soci en el govern català (recordem a [[Josep Lluís Carod Rovira|Carod Rovira]]), i no va dubtar ni un moment, en antepondre els seus interessos personals a l'interés general de tots els espanyols, derogant un Pla que per fi, despuix de molts anys, conseguia portar a terme una ordenació dels recursos hídrics en [[Espanya]], en els que com s'establix en la Constitució espanyola, deu de primar el principi fonamental de solidaritat entre territoris.
== Objectius ==
El principal objectiu del proyecte del Pla era el transvasament de part de l'aigua de l'[[Riu Ebre|Ebre]]. Un proyecte per a transferir [[aigua]] des de la conca de l'Ebre a [[Barcelona]], [[Castelló]], [[Valéncia]], [[Alacant]], [[Múrcia]] i [[Almeria]].
== Aprovació del PHN ==
El PHN fon aprovat l'any [[2005]] pel [[Corts Generals|Parlament espanyol]], pel [[Partit Popular]] (PP), que obtingué en eixes eleccions la majoria absoluta durant la VII llegislatura [[2000]]-[[2004]], sent el seu president [[José María Aznar]].
Un Pla que es va aprovar en el vot majoritari del 85% dels membres del [[Consell Nacional de l'Aigua]]. Un Pla en el que tots guanyaven i ningú perdia perque es garantisava que només es trascolaria l'aigua excedentària de la conca de l'Ebre, en la seua desembocadura i just abans de ser abocada a la mar. Un Pla finançat ademés en fondos aportats en gran part per l'[[Unió Europea]] i que suponia poder portar a terme importants inversions i la creació de mils de llocs de treball directes i indirectes. Se complia el principi de solidaritat interterritorial (la solidaritat entre territoris que proclama la [[Constitució espanyola de 1978|Constitució espanyola]] i s'aportava aigua ad aquelles zones eminentment agrícoles de regadiu.
== Derogació del PHN ==
En les següents eleccions (VIII llegislatura espanyola, [[2004]]-[[2008]]) guanyà el [[PSOE|Partit Socialiste]] ([[PSOE]]) i fon investit president [[José Luis Rodríguez Zapatero]].
El PHN fon derogat, Zapatero necessitava per a la seua investidura el respal parlamentari d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC), el seu llavors soci en el govern català (recordem a [[Josep Lluís Carod Rovira|Carod Rovira]]), i no va dubtar ni un moment, en antepondre els seus interessos personals a l'interés general de tots els espanyols, derogant un Pla que per fi, despuix de molts anys, conseguia portar a terme una ordenació dels recursos hídrics en [[Espanya]], en els que com s'establix en la Constitució espanyola, deu de primar el principi fonamental de solidaritat entre territoris.