32 098
edicions
Canvis
sense resum d'edició
L'atmòsfera sensual en que se sumergixen alguns dels personages femenins, la fluïdea dels diàlecs, les metàfores i imàgens ben elaborades, l'us freqüent de proverbis i modismes populars, i, al mateix temps, l'alvertent artificiosa i erudita d'alguns paràgrafs del tercer llibre i els interrogats i imprecacions a fi d'aproximar-se al llector, són alguns dels elements llingüístics i d'estil que donen empaquetage a la novela.
L'atmòsfera sensual en que se sumergixen alguns dels personages femenins, la fluïdea dels diàlecs, les metàfores i imàgens ben elaborades, l'us freqüent de proverbis i modismes populars, i, al mateix temps, l'alvertent artificiosa i erudita d'alguns paràgrafs del tercer llibre i els interrogats i imprecacions a fi d'aproximar-se al llector, són alguns dels elements llingüístics i d'estil que donen empaquetage a la novela.
El Curial e Güelfa fon trobat per Manuel Milà i Fontanals en la [[Biblioteca Nacional d'Espanya|Biblioteca Nacional]] de [[Madrit]] a finals del [[sigle XIX]]. En eixe únic manuscrit de la novela, no consta ni el títul ni l'obra ni el nom de l'autor. El títul, ''Curial e Güelfa'', el va posar el mateix [[Antoni Milà i Fontanals|Milà i Fontanals]], perque la novela narra la vida d'un cavaller, ''Curial'', i les relacions en la seua dama, ''Güelfa''.
El Curial e Güelfa fon trobat per [[Manuel Milà i Fontanals]] en la [[Biblioteca Nacional d'Espanya|Biblioteca Nacional]] de [[Madrit]] a finals del [[sigle XIX]]. En eixe únic manuscrit de la novela, no consta ni el títul ni l'obra ni el nom de l'autor. El títul, ''Curial e Güelfa'', el va posar el mateix Milà i Fontanals, perque la novela narra la vida d'un cavaller, ''Curial'', i les relacions en la seua dama, ''Güelfa''.
La novela ha aplegat fins a nosatres en un únic manuscrit que fon trobat a finals del [[sigle XIX]] i porta la signatura 9750 de la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]] (BN) de sèu en Madrit. S'han fet diverses edicions de l'obra: [[Antoni Rubió i Lluch]] ([[1901]]), el filòlec Ramón Aramon ([[1930]]-[[1933]]) i Ramon Miquel i Planas i Alfonso Parell ([[1932]]). També existixen unes atres edicions més modernes: les últimes són les d'[[Antoni Ferrando i Francés|Antoni Ferrando]] ([[2007]]) i la de Lola Badía i Jaume Torró ([[2011]]). Ha segut traduïda al [[castellà]], [[anglés]], [[francés]], [[alemà]], [[portugués]] i [[italià]].
La novela ha aplegat fins a nosatres en un únic manuscrit que fon trobat a finals del [[sigle XIX]] i porta la signatura 9750 de la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]] (BN) de sèu en Madrit. S'han fet diverses edicions de l'obra: [[Antoni Rubió i Lluch]] ([[1901]]), el filòlec Ramón Aramon ([[1930]]-[[1933]]) i [[Ramon Miquel i Planas]] i Alfonso Parell ([[1932]]). També existixen unes atres edicions més modernes: les últimes són les d'[[Antoni Ferrando i Francés|Antoni Ferrando]] ([[2007]]) i la de Lola Badía i Jaume Torró ([[2011]]). Ha segut traduïda al [[castellà]], [[anglés]], [[francés]], [[alemà]], [[portugués]] i [[italià]].
== Controvèrsia ==
== Controvèrsia ==