Llínea 194: |
Llínea 194: |
| En esta última direcció encaminà els seus esforços [[Narcis López]], general d'orige veneçolá que, despuix de haver servit llarcs anys en l'eixercit espanyol, s'involucrà en els trafecs conspirativos anexionistes. López condui a Cuba dos fracassades expedicions, i en l'ultima fon capcionat i eixecutat per les autoritats colonials en [[1851]]. | | En esta última direcció encaminà els seus esforços [[Narcis López]], general d'orige veneçolá que, despuix de haver servit llarcs anys en l'eixercit espanyol, s'involucrà en els trafecs conspirativos anexionistes. López condui a Cuba dos fracassades expedicions, i en l'ultima fon capcionat i eixecutat per les autoritats colonials en [[1851]]. |
| | | |
− | Atre corrent separatiste mes radical aspirava a conquistar l'independència de Cuba. De temprana aparició —en [[1810]] se descobrix la primera conspiració independentiste liderada per Román de la Llum—, este separatisme alcança un moment d'auge en els primers anys de la década de [[1820]]. Baix l'influix coincident de la gesta emancipadora en el continent i el trieni constitucional en Espanya, proliferaren en l'illa [[llogies francmaçoniques]] i societats secretes. Dos importants conspiracions foren malparides en esta etapa, la dels Sols i Rachos de Bolívar ([[1823]]), en la que participava el poeta [[Josep María Heredia]] -capdamunt del romanticisme lliterari cuba- i mes avant la de la Gran Legió de l'Aguila Negra encorajada des de [[Mèxic]]. | + | Atre corrent separatiste més radical aspirava a conquistar l'independència de Cuba. De temprana aparició —en [[1810]] se descobrix la primera conspiració independentiste liderada per Román de la Llum—, este separatisme alcança un moment d'auge en els primers anys de la década de [[1820]]. Baix l'influix coincident de la gesta emancipadora en el continent i el trieni constitucional en Espanya, proliferaren en l'illa [[llogies francmaçoniques]] i societats secretes. Dos importants conspiracions foren malparides en esta etapa, la dels Sols i Rachos de Bolívar ([[1823]]), en la que participava el poeta [[Josep María Heredia]] -capdamunt del romanticisme lliterari cuba- i mes avant la de la Gran Legió de l'Aguila Negra encorajada des de [[Mèxic]]. |
| | | |
| El Pare Felix Varela Morals, definit per Llum i Cavaller com “el que nos ensenyà primer en pensar”, fon l'iniciador de l'ideologia de l'independència cubana. Educador, polític sagaç, filosof, sostingué que Cuba devia ser independent tant d'Espanya com dels [[Estats Units]] i que eixa independència soles seria real si se conseguia en els propis mijos i pels propis naturals. Fon condenat a mort per la Corona espanyola, vixqué en l'exili fins la seua mort en [[1853]]. El seu esforç, no obstant, tardaria llarcs anys en fructificar puix les circumstancies, tant internes com externes, no resultaven favorables a l'independentisme cuba. | | El Pare Felix Varela Morals, definit per Llum i Cavaller com “el que nos ensenyà primer en pensar”, fon l'iniciador de l'ideologia de l'independència cubana. Educador, polític sagaç, filosof, sostingué que Cuba devia ser independent tant d'Espanya com dels [[Estats Units]] i que eixa independència soles seria real si se conseguia en els propis mijos i pels propis naturals. Fon condenat a mort per la Corona espanyola, vixqué en l'exili fins la seua mort en [[1853]]. El seu esforç, no obstant, tardaria llarcs anys en fructificar puix les circumstancies, tant internes com externes, no resultaven favorables a l'independentisme cuba. |
Llínea 287: |
Llínea 287: |
| El benestar economic derivat d'este procés revelaria una extraordinaria fragilitat. Aixo se posà de manifest en [[1920]], quan una brusca caiguda en el preu del sucre provocà un crac bancari que donà provocà la bancarrota de les institucions financeres cubanes. | | El benestar economic derivat d'este procés revelaria una extraordinaria fragilitat. Aixo se posà de manifest en [[1920]], quan una brusca caiguda en el preu del sucre provocà un crac bancari que donà provocà la bancarrota de les institucions financeres cubanes. |
| | | |
