Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
21 bytes afegits ,  11:09 21 abr 2022
sense resum d'edició
Llínea 20: Llínea 20:  
L'entrada dels plebeus (és dir no ciutadans) en les Cúries, els concedia alguns drets de ciutadania, pero no eren elegibles per a funcions civils o sacerdotals, ni tenien dret a les terres comunals de pastures. Es va permetre als plebeus assumir els càrrecs militars, i se'ls varen reservar llocs en el senat, ademés de permetre el seu vot en el Comicis Curials (vot que va perdre la seua importància, tal com hem vist, al perdre atribucions els mencionats comicis). Pero existia inclús  una gran diferència entre ciutadans patricis i no ciutadans plebeus i la prohibició de matrimonis entre les dos classes es va mantindre.
 
L'entrada dels plebeus (és dir no ciutadans) en les Cúries, els concedia alguns drets de ciutadania, pero no eren elegibles per a funcions civils o sacerdotals, ni tenien dret a les terres comunals de pastures. Es va permetre als plebeus assumir els càrrecs militars, i se'ls varen reservar llocs en el senat, ademés de permetre el seu vot en el Comicis Curials (vot que va perdre la seua importància, tal com hem vist, al perdre atribucions els mencionats comicis). Pero existia inclús  una gran diferència entre ciutadans patricis i no ciutadans plebeus i la prohibició de matrimonis entre les dos classes es va mantindre.
   −
Des de mijans del [[Sigle V aC]] la noblea va començar a practicar accions fraudulentes: per assegurar el triumf d'un patrici en una votació presentaven a diversos candidats plebeus (dividint entre ells el vot plebeu); s'impedia en coaccions o atres mijos, la presentació de candidats plebeus populars que pogueren fer ombra a un candidat patrici; i si tot fracassava s'anulaven el comicis pels sacerdots, alegant-se alguna infracció religiosa.
+
Des de mijans del [[Sigle V a. C.]] la noblea va començar a practicar accions fraudulentes: per assegurar el triumf d'un patrici en una votació presentaven a diversos candidats plebeus (dividint entre ells el vot plebeu); s'impedia en coaccions o atres mijos, la presentació de candidats plebeus populars que pogueren fer ombra a un candidat patrici; i si tot fracassava s'anulaven el comicis pels sacerdots, alegant-se alguna infracció religiosa.
   −
Per tant, encara que des del [[445 a. C.]] els plebeus podien ser elegits Tribuns militars en potestat consular, i des del 421 aC podien ser elegits qüestors militars, cap plebeu va resultar mai elegit fins passats molts anys. El primer qüestor militar plebeu va ser elegit en l'any [[409 aC]] (345 de Roma) i el primer Tribú militar en potestat consular va ser elegit en l'any [[400 aC]] (354 de Roma).
+
Per tant, encara que des del [[445 a. C.]] els plebeus podien ser elegits Tribuns militars en potestat consular, i des de l'any [[421 a. C.]] podien ser elegits qüestors militars, cap plebeu va resultar mai elegit fins passats molts anys. El primer qüestor militar plebeu va ser elegit en l'any [[409 a. C.]] (345 de Roma) i el primer Tribú militar en potestat consular va ser elegit en l'any [[400 a. C.]] (354 de Roma).
    
L'extensió de la ciutadania no va supondre l'ampliació de les circumscripcions per tribus, sino que els nous ciutadans varen ser inclosos en les ya existents, en lo que el comicis varen perdre la seua eficàcia al ser impossible reunir a tots els ciutadans en dret a vot, dispersos per tota Itàlia.
 
L'extensió de la ciutadania no va supondre l'ampliació de les circumscripcions per tribus, sino que els nous ciutadans varen ser inclosos en les ya existents, en lo que el comicis varen perdre la seua eficàcia al ser impossible reunir a tots els ciutadans en dret a vot, dispersos per tota Itàlia.
154 590

edicions

Menú de navegació