Canvis

[[File:Delta Pride Catfish farm harvest.jpg|thumb|25]|Pescadors eñe graja de [[Mississipi]]]]

[[Archiu:Delta Pride Catfish farm harvest.jpg|thumb|25]|Pescadors de graja de [[Mississipi]]]]

'''L'Aqüicultura''' la podem definir com el cultiu d'organismes aquàtics és dir, de peixos, moluscs, crustàceus i plantes aquàtiques, tant en zones costeres com de l'interior que implica intervencions en el procés de cría per a aumentar la producció, per eixemple, l'almagasenament periòdic, l'alimentació, la protecció front als depredadors, etc. El cultiu també comporta la propietat individual o empresarial de la població que es cultiva i la planificació, el desenroll i l'utilisació de sistemes, emplaçaments, instalacions i pràctiques d'esta tècnica, aixina com la producció i el transport. Tractant-se provablement del sector de producció d'aliments de més ràpit creiximent i representa ara el 50 per cent del peix destinat a l'alimentació a nivell mundial.

'''L'Aqüicultura''' la podem definir com el cultiu d'organismes aquàtics és dir, de peixos, moluscs, crustàceus i plantes aquàtiques, tant en zones costeres com de l'interior que implica intervencions en el procés de cría per a aumentar la producció, per eixemple, l'almagasenament periòdic, l'alimentació, la protecció front als depredadors, etc. El cultiu també comporta la propietat individual o empresarial de la població que es cultiva i la planificació, el desenroll i l'utilisació de sistemes, emplaçaments, instalacions i pràctiques d'esta tècnica, aixina com la producció i el transport. Tractant-se provablement del sector de producció d'aliments de més ràpit creiximent i representa ara el 50 per cent del peix destinat a l'alimentació a nivell mundial.

Dins de la mateixa podem diferenciar vàries variants, com les de davall nomenades, encara que hi ha moltes més:

Dins de la mateixa podem diferenciar vàries variants, com les de devall nomenades, encara que hi ha moltes més:

* L'''aqüicultura artesanal'', que la podríem definir com el sistema d'aqüicultura que es produïx per al consum familiar i per a comercialisació en chicoteta escala. Font: <ref>Shehadeh, Z. (2002) Aquaculture country profile. Draft internal FAO/FI document. Rome, FAO.;</ref>

* L'''aqüicultura artesanal'', que la podríem definir com el sistema d'aqüicultura que es produïx per al consum familiar i per a comercialisació en chicoteta escala. Font: <ref>Shehadeh, Z. (2002) Aquaculture country profile. Draft internal FAO/FI document. Rome, FAO.;</ref>

* L'''aqüicultura de macro escala'' és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt gran (màxim 100 tonellades per unitat i més de 500 tonellades en total), completament comercial, altament organisada, alt grau de mecanisació, manipulació a gran escala, control de calitat, planificació de la producció, en un tipo de gestió d'enfocament agroindustrial i a sovint en més d'un lloc. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

* L'''aqüicultura de macro escala'' és el sistema d'aqüicultura en una producció anual molt gran (màxim 100 tonellades per unitat i més de 500 tonellades en total), completament comercial, altament organisada, alt grau de mecanisació, manipulació a gran escala, control de calitat, planificació de la producció, en un tipo de gestió d'enfocament agroindustrial i a sovint en més d'un lloc. Font: <ref>Muir, J.F. (1995) Aquaculture development trends: perspectives for food security. Japan/FAO Intern. Conf. on Sustainable Contribution of Fisheries to Food Security, Kyoto, Japan, 4-9 December 1995. Doc. KC/FI/95/TECH/4. 133p.;</ref>

Com hem dit dalt, també tenim els següents termes ''aqüicultura basada en la captura, comerical, en aigües servides, en calor residual, continental, d'aigua dolça, de pati posterior, de producció, de repoblació, de subsitència, de transformació, en aig^ües marines, en aigües salobres, en deserts, semi extensiva, extensiva, geotermal, hidropònica, semi intensiva, intesiva, hiper intensiva, integrada, integrada horisontalment, integrada multitròfica, integrada verticalment, no comercial, orientada a la pobrea, rural i termal''

Com hem dit dalt, també tenim els següents térmens ''aqüicultura basada en la captura, comerical, en aigües servides, en calor residual, continental, d'aigua dolça, de pati posterior, de producció, de repoblació, de subsitència, de transformació, en aig^ües marines, en aigües salobres, en deserts, semi extensiva, extensiva, geotermal, hidropònica, semi intensiva, intesiva, hiper intensiva, integrada, integrada horisontalment, integrada multitròfica, integrada verticalment, no comercial, orientada a la pobrea, rural i termal''

== Senyes d'interés ==

== Senyes d'interés ==

Respecte a la flota que peixca en aigües comunitàries de l'[[Unió Europea]], no espanyoles, coneguda com''la flota dels trescent'' està constituïda per 229 bucs que utilisen arrastre i palangre de fondo i emmall que dirigixen la seua activitat a espècies (demersales) com poden ser el [[lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadejo]], etc. En l'any 2007 es va establir un sistema de quotes individuals transferibles per a esta flota assignant les quotes inicials a través dels drets d'accés existents en eix any.

Respecte a la flota que peixca en aigües comunitàries de l'[[Unió Europea]], no espanyoles, coneguda com''la flota dels trescent'' està constituïda per 229 bucs que utilisen arrastre i palangre de fondo i emmall que dirigixen la seua activitat a espècies (demersales) com poden ser el [[lluç]], [[rap]], [[gall]], [[cigala]], [[abadejo]], etc. En l'any 2007 es va establir un sistema de quotes individuals transferibles per a esta flota assignant les quotes inicials a través dels drets d'accés existents en eix any.

Finalment, al voltant de 254 barcos afaenen en calades internacionals és dir, en aigües de països tercers o en aigües internacionals, a l'ampar d'Acorts de peixca bilaterals o multilaterals subscrits per l'[[Unió Europea]]. Esta flota de gran altura representa el 47 per cent en arqueig i el 30 per cent en potència del total de la flota, aixina com el 25 per cent de les tripulacions. En la seua major part són bucs congeladors: arrastrers, palangrers i tonyiners-(cerqueros). Les espècies principals són: peixos (demersales) com el [[lluç]], [[brótola]], [[rosada]], [[fletan]], [[ralla]], [[rellonge ataronjat]], [[abadejo]], etc.); cefalòpods ([[calamar]], [[pota]], [[polp]], etc.; crustàceus: [[gambes]], [[llagostins]], ([[camarón]] en [[castellà]], etc.); túnits (tropicals, [[peix espasa]] i atres espècies pelágiques afins).

Finalment, al voltant de 254 barcos afaenen en calades internacionals és dir, en aigües de països tercers o en aigües internacionals, a l'ampar d'Acorts de peixca bilaterals o multilaterals subscrits per l'[[Unió Europea]]. Esta flota de gran altura representa el 47 per cent en arqueig i el 30 per cent en potència del total de la flota, aixina com el 25 per cent de les tripulacions. En la seua major part són bucs congeladors: arrastrers, palangrers i tonyiners-(cerqueros). Les espècies principals són: peixos (demersales) com el lluç, [[brótola]], [[rosada]], [[fletan]], [[ralla]], [[rellonge ataronjat]], [[abadejo]], etc.); cefalòpods ([[calamar]], [[pota]], [[polp]], etc.; crustàceus: [[gambes]], [[llagostins]], ([[camarón]] en [[castellà]], etc.); túnits (tropicals, [[peix espasa]] i atres espècies pelágiques afins).

El [[marisqueo]] és l'activitat extractiva sobre animals invertebrats en la zona marítim terrestre, realisant-se o be a peu, en la seua majoria per dònes, o be en ajuda d'una embarcació auxiliar, en general per hòmens. El número total d'ocupacions en este subsector és superior als 6.000, en unes captures superiors a les 10.000 tonellades.

El [[marisqueo]] és l'activitat extractiva sobre animals invertebrats en la zona marítim terrestre, realisant-se o be a peu, en la seua majoria per dònes, o be en ajuda d'una embarcació auxiliar, en general per hòmens. El número total d'ocupacions en este subsector és superior als 6.000, en unes captures superiors a les 10.000 tonellades.

En esta última tabla no disponem de senyes respecte a les Comunitats Autònomes d'Aragò i les Illes Balears.

En esta última tabla no disponem de senyes respecte a les Comunitats Autònomes d'Aragò i les Illes Balears.

Font d'informació: [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion_engorde_2018_tcm30-514401.pdf Senyes oficials concretes nomenades anteriorment]

Font d'informació: [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion_engorde_2018_tcm30-514401.pdf Senyes oficials concretes nomenades anteriorment]  

== Enllaços externes ==

== Enllaços externes ==

[http://www.fao.org/home/es/ Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura]

* [http://www.fao.org/home/es/ Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura]

[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/ Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació AQÜICULTURA]

* [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/ Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació AQÜICULTURA]

[https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion-de-acuicultura/default.aspx Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació AQÜICULTURA PRODUCCIÓ]

* [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/acuicultura/produccion-de-acuicultura/default.aspx Ministeri d'agricultura, peixca i alimentació AQÜICULTURA PRODUCCIÓ]

[[Categoria:Indústria]]

[[Categoria:Indústria]]

[[Categoria:Peixca]]

[[Categoria:Peixca]]