− | El moviment obrer, cuyas arraïls se remontaven a les decades finals del sigle XIX, havia seguit també un curs ascendent que mes tart aplegaren a constituir una verdadera onada deguda a l'inflacio generada per l'I Guerra Mundial. En el Primer Congrés Obrer Independent ([[1920]]) els obrers de diferents tendencies politiques prenen un acort d'importancia la creacio de la Federacio Obrera de l'Havana. Fon un pas d'alvanç organizativo i ideologic, se destaca el lider obrer [[Alfret López]] que desembocarà en [[1925]] en la fundacio de la Confederacio Nacional d'Obrers de Cuba (CNOC) que sera la primera organisacio obrera de caracter nacional que se propongue la lluita economica i l'organisacio del moviment obrer i el desenroll de la consciencia dels faeners. | + | El moviment obrer, cuyas arraïls se remontaven a les decades finals del sigle XIX, havia seguit també un curs ascendent que més tart aplegaren a constituir una verdadera onada deguda a l'inflacio generada per l'I Guerra Mundial. En el Primer Congrés Obrer Independent ([[1920]]) els obrers de diferents tendencies politiques prenen un acort d'importancia la creacio de la Federacio Obrera de l'Havana. Fon un pas d'alvanç organizativo i ideologic, se destaca el lider obrer [[Alfret López]] que desembocarà en [[1925]] en la fundacio de la Confederacio Nacional d'Obrers de Cuba (CNOC) que sera la primera organisacio obrera de caracter nacional que se propongue la lluita economica i l'organisacio del moviment obrer i el desenroll de la consciencia dels faeners. |
| | | |
| Al par dels obrers, pero en una escala molt major se desenrolla en moviment estudiantil i intelectual que s'inicia el [[20 de decembre]] de [[1922]] en la fundacio de la [[Federacio Estudiantil Universitaria]] (FEU), un dels seus fundadors, [[Juliol Antoni Mossa]], qui assumix el carrec de secretari i despuix el de president, sera el gran lider d'esta etapa historica. | | Al par dels obrers, pero en una escala molt major se desenrolla en moviment estudiantil i intelectual que s'inicia el [[20 de decembre]] de [[1922]] en la fundacio de la [[Federacio Estudiantil Universitaria]] (FEU), un dels seus fundadors, [[Juliol Antoni Mossa]], qui assumix el carrec de secretari i despuix el de president, sera el gran lider d'esta etapa historica. |
Llínea 342: |
Llínea 342: |
| El Govern Militar substitui el Congrés per un Consell Consultiu, eliminà la Constitucio del 40 i establi els Estatuts Constitucionals. Liquidà la llibertat d'expressio, de reunio, de folga i establi la pena de mort, eliminà l'Autonomia Universitaria. Feu un simulacre d'eleccions en 1954, en les que resultà ganadador. | | El Govern Militar substitui el Congrés per un Consell Consultiu, eliminà la Constitucio del 40 i establi els Estatuts Constitucionals. Liquidà la llibertat d'expressio, de reunio, de folga i establi la pena de mort, eliminà l'Autonomia Universitaria. Feu un simulacre d'eleccions en 1954, en les que resultà ganadador. |
| | | |
− | Com resistencia al Colp d'Estat sorgix la Generacio del Centenari, agrupacio de jóvens que, complint-se el centenari del natalici de Josep Martí, foren abandonant progressivament la tendència dels ortodoxos i s'inclinaren per l'idea de la lluita armada. [[Fidel Castre]] selecciona en 1953 a un grup de mes de cent hòmens i els recluta per a un nou pla d'alçament. Despuix de mesos d'entrenament en la Granjita Siboney, decidixen que era moment d'assaltar el Quarter Moncada. | + | Com resistencia al Colp d'Estat sorgix la Generacio del Centenari, agrupacio de jóvens que, complint-se el centenari del natalici de Josep Martí, foren abandonant progressivament la tendència dels ortodoxos i s'inclinaren per l'idea de la lluita armada. [[Fidel Castre]] selecciona en 1953 a un grup de més de cent hòmens i els recluta per a un nou pla d'alçament. Despuix de mesos d'entrenament en la Granjita Siboney, decidixen que era moment d'assaltar el Quarter Moncada. |
| | | |
| === Revolucio i Socialisme (1959-actualitat) === | | === Revolucio i Socialisme (1959-actualitat) === |
Llínea 371: |
Llínea 371: |
