Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 94: Llínea 94:     
[[1390]].- Frai Joan Monzo '''compon la seua obra en llengua valenciana''' : “Varii tractatus Idiomote Valentino”.  
 
[[1390]].- Frai Joan Monzo '''compon la seua obra en llengua valenciana''' : “Varii tractatus Idiomote Valentino”.  
 +
 +
[[1391]].- Es conserva un incunable del “Art de ben morir”, de finals del XIV,- tal volta de 1391- que no du el colofó que si trobem en l'edició Barcelonina de 1507: “...he desliberat traurel segons la possibilitat del meu pobre entendre en '''lengua valenciana''' e manifest estil : ab ses istories correspondents segons en lati exemplar lo trobe...” Un català, naixcut 87 anys passats de la conquista de Valencia, i 49 despuix de la mort de Jaume I, diu escriure en llengua valenciana. Si la llengua valenciana no existia, ¿Estaria mal del cap Eximenis?
    
[[1394]].- “Plegmatica del molt alt senyor rey Don Ioan ...” 2 hoj., en 4º apareéis : ‘… per manament dels Magnifichs Justicia e Jurats que tunc eren de la present ciutat de Valencia publicada, '''traduida de llati en vulgar Valenciá''' per los Reverents mestres de la Seu de Valencia en lany MCCCXCIIII …’  
 
[[1394]].- “Plegmatica del molt alt senyor rey Don Ioan ...” 2 hoj., en 4º apareéis : ‘… per manament dels Magnifichs Justicia e Jurats que tunc eren de la present ciutat de Valencia publicada, '''traduida de llati en vulgar Valenciá''' per los Reverents mestres de la Seu de Valencia en lany MCCCXCIIII …’  
Llínea 123: Llínea 125:     
[1430]].- El genial valenciano [[Ausias March]] inicia su brillante etapa, sobre todo poetica, componiendo todas sus obras '''en lengua valenciana'''.  
 
[1430]].- El genial valenciano [[Ausias March]] inicia su brillante etapa, sobre todo poetica, componiendo todas sus obras '''en lengua valenciana'''.  
 +
 +
[[1438]].- Dietari del capella d'Alfons el Magnànim.
 +
De la nobla ciutat de Valencia:
 +
Encara en la Espanya sia aquella tant amorosa e bella, insigne ciutat de Valencia e regne de aquella, pus altament ennoblida e luada per totes les gents del mon, de les moltes insignes e grans nobleses de aquella, esser tan altament ennoblida de tanta amorositat a totes maneres de gents, dotada de tan '''dolça e afable e graciosa parleria'''.
    
[[1458]].- En la “Canonización de San Vicente Ferrer”, La proclamacio de dita Canonisacio fon el [[29 de juny]] de [[1455]] per [[Calixt III]]. S'escrigue el [[1 d'octubre]] de 1458, i va ser firmada per Pio II : Diu: '''“In sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus”.'''
 
[[1458]].- En la “Canonización de San Vicente Ferrer”, La proclamacio de dita Canonisacio fon el [[29 de juny]] de [[1455]] per [[Calixt III]]. S'escrigue el [[1 d'octubre]] de 1458, i va ser firmada per Pio II : Diu: '''“In sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus”.'''
Llínea 844: Llínea 850:     
¿Cuándo se ha dicho así (País Valenciano)? ¿Cuándo han dicho los valencianos ni en español, ni en valenciano tal cosa? País Valenciano no es más que un calco de País Vasco y este nombre es a su vez traducido del francés Pais Basque. La palabra país es en español muy reciente, de fines del siglo XVI o comienzos del XVII, no se ha generalizado hasta mucho después y nunca se ha aplicado a Valencia cuando ésta tenía personalidad política dentro de la Corona de Aragón. Reino de Valencia o simplemente Valencia es lo que se ha dicho. (Julián Marías Aguilera)
 
¿Cuándo se ha dicho así (País Valenciano)? ¿Cuándo han dicho los valencianos ni en español, ni en valenciano tal cosa? País Valenciano no es más que un calco de País Vasco y este nombre es a su vez traducido del francés Pais Basque. La palabra país es en español muy reciente, de fines del siglo XVI o comienzos del XVII, no se ha generalizado hasta mucho después y nunca se ha aplicado a Valencia cuando ésta tenía personalidad política dentro de la Corona de Aragón. Reino de Valencia o simplemente Valencia es lo que se ha dicho. (Julián Marías Aguilera)
  −
1936.- GACETA DE LA REPUBLICA, num. 328 del 23 de novembre de 1936. Decret del 21 de novembre de 1936, signat pel President del Govern de la II Republica Manuel Azaña i Diaz (Alcala d’Henares, 1880-1940), politic i escritor, i pel Ministre d’Instruccio Publica i Belles Arts Jesus Hernandez i Tomas (Murcia, 1907- ?), pel que <<Se>>. (Manuel Hazaña)
      
Que el valencià siga una llengua no es cap plantejament revolucionari per a la romanistica internacional. En absolut. (Hans Josef Niederehe)
 
Que el valencià siga una llengua no es cap plantejament revolucionari per a la romanistica internacional. En absolut. (Hans Josef Niederehe)
  −
Dietari del capella d'Alfons el Magnànim. 1438.
  −
De la nobla ciutat de Valencia:
  −
Encara en la Espanya sia aquella tant amorosa e bella, insigne ciutat de Valencia e regne de aquella, pus altament ennoblida e luada per totes les gents del mon, de les moltes insignes e grans nobleses de aquella, esser tan altament ennoblida de tanta amorositat a totes maneres de gents, dotada de tan dolça e afable e graciosa parleria.
  −
  −
En el temps en que vixqué en Valencia Eiximenis, de 1383 a 1408, fon el perido de máxima activitat lliterària. Es conserva un incunable del “Art de ben morir”, de finals del XIV,- tal volta de 1391- que no du el colofó que si trobem en l'edició Barcelonina de 1507: “...he desliberat traurel segons la possibilitat del meu pobre entendre en lengua valenciana e manifest estil : ab ses istories correspondents segons en lati exemplar lo trobe...” Un català, naixcut 87 any passats de la conquista de Valencia, y 49 despuix de la mort de Jaume I, diu escriure en llengua valenciana. Si la llengua valenciana no existia, ¿Estaria mal del cap Eximenis?
      
L´original diu: “....la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret....”
 
L´original diu: “....la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret....”
110 198

edicions

Menú de navegació