32 098
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Curial e Güelfa''' o Curial i Güelfa, és una [[novela]] de ''cavalleria humanística'' a l'italiana, escrita en [[Valencià|valencià]]. Des de fa molt temps importants investigadors saben i certifiquen que esta obra pertany a Enyego d'Àvalos.
'''Curial e Güelfa''' o '''Curial i Güelfa''', és una [[novela]] de ''cavalleria humanística'' a l'italiana, escrita en [[Valencià|valencià]]. Des de fa molt de temps importants investigadors saben i certifiquen que esta obra pertany a Enyego d'Àvalos.
Curial e Güelfa, provablement s'escrigué entre les corts de [[Milà]] i [[Nàpols]] ([[1445]]-[[1448]]) per Ignaci d'Àvalos (Enyego d'Àvalos) ([[1414]]-[[1484]]); ''Íñigo Dávalos'' en [[Castellà|castellà]], ''Inico d'Avalos'' en [[Italià|italià]], que fon un cavaller d'armes i lletres educat en la cort valenciana d'[[Alfons el Magnànim|Alfons V el Magnànim]] i, posteriorment, embaixador de la [[Corona d'Aragó]] en Milà i gran camarlenc en Nàpols.
''Curial e Güelfa'', provablement s'escrigué entre les corts de [[Milà]] i [[Nàpols]] ([[1445]]-[[1448]]) per Ignaci d'Àvalos (Enyego d'Àvalos) ([[1414]]-[[1484]]); ''Íñigo Dávalos'' en [[Castellà|castellà]], ''Inico d'Avalos'' en [[Italià|italià]], que fon un cavaller d'armes i lletres educat en la cort valenciana d'[[Alfons el Magnànim|Alfons V el Magnànim]] i, posteriorment, embaixador de la [[Corona d'Aragó]] en Milà i gran camarlenc en Nàpols.
Curial e Güelfa és una història d'amor i d'armes. La novela presenta el procés de gestació d'un héroe des d'uns orígens humils fins que conseguix el reconeiximent, la fama i l'honor atribuibles a un cavaller. I, en este cas, l'héroe és un héroe modern.
''Curial e Güelfa'' és una història d'amor i d'armes. La novela presenta el procés de gestació d'un héroe des d'uns orígens humils fins que conseguix el reconeiximent, la fama i l'honor atribuibles a un cavaller. I, en este cas, l'héroe és un héroe modern.
La llengua és una amalgama de formes cultes i populars. Hi ha una mescla de neologismes i arcaismes, fins al punt de que, en algunes ocasions, l'autor nos dona la forma culta i la popular d'una mateixa paraula.
La llengua és una amalgama de formes cultes i populars. Hi ha una mescla de neologismes i arcaismes, fins al punt de que, en algunes ocasions, l'autor nos dona la forma culta i la popular d'una mateixa paraula.
L'atmòsfera sensual en que se sumergixen alguns dels personages femenins, la fluïdea dels diàlecs, les metàfores i imàgens ben elaborades, l'us freqüent de proverbis i modismes populars, i, al mateix temps, l'alvertent artificiosa i erudita d'alguns paràgrafs del tercer llibre i els interrogats i imprecacions a fi d'aproximar-se al llector, són alguns dels elements llingüístics i d'estil que donen empaquetage a la novela.
L'atmòsfera sensual en que se sumergixen alguns dels personages femenins, la fluïdea dels diàlecs, les metàfores i imàgens ben elaborades, l'us freqüent de proverbis i modismes populars, i, al mateix temps, l'alvertent artificiosa i erudita d'alguns paràgrafs del tercer llibre i els interrogats i imprecacions a fi d'aproximar-se al llector, són alguns dels elements llingüístics i d'estil que donen empaquetage a la novela.
El Curial e Güelfa fon trobat per Manuel Milà i Fontanals en la [[Biblioteca Nacional d'Espanya|Biblioteca Nacional]] de [[Madrit]] a finals del [[sigle XIX]]. En eixe únic manuscrit de la novela, no consta ni el títul ni l'obra ni el nom de l'autor. El títul, Curial e Güelfa, el va posar el mateix Milà i Fontanals, perque la novela narra la vida d'un cavaller, ''Curial'', i les relacions en la seua dama, ''Güelfa''.
El Curial e Güelfa fon trobat per Manuel Milà i Fontanals en la [[Biblioteca Nacional d'Espanya|Biblioteca Nacional]] de [[Madrit]] a finals del [[sigle XIX]]. En eixe únic manuscrit de la novela, no consta ni el títul ni l'obra ni el nom de l'autor. El títul, ''Curial e Güelfa'', el va posar el mateix [[Antoni Milà i Fontanals|Milà i Fontanals]], perque la novela narra la vida d'un cavaller, ''Curial'', i les relacions en la seua dama, ''Güelfa''.
La novela ha aplegat fins a nosatres en un únic manuscrit que va ser trobat a finals del sigle XIX i porta la signatura 9750 de la Biblioteca Nacional de Madrit. S'han fet diverses edicions de l'obra: Antoni Rubió i Lluch ([[1901]]), el filòlec Ramón Aramon ([[1930]]-[[1933]]) i Ramon Miquel i Planas i Alfonso Parell ([[1932]]). També existixen unes atres edicions més modernes: les últimes són les d'[[Antoni Ferrando i Francés|Antoni Ferrando]] ([[2007]]) i la de Lola Badía i Jaume Torró ([[2011]]). Ha segut traduïda al [[castellà]], [[anglés]], [[francés]], [[alemà]], [[portugués]] i [[italià]].
La novela ha aplegat fins a nosatres en un únic manuscrit que fon trobat a finals del [[sigle XIX]] i porta la signatura 9750 de la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]] (BN) de sèu en Madrit. S'han fet diverses edicions de l'obra: [[Antoni Rubió i Lluch]] ([[1901]]), el filòlec Ramón Aramon ([[1930]]-[[1933]]) i Ramon Miquel i Planas i Alfonso Parell ([[1932]]). També existixen unes atres edicions més modernes: les últimes són les d'[[Antoni Ferrando i Francés|Antoni Ferrando]] ([[2007]]) i la de Lola Badía i Jaume Torró ([[2011]]). Ha segut traduïda al [[castellà]], [[anglés]], [[francés]], [[alemà]], [[portugués]] i [[italià]].
== Controvèrsia ==
== Controvèrsia ==