| El [[15 d'abril]] de [[1961]] avions NULLs en insignies cubanes atacaren els aeroports de [[Sant Antoni dels Banys]], [[Ciutat Llibertat]] i [[Santiago de Cuba]], causant importants baixes. Al dia següent se declarà el caracter [[socialisme|socialiste]] de la revolucio, seguint les idees de [[Karl Marx]] i [[Vladimir Lenin]]. | | El [[15 d'abril]] de [[1961]] avions NULLs en insignies cubanes atacaren els aeroports de [[Sant Antoni dels Banys]], [[Ciutat Llibertat]] i [[Santiago de Cuba]], causant importants baixes. Al dia següent se declarà el caracter [[socialisme|socialiste]] de la revolucio, seguint les idees de [[Karl Marx]] i [[Vladimir Lenin]]. |
| | | |
− | El [[17 d'abril]] se produi un gran [[Invasio de Baïa de Porquerola|invasio en la Baïa de Porquerols]]. Les seues participants eren exiliats cubans entrenats i armats per la [[CIA]] en [[Nicaragua]] que tractarien de derrocar el govern. Portaven cinc barcos mercants, quinze lloses de desembarc, 1.500 hòmens fortament armats, 16 avions B-26, 5 tancs, camions i artilleria, pero enfrontarien una força de mes de 30.000 hòmens be armats, entrenats i que havia rebut informes d'inteligencia sobre esta operacio.{{cita requerida}} | + | El [[17 d'abril]] se produi un gran [[Invasio de Baïa de Porquerola|invasio en la Baïa de Porquerols]]. Les seues participants eren exiliats cubans entrenats i armats per la [[CIA]] en [[Nicaragua]] que tractarien de derrocar el govern. Portaven cinc barcos mercants, quinze lloses de desembarc, 1.500 hòmens fortament armats, 16 avions B-26, 5 tancs, camions i artilleria, pero enfrontarien una força de més de 30.000 hòmens be armats, entrenats i que havia rebut informes d'inteligencia sobre esta operacio.{{cita requerida}} |
| | | |
| Rapidament el govern movilisà les Forces Armades i per al mati del [[19 d'abril]] la brigada invasora havia segut derrotada. | | Rapidament el govern movilisà les Forces Armades i per al mati del [[19 d'abril]] la brigada invasora havia segut derrotada. |
Llínea 406: |
Llínea 406: |
| [[Archiu:Tribuna José Martí.jpg|thumb|200px|Mont de les Banderes, monument instalat en la Tribuna Antiimperialista front a l'Oficina d'Interesses dels Estats Units en L'Havana, que recorda a les mes de cinc mil victimes del terrorisme contra Cuba.]] | | [[Archiu:Tribuna José Martí.jpg|thumb|200px|Mont de les Banderes, monument instalat en la Tribuna Antiimperialista front a l'Oficina d'Interesses dels Estats Units en L'Havana, que recorda a les mes de cinc mil victimes del terrorisme contra Cuba.]] |
| | | |
− | A partir de l'aplegada de [[Hugo Chávez]] al poder en Veneçola s'establix una ''aliança estrategica'' entre els dos paísos en els sectors economic i politic, que mes tart desencadenaria el naiximent del [[ALBA]], organisme que ha causat un major desagarre de l'economia nacional. | + | A partir de l'aplegada de [[Hugo Chávez]] al poder en Veneçola s'establix una ''aliança estrategica'' entre els dos paísos en els sectors economic i politic, que més tart desencadenaria el naiximent del [[ALBA]], organisme que ha causat un major desagarre de l'economia nacional. |
| | | |
| Actualment mante estretes relacions politiques en [[Chinenca]], [[Russia]], [[Mexic]], [[Veneçola]], [[Argentina]], [[Bolivia]], [[Brasil]], [[Equador]], [[Nicaragua]], [[Espanya]], entre atres paísos. | | Actualment mante estretes relacions politiques en [[Chinenca]], [[Russia]], [[Mexic]], [[Veneçola]], [[Argentina]], [[Bolivia]], [[Brasil]], [[Equador]], [[Nicaragua]], [[Espanya]], entre atres paísos. |
Llínea 514: |
Llínea 514: |
| Atres critiques se referixen a la pressio per al eixercici del vot, cuya omissio implicaria perdre possibilitats per a trobar treball o perdre la plaça en l'universitat.,<ref>http://www.asueldodemoscu.net/?p=1115</ref> aixina com la poca relevancia de l'Assamblea Nacional en sí i dels delegats individuals.<ref>http://isla12pm.blogspot.com/2007/10/opinin-pblica.html</ref> | | Atres critiques se referixen a la pressio per al eixercici del vot, cuya omissio implicaria perdre possibilitats per a trobar treball o perdre la plaça en l'universitat.,<ref>http://www.asueldodemoscu.net/?p=1115</ref> aixina com la poca relevancia de l'Assamblea Nacional en sí i dels delegats individuals.<ref>http://isla12pm.blogspot.com/2007/10/opinin-pblica.html</ref> |
| | | |
− | En febrer de [[1993]] se celebraren les primeres eleccions d'este tipo. A estes estaven convocats set millons i mig de cubans, dels quals votà un 97%. Els grups opositors interns cridaren a votar en blanc o nul com fòrmula de rebuge al govern de Castre, esperant obtindre mes d'un 30% de vot nul o blanc, pero obtenint soles un 10% {{cita requerida}}. La presencia policial en les urnes fon discreta, unicament se contà en la vigilancia d'escolars.{{Afegir referencies}} [[Fidel Castre]] era un dels 582 candidats a diputats que, en candidatures tancades, se somete al vot directe i secret dels ciutadans, junt en 1190 delegats a les 14 Assamblees Provincials. Fidel Castre votà en la província oriental de Santiago de Cuba, per un de cuyos distrits era candidat a diputat. En els anys posteriors, foren chiquets de l'Unio de Pioners els que ''custodiaven'' les urnes.<ref name=autogenerated4 /> | + | En febrer de [[1993]] se celebraren les primeres eleccions d'este tipo. A estes estaven convocats set millons i mig de cubans, dels quals votà un 97%. Els grups opositors interns cridaren a votar en blanc o nul com fòrmula de rebuge al govern de Castre, esperant obtindre més d'un 30% de vot nul o blanc, pero obtenint soles un 10% {{cita requerida}}. La presencia policial en les urnes fon discreta, unicament se contà en la vigilancia d'escolars.{{Afegir referencies}} [[Fidel Castre]] era un dels 582 candidats a diputats que, en candidatures tancades, se somete al vot directe i secret dels ciutadans, junt en 1190 delegats a les 14 Assamblees Provincials. Fidel Castre votà en la província oriental de Santiago de Cuba, per un de cuyos distrits era candidat a diputat. En els anys posteriors, foren chiquets de l'Unio de Pioners els que ''custodiaven'' les urnes.<ref name=autogenerated4 /> |
| | | |
| En les [[Eleccions llegislatives de Cuba de 2008|eleccions llegislatives de 2008]], [[Fidel Castre|Fidel]] i [[Raúl Castre]] foren electes diputats per a la [[Assamblea Nacional del Poder Popular de Cuba|Assamblea Nacional]] per mes del 98% dels vots.<ref>[http://www.americaeconomica.com/portada/noticies/310108/egraulcastroju.htm Raúl Castre, en mes soport popular que Fidel]</ref> | | En les [[Eleccions llegislatives de Cuba de 2008|eleccions llegislatives de 2008]], [[Fidel Castre|Fidel]] i [[Raúl Castre]] foren electes diputats per a la [[Assamblea Nacional del Poder Popular de Cuba|Assamblea Nacional]] per mes del 98% dels vots.<ref>[http://www.americaeconomica.com/portada/noticies/310108/egraulcastroju.htm Raúl Castre, en mes soport popular que Fidel]</ref> |
Llínea 637: |
Llínea 637: |
| La balança economica es deficitaria, ya que les exportacions alcancen els 2.956 millons de dolars; mentres que les importacions ascendixen a 9.510 millons de dolars. | | La balança economica es deficitaria, ya que les exportacions alcancen els 2.956 millons de dolars; mentres que les importacions ascendixen a 9.510 millons de dolars. |
| | | |
− | El deute extern ascendix a 16.620 millons en moneda convertible mes 15.000-20.000 millons a Russia.<ref>[http://www.state.gov/p/wha/rls/fs/22743.htm Cuba's Foreign Debt.]</ref><ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/cu.html#Econ CIA - The World Factbook - Cuba.]</ref> | + | El deute extern ascendix a 16.620 millons en moneda convertible més 15.000-20.000 millons a Russia.<ref>[http://www.state.gov/p/wha/rls/fs/22743.htm Cuba's Foreign Debt.]</ref><ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/cu.html#Econ CIA - The World Factbook - Cuba.]</ref> |
| | | |
| Les principals industries son: turisme, sucre, petroleu, tabac, construccio, níquel, acer, ciment, maquinaria agricola, indústria farmaceutica. Entre les produccions agricoles destaquen: canya de sucre, tabac, citrics, cafe, arros, papas, frijoles. També es important la produccio ganadera. | | Les principals industries son: turisme, sucre, petroleu, tabac, construccio, níquel, acer, ciment, maquinaria agricola, indústria farmaceutica. Entre les produccions agricoles destaquen: canya de sucre, tabac, citrics, cafe, arros, papas, frijoles. També es important la produccio ganadera. |