Canvis

A les Assamblees o Comicis Centuriats va correspondre:

A les Assamblees o Comicis Centuriats va correspondre:

* L'elecció de cònsuls i senadors i despuix també atres magistrats (si bé, algun temps despuix, l'elecció de questors, edils i atres magistrats inferiors pas al comicis per tribus)

* L'elecció de cònsuls i senadors i despuix també atres magistrats (si be, algun temps despuix, l'elecció de questors, edils i atres magistrats inferiors pas al comicis per tribus)

* La declaració de guerra i aprovació d'acorts de pau.

* La declaració de guerra i aprovació d'acorts de pau.

* L'admissió o rebuig de lleis.

* L'admissió o rebuig de lleis.

Les assamblees o comicis estaven ademés dominades pels clients dels Senadors, de la noblea i de l'aristocràcia. Estos clients, formats en la seua majoria per descendents d'antics esclaus o per gent pobra que s'havia posat baix la protecció d'un patró, estaven obligats per les relacions de sumissió existents en qui eixercia el patronage, que ademés els acompanyava a l'assamblea, i que feen el contrapés de les classes miges no subjectes a clientela. Els lliberaments d'esclaus en motiu de la Segona guerra púnica varen fer aumentar notablement el número de clients que acodia al comicis (se'ls nomenava el populacho de Roma).

Les assamblees o comicis estaven ademés dominades pels clients dels Senadors, de la noblea i de l'aristocràcia. Estos clients, formats en la seua majoria per descendents d'antics esclaus o per gent pobra que s'havia posat baix la protecció d'un patró, estaven obligats per les relacions de sumissió existents en qui eixercia el patronage, que ademés els acompanyava a l'assamblea, i que feen el contrapés de les classes miges no subjectes a clientela. Els lliberaments d'esclaus en motiu de la Segona guerra púnica varen fer aumentar notablement el número de clients que acodia al comicis (se'ls nomenava el populacho de Roma).

El comicis centuriats es varen reorganisar l'any [[141 aC]], distribuint-se en les següents classes:

El comicis centuriats es varen reorganisar l'any [[141 a. C.]], distribuint-se en les següents classes:

1) Els cavallers, bàsicament de la noblea patricia o plebea.

1) Els cavallers, bàsicament de la noblea patricia o plebea.

Les votacions de les [[Llei centuriada|lleis centuriades]], eleccions de magistrats, acusacions criminals i atres temes, havien anat passant a estos comicis tribunats i sol s'havien deixat als centuriats l'elecció de censors, cònsuls i pretors. Aixina el comicis tribunats elegien a qüestors, edils curuls, tribuns i edils de la plebe.

Les votacions de les [[Llei centuriada|lleis centuriades]], eleccions de magistrats, acusacions criminals i atres temes, havien anat passant a estos comicis tribunats i sol s'havien deixat als centuriats l'elecció de censors, cònsuls i pretors. Aixina el comicis tribunats elegien a qüestors, edils curuls, tribuns i edils de la plebe.

== Els comicis en l'Imperi ==

== Els comicis en l'Imperi ==

Els Comicis centuriats (que dividien el poble en classes) varen desaparéixer els primers (al decaure la divisió per classes de la població) i posteriorment varen desaparéixer el comicis tribunats.

Els Comicis centuriats (que dividien el poble en classes) varen desaparéixer els primers (al decaure la divisió per classes de la població) i posteriorment varen desaparéixer el comicis tribunats.

   

   

[[Categoria: Imperi Romà]]

[[Categoria: Imperi Romà]]

[[Categoria:Dret romà]]

[[Categoria:Dret romà